Dins els meus deliris a causa de l'encostipat colectivitzat que estem passant a Can Orlantrix, i sumat a un passatge de "Ebano" que vaig llegir divendres, he tingut el somni següent:
Em mocava constantment, amb una força i perseverancia inaudites, fins que, oh! tot era vermell, em miro al mirall pensant "altre cop s'haura reventat una veneta" pero no cau la tipica gota de sang, si no una mena de cosa semi solida de color vermell, com si d'un granissat de maduixa es tractes. Un xurret vermell fosc anava sortint del nas.
I ja esta. Estar encostipat es una puta merda. I a mes avui toca anar a dinar a casa els papas.
Editat 2 minuts despres:
Un altre somni que acabo de recordar.
Estava noseon amb algu, i posavem un vinil d'una mena de cantautor. Pero les cançons no agradaven. Sense voler l'embrutava i amb un raspallet d'aquests de netejar vinils, doncs el netejava. Despres posava el primer disc de l'album vermell dels Beatles, que estava plenissim de pols, pero no podia netejar-me la pols dels dits ni amb el raspall, ni als pantalons ni res.
Tornat a editar 5 minuts despres:
Vull tornar a captar instants de realitat. A capturar-los dins una finestreta de 35x16mm repleta de cristalls de plata, pel simple fet egoista que m'agraden aquells instants de 1/125 segons. Vull tornar a ser fotograf. Dolent potser, fins i tot mediocre, pero fotograf...
Ho va dir arnauh el 17 de Octubre 2004 a las 10:25 AM | TrackBackUn sol instant pot fer canviar tot el ke t'envolta.. jo crek k akets petits instants de 1/125segons son prou importants com per guardarlos i acariciarlos amb un somriure de tant en tant :)
Ho va dir: Orlandito el 20 de Octubre 2004 a las 11:04 PM