Bon dia. Nomes llevar-me miro el coreu i em trobo aquest comentari de'n Gus (que ja ha quedat contestat com podreu veure). I com que era un comentari a un post on deixava oberta una porta, doncs ara la travesso.
Els lliurepensadors (per jo mateix)
LLIUREPENSADOR, -ORA m. i f.
Partidari del lliure pensament; cast. librepensador. Aplecs de lliurepensadors pacifistes, Llor Jocs 231.
Per si mateix, la paraula es una perogrullada (no se el mot corresponent en catala i em fot mandra buscar-lo) de la hostia. Lliure pensament. Algu podria dir que "l'ordre dels factors si que altera el producte", ja que si diem pensament lliure, els mes perepunyetes podrien dir que no es el mateix. En fi. Si pensament lliure es pensar lliurement el que vols...Lliure pensament que coi voldra dir? Per a mi el mateix. Per aixo ho considero una perogrullada, ja que tots els homo sapiens sapiens tenen aquesta facultat de pensar lliurement el que vulguin. El que passa es que els "lliurepensadors" es consideren una mena d'elit, ja que ells son diferents. Per que? Doncs ni idea. Potser es perque els "lliurepensadors" acostumen a auto-denominar-se a ells mateixos com a tals (no tinc coneixement de ningu que m'hagi anomenat a mi o a algu altre com a "lliurepensador") per a sentir que, irrealment, son diferents.
Com acabo de dir, tots els humans tenim la facultat inherent de pensar. Ara be, que alguns ho facin o no, es problema seu. Heus aqui el dilema! Si lliure pensament es pensar lliurement el que vols...per que collons si trio no pensar o pensar coses vulgars, se'm discrimina? Tots aquells humans que trien no pensar, o pensar nomes en futbol, o toros, o en Carmen Ordoñez, etc. son considerats com a "inferiors" per els individuus autodenominats "LP". Per que? Acas algu els ha amenaçat de mort per a que no pensessin en res mes que en aixo? Jo diria que no, que ho han fet lliurement. I aquesta eleccio es la correcta per a ells.
Els "LP" haurien d'estar agraits a aquests altres humans que, com ells, han escollit una linia de pensament propia, igualment valida, pero diferent. Sense aquests humans "inferiors" els "LP" no serien res, no es podrien considerar superiors. Ah, que ara els "LP" s'enfaden? Per que? Si es veritat. Us considereu superiors nomes pel el fet de donar-vos a vosaltres mateixos una definicio diferent a la resta de nosaltres, pobres mortals. I qui digui que no, aixi se li caiguin els ous (homes) o els pits (dones) per putrefaccio inmediata, i per mentir com a bellacus.
Per que tanta tirria als "LP"? Doncs us explico. Fa anys, jo escoltava un programa de radio que dirigia l'Alex Gorina a Catalunya Radio. Es feia a les nits d'estiu, i anava de cinema (principalment) pero podies parlar de qualsevol tema. Em va marcar bastant, ja que en part gracies a aquest programa, vaig decidir que volia ser guionista i vaig acabar matriculant-me a una escola de cinema. Un dia va apareixer un tal Dani, que era una persona negativa. Mes ben dit, negativista. El tipic depre que tot ho veu malament, l'ampolla buida del tot i tal. Molts oients van trucar per animar-lo i reconfortar-lo i fer-li veure que "la vida es bella" (al menys en algun moment), pero ell no. Ell catastrofista a mort. A final de la temporada, en Gorina el va convidar a anar a l'estudi. El noi havia causat sensacio. Fins aqui cap problema. Algu pot pensar "un altre adolescent depre". Es el que penso jo, que tambe he passat, com tot fill de vei, per l'epoca. El problema va venir quan, temps despres, en Gorina va fer un programa a TV3 on es passava una peli, i despres es feia un petit cineforum. Endevineu qui era un dels convidats assidus? Efectivament, en Dani. I a la pastilla que sortia per presentar-lo hi posava: "Dani, lliurepensador". Mare meva! Veure en persona aquell noi que tant furor havia causat mesos enrere amb la seva depressio i la seva visio negativa del mon, amb la seva 'vespa' i la seva pinta de grunge, a la tele i presentant-se com a "LP"...quin engany, quin frau!
Des d'aquell dia li tinc rabia a les persones "LP", que van de guays per la vida. Tota persona que, per a sentir-se quelcom a la vida, hagi de mostrar-se superior a una altra, no em mereix mes que fastic. I es que una cosa es "anar de guays", que comporta tractar d'altres persones com a 'no iguals' pel fet d'haver de diferenciar-se ja que no hi ha una personalitat propia on aferrar-se, i una altra cosa es ser guays, com jo (toma!), que potser tracto de "cholos" o "killos" o "ignorants" a alguns, pero respecto la seva decisio de preferir el futbol, el tunning, els toros o "La granja de tu vida" a aquelles coses que m'agraden a mi. Per que aquesta diferencia? Doncs perque jo se que la meva personalitat es bastant poc estable, soc influenciable tot i que no segueixo les modes, se quins son els meus limits, he sigut futbolero d'anar cada dos caps de setmana al camp a deixar-me la veu i se que i com pensen els futboleros, se la passio que es pot sentir en veure "20 senyors en pantalons curts barallant-se per una pilota" (si senyora si, 20, tot i que els equips siguin formats per 11 jugadors, els porters no intervenen practicament, llavors, son 20), se l'emocio que provoca veure mes de 90mil persones movent-se al mateix temps com una de sola, fins i tot vaig fer campana per anar a veure un partit de la copa d'europa. M'agraden els bous, i tot i que ara estic moderadament en contra de la "fiesta nacional", de petit volia ser torero (no es conya), m'agraden els bous al carrer, he viscut les festes de bous al carrer i parlo amb coneixement de causa: als bous no sel's maltracta, i si passa, la mateixa gent s'encarrega d'estovar al fill de puta que maltracta a l'animal. He estat "pastillero" (que no makinero) i se el (malament) que es passa en aquests estats d'alienacio i se el mal que fan les drogues...
Jo he viscut tot aixo i he decidit el que m'agrada i el que no m'agrada. El que vull fer i el que no vull fer. El que vull pensar i el que no vull pensar. No m'agraden certes coses, pero les tolero (de tolerancia, no de permissivitat). Mentre que vosaltres, "LP", la majoria de vosaltres ni heu anat mai al futbol, ni heu anat mai a cap festa de "bous al carrer" ni heu fet res de res absolutament. Us limiteu a quedar-vos a casa llegint llibres "per a persones cultes", a criticar allo que no heu viscut (i per tant, no en teniu un coneixement directe i veraç), a denominar a la gent a la que li agrada allo que critiqueu, sense coneixement, com a "persones vulgars, basiques, etc" i a omplir-vos la boca amb la paraula "tolerancia". Mes us valdria no mossegar la ma que us dona el menjar, ja que com us he dit abans, per a que vosaltres pugueu estar a casa vostra sentint-vos d'alguna manera superiors, heu de demostrar que hi ha algu que, per força, ha d'estar sota vostre.
De fet, els pensadors lliures som nosaltres, que anem provant coses, escollint mes o menys lliurement el que volem fer, mentre que vosaltres us limiteu a vomitar repetidament les mateixes paraules, tots auto llepant-vos el cul. Qui es, doncs, el borrego que mai surt del ramat? Qui es el que "va de guays"? Qui es l'intolerant?
Jo no, perque jo SOC guay Jo soc normal. Jo estic per sobre de vosaltres i per sobre de tothom. Ja que a mi no em fa falta 'creure' que soc superior a ningu per sentir-me realitzat. Se que tinc un nivell cultural un xic superior a aquests "pobres vulgars", pero tambe se que es totalment circumstancial i temporal. I precisament per aixo no anire a vacil.lar a ningu. No me les he de donar d'absolutament res, perque ja ho soc. Se que soc unic al mon, com tot esser huma. I com a esser huma unic, se que soc diferent, com diferents son tots els essers humans. No em fa falta sentir-me diferent, ho he estat sempre des de que he nascut, com tots. I precisament per aixo, soc igual que tots.
Jo soc un pensador lliure, pero vosaltres, lliurepensadors, heu de pensar per a ser lliures. Aquesta es la nostra diferencia.
I fins i tot hi podria afegir al post els "lletraferits" autonomenats.
Aqui en tenim un clar exemple.