Em desperto, per la finestra no entra llum, deu ser molt d'hora. Miro el movil: 6:38 del mati. Segons despres, una terrible rampa a la cama. Un cop superada, a dormir una estoneta mes.
Em torno a despertar, aquest cop amb "La Raspa" de fons (alarma del movil, original eh?). 5 minutets de mandrositat. Meditacio. Dutxa. Vestir-se. Intentar mantenir una conversa minimament coherent amb la Meri ("Que es tard, me'n vaig" "Ehm? Si, si....ZzZzZzZ").
Cami de Martorell: a la radio no paren d'emetre la mateixa xerrameca de sempre "que si les traduccions de la constitucio europea, que si el hockey, que si en Maragall aixo o allo". Bajanades per distreure l'atencio? Just pensar aixo, els mateixos tertulians ho comenten, acusant de demagogs a aquells qui ho diguin. (del diccionari de l'IECAT: "DEMAGÒGIA f. Política que consisteix a afalagar la multitud i concedir-li atribucions excessives." Qui es demagog aqui? Qui afalaga la multitud nacionalista (i)que defensa a ultrança els simbols? O aquell qui comenta que es podrien defensar altres coses mes terrenals? Visca l'auto-odi: "I hate myself and I want to die!") Opto per apagar la radio.
Feina, dues incidencies:
- una dona imbecil s'ha fotut contra-direccio i casi ens estampem. La tia ni se n'ha adonat.
- una altra dona va pel mig a un carrer de doble sentit, obligant-me a gairebe rascar tots els cotxes aparcats a la meva banda.
Conclusio: les dones potser tenen molts menys accidents, pero segurament en provoquen la inmensa majoria. A qui em digui masclista per aixo, el/la convido a venir un dia a fer un passeig per les carreteres.
Vaig a una oficina de la caixa a intentar treure diners per fer un talladet i veig que m'han cobrat l'assegurança de la furgoneta de cop (voliem fer-ho en 2).
Arribo a Esparreguera i comento que hauria de canviar els dies de vacances. Resulta que el full on els demanava i que vaig deixar, avisant, sobre la taula, no apareix. La paranoia s'apodera de mi. "Millor, aixi ho torno a demanar i ja esta." Segueixo la ruta, i passo per la oficina de la caixa per solventar el tema de l'assegurança, en 5 minuts em diuen que "el rebut ja esta anul.lat i tornat" "Moltissimes gracies!". Final de la ruta.
Cap a casa corrents perque m'he deixat la factura de la reparacio d'abril de la furgoneta, dinar un sobre de "Pastaria Maggi" (una puta merda de macarrons dolents) i volant cap a Granollers a portar la furgoneta a la revisio i a veure si arreglen el punyeter "cloc-cloc" que sento cada cop que giro o faig un bot. Tornar a peu des del taller fins l'estacio: 30 minuts. Pel cami passo per un caixer a veure com esta el tema: no nomes encara tinc un saldo negatiu, si no que a sobres m'han cobrat 139 en concepte de "NONE". Puta mare.
Arribo a l'estacio. No hi ha trens: Un camio ha caigut a la via. S'ha d'anar al parquing a esperar uns autobusos, al menys tinc sort i encara no hi ha gaire cua i els autobusos arriben just en el moment que em poso a la cua. Just quan marxem, arriba un tren d'aquests de dos pisos carregat fins dalt amb gent.
Mitja hora d'autobus fins a Mollet. 15-20 minuts d'espera fins que surt el tren. Arribo a Sants i truca la Meri: "En comptes d'anar fins l'Hospitalet (aka "L'H*") i agafar l'L-10, pots agafar el 57 a Pl. Sants, que passara amb mes freqüencia...". Surto per agafar el 57, arribo a la parada: "Freqüencia de pas, fins les 20h. 7-14 minuts, a partir de les 20h. 20-25 minuts". Hora: 20:15. Ole.
Just en 3 minutets arriba l'autobus (!!). 5 minutets mes i arribo a casa. Peste alta!
Recordo que les entrades per al festival de Londres estaven en lliures a la web, busco un conversor de divises: surt un total de 139. Arriba la Meri. Torno a Ryanair per a comprar els bitllets de tornada, al final el dia 9 a la tarda: internet va com el cul de lent, pero despres d'uns quants intents, ja tenim el tema vols solucionats. Ara nomes falta allotjament, pero dema sera un altre dia. El dia en que acabo de valissa (dimecres torno al meu retir de "Bruc-Collbato"), i hi ha hagut persones que, en comentar-ho, m'han dit que em trobaran a faltar...(¿?).
Bona nit.