Aquest dissabte es casa la Miriam. Qui es la Miriam? Doncs es la primera noia amb qui vaig sortir. Vam acabar un pel accidentadament, ara ha fet quatre anys, i ara es casa amb el noi amb qui va començar a sortir ara ha fet tambe quatre anys, l'Oscar.
Avui mentre estava a un super del meu ex-poble, gairebe atropello a la Pili sense adonar-men. Qui es la Pili? Doncs la ex-'sogra'. Allo que vas distret pels passadissos mirant cosetes i de cop...PAM! Hoxtion. "Ay, perdone perdone...hombre, que tal estamos!" "Blablabla, que me he enterado que pasado mañana hay fiesta!" i tal i cual.
Al sortir del super, he pensat de passar a fer el que em rondava pel cap aquests dies, dir hola i desitjar tota la sort del mon a la parella, pero en passar per davant de casa d'ella, que venia de pas (i no es 'em ve de pas fent una volta de 3 kms' si no que realment ve de pas) he vist cotxes (entre ells el cotxe de l'Oscar, amb qui l'unic cop que hi he parlat va resultar tambe un pel accidentat: "Que te pires nen") i gent i he suposat que estarien atrafegadissims, aixi que he decidit trucar tan bon punt arribes a casa. I aixi ho he fet.
I durant el viatge tenia com una sensacio extranya, aixi com de tonteria i que no se definir d'una altra manera.
La reaccio de la Pili al super ha estat bastant neutre, pero per telefon...doncs como que mala espina. En fi, que despres d'una conversa d'escassos 30 segons, ja li he dit, m'ha preguntat com estava, si estava be i tal i cual i res mes. Lentament, la sensacio de tonteria va desapareixent.
Estic segur que avui hi haura tema de conversa en depen de quins cercles, pero be, li havia de dir, i no amb retintin ni res, ho he fet de tot cor. A mes, que collons, es casen dissabte gracies a mi. M'haurien de donar les gracies XDDDD
En fi, que crec que les coses haurien de quedar tal i com estan, es a dir, quedar jo com el dolent (tot i que vaig preferir ser noble i trencar en comptes de fotre banyes, per a ells realment va ser aixi, que hi farem) i millor no intentar arreglar-ho, que ja sabem que una persona pot intentar fer una cosa amb la millor intencio del mon, pero les interpretacions que la gent en pugui fer, (molt)sovint disten un univers amb l'intencio primigenia. Prefereixo quedar com un covard a espatllar res.
Miriam i Oscar, que sigueu feliços en aquesta nova etapa que començareu dema passat i que tingueu tota la sort del mon. Namárië! Mára mesta ar annali len!!
Ho va dir arnauh el 8 de Julio 2004 a las 10:52 PM | TrackBack