Cada cop hi ha mes senyals.
El formigo agobia, l'asfalt crema els peus...hem de marxar d'aqui. Tot hi convida. A mes, potser encara podriem treure profit pecunari, s'ha d'estudiar molt atentament, pero es perfectament factible :)
En Josu segueix el seu cami, cami que ja em va cridar un cop fa temps. Aquest hivern em va tornar a cridar mes fort just quan hi passava per sobre, pero en direccio contraria i, sobretot, amb un altre concepte.
I ara he tornat a sentir la seva crida. Molt forta. Se que l'he de recorrer, com han fet molts abans que jo. Quan? No ho se pas, pero crec que he decidit que des d'ara, comencare a preparar-lo i a preparar-me, per a quan surti la mes minima oportunitat, nomes haver d'agafar la motxilla i marxar a fer-lo.