Del poc que he apres sobre budisme, entenc que totes les persones son iguals. Homes, dones, nens, joves, vells...aixi ho va dir el Buddha.
Tots amb les mateixes pors, tots dins la mateixa roda de sofriment, tots subjectes a la llei del karma, pero tambe tots amb les mateixes possibilitats per a sortir-ne. Aixo si, sempre i quan cada persona hi posi ganes, perque com va dir, "jo no puc realitzar el nirvana per tu, has de ser tu qui segueixi el cami".
Llavors, per que em trobo que "para alcanzar la suprema iluminacion, se debe ser hombre" o que fan falta nosequansmil eons per a arribar-hi etc, etc, etc....¿?¿?
El budisme tibeta dona molta importancia al guru (que es pronuncia "gúru" i no "gurú") o mestre: que si postracions, que si ofrenes, oracions de llarga vida...i tambe deixa entreveure que es impossible arribar a la iluminacio en aquesta vida, a no ser que en existencies anteriors t'ho hagis currat molt. Has de fer molts merits per aconseguir el nirvana.
Despres hi ha el budisme theravada, que s'auto denomina com la tradicio original que ha guardat tots els textos, normes, etc, tal i com el Buddha ho va dictar fa 2500 anys. Aquests son els que diuen que entre les condicions per ser un buddha, hi ha la de neixer com un home (esser huma masculi), que ho senten molt, pero que en les escriptures es aixi. Que tambe fan falta nosequants mil eons, que es un periode de temps incalculable, i que hi ha classes entre buddhas: Buddha supremo, Buddha silencioso, Arhant i nosequin mes.
Tot plegat fa venir vergonya aliena. Com les paraules d'una persona que pretenia ajudar sense escarafalls es transformen en una religio mes (tot i que el budisme es una religio atea) amb tota la parafernalia tipica, que si los monjes es cuiden de que todo vaya bien, que ells s'encarreguen de vetllar per nosaltres, que si tal i que si cual....
Ho va dir arnauh el 14 de Julio 2004 a las 12:45 PM | TrackBack