Som en un restaurant ple, la gent deixa les begudes a terra, perque no hi ha lloc a les taules.
Marxem, pero abans de marxar, ens hem oblidat d'agafar uns diaris...confirmo que els diaris son CPR-ES(!?!?) i torno...ara soc a un bus, del que baixo sense apretar el boto de "parada sol.licitada", i quan surto, una noia que espera a la parada em fot la bronca per no haver-ho fet, jo li responc que com que no he validat el bitllet no tinc perque fer-ho, llavors em demana que li regali el bitllet. I despres ve el Ronaldinho i m'agafa per darrera i em fa ballar (!??!?!).
Despres apareixo a Palleja, on hi ha una especie de mal rotllo. Plou. Estan muntant ambulancies futuristes. Passa alguna cosa. "Les formigues, si". Ostia les formigues. A l'horitzo es veu com una mena de formiguer inmens, com aquells que hi ha als boscos, fets d'una pila de pinassa, pero son realment enormissims[1], i les formigues, pel que sembla, son gegants. Tothom esta alerta, perque sembla que d'un moment a l'altre sortiran del formiguer i arrasaran el poble. No trobo als meus pares. Angoixa. Es dificil anar a casa perque queda dins del cordo de seguretat que hi ha establert. Al final trobo a mon pare i nem a casa a buscar tot el que podem salvar, ens pintem amb alguna cosa quimica, per evitar que detectin la nostra olor, pero apareix una formiga gegant...i parteix a mon pare per la meitat....em desperto bastant chungu.
Torno a dormir, ara soc en un altre lloc...i hi ha un termiter gegant. Les noticies diuen que les termites 'roben' la sorra que porta la platja cada any per fer el seu termiter. Surt una termita petiteta amb un cap de formiga i el llença a darrera el termiter i recordo el llibre "Las hormigas". Faig la volta, i vaig a parar a l'entrada d'un teatre o alguna cosa aixi. Pujo a les 'grades' que hi ha damunt la porta. Tot es metalic. Encara plou. Es el teatre d'entrega d'uns premis (no se si els grami o els emmy), intento baixar, pero nomes es pot baixar per on has pujat. Haig de donar la volta mig penjant al buit, agafant-me alla on puc per no caure. Com es un teatre, hi ha florescents, i tinc por d'electrocutar-me.
Despres 3 o 4 persones i jo arribem a una mena de bar/restaurant on nomes hi ha els cambrers. Ja hi havia estat abans. Entrem i automaticament ens assignen un menu que anuncien per megafonia. Despres arriben els integrants d'un espectacle per adults: "The Nazi nosequenosecuantus". I passen tots pel nostre costat, dient-nos coses en alemany.
Em desperto finalment.
Nota: mai mes menjar patates braves amb salsa rosa per sopar.
[1] Algu ha vist algun cop la foneria que hi ha a l'alçada de Sant Andreu de la Barca a l'altre costat de l'autovia, on hi ha muntanyes enormes de ferralla? Doncs els formiguers eren allo.
Ho va dir arnauh el 19 de Mayo 2004 a las 10:53 AM | TrackBack