Ahir a la tarda vam anar cap a l'Arboç, a casa l'Anna. Feia una festa de comiat. De les 30 i escaig persones que haviem de ser, al final, en el moment de maxima afluencia n'erem uns 20, pero ha estat molt divertit.
Vam arribar tard, com sempre. Ens vam començar a liar, i au, festival de colors (fluo). El titu Mart punxant quan hem arribat, al cap d'una horeta he pres el relleu, i quina sorpresa quan, passada una bona estona, he aixecat el cap de la taula i he vist a gairebe tothom alla ballant i amb les cares plenes de somriures :_) Despres s'ha posat l'Hector i jo he anat a calmar el mal d'esquena.
La nit ha transcorregut bastant tranquil.la. Ha vingut en Quim, que tornava de Suecia, i ens ha explicat les histories (fer "planka" es colar-se al metro, es veu que fins i tot hi ha una pagina web on expliquen 50 maneres de no colar-s'hi!).
Hem xerrat amb en J, un noi de 43 anys que no diries mai que te aquesta edat. Tot un supervivent dels 80 com ens ha explicat. I una molt bona persona.
Al mati hem anat a comprar tabac amb l'Oscar, i de pas hem fet un tallat i hem xerrat amb ell. Tot un element, ple de contradiccions.
Al tornar, havien arribat el Nanuk i tots els que havien anat a La Cova a la nit. Festivalon amb la musica del Nanuk, que es una mena de maquina de punxar: unes 4 hores seguides, sense repetir cap tema i, gairebe tot, musica que ni coneixiem.
Despres ens hem quedat al menjador xerrant la Meri, l'Hector, la Silvia en Ricard i jo, entre perdues d'oli i anades d'olla tremendes.
I finalment, ha arribat l'hora de marxar. Ens hem fet unes polaroids per a que l'Anna se les pugui emportar. La Meri s'ha emocionat i li han caigut unes llagrimes, i l'Anna, en veure-ho, tambe ha caigut. I au, alla les dues abraçades.
I es que l'Anna marxa dimecres cap a l'India. No ben be de turisme, marxa per sis mesos. A recorrer el pais ella soleta. Potser es per aixo que no ha parat de ballar en tot el dia. Suposo que per aprofitar aquests ultims moments entre els que ella considera els seus amics. A partir de dijous que ve, coneixera un nou pais, noves costums, un nou mon podria dir-se. I s'hi quedara una bona temporada. I el millor de tot, es que ella no es la tipica persona amb recursos que decideix agafar-se sis mesos sabatics. Tot el que te s'ho ha treballat. Se li va cremar la casa, ho va perdre gairebe tot, i la va refer de nou. Currant-se ella mateixa molts pedaços. Tot un exemple de lluita i perseverancia d'algu que vol controlar la seva vida.
Entre les diferents converses, han destacat les preguntes "tu tindries els nassos de fer un viatge com aquest sola?". "I si no torna?". Dificil resposta...com tambe dificil ha estat sortir per la porta i dir "adeu" a una persona que no fa ni un any que coneixem, pero que crec que ha deixat una emprempta molt marcada en tots nosaltres, i que ara s'en va cap a un viatge apassionant, que, sincerament, jo no crec que fos capaç d'empendre.
Sembla que fos ahir quan ens vam coneixer a una festa a Papiolet, amb la seva camera de fotos...
Amics de festa? Algu podria dir que si, pero el fet que nomes coneixent-nos de fa 6-8 mesos i que ara estigui escrivint aixo, crec que contesta clarament la pregunta.
La Meri es qui pitjor part s'emporta, ja que havia aconseguit una amiga. I just quan tenia la mel als llavis...
Es molt egoista dir aixo, ho se. Ella te la seva vida, i ha escollit marxar. Pero per la Meri es una putada molt gran, perque en ella havia trobat algu per parlar dels temes que nomes pots parlar amb aquelles persones especials. Anims bichu! Pensa que dijous ja faltara menys per a que torni.
En fi. Petons, abraçades, desitjos...i un "us estimo molt!" que ens ha dedicat des de la porta.
Un cap de setmana perfecte: 26 hores seguides amb els millors amics que es puguin tenir. No canviaria aquest cap de setmana per res.
Pero l'espectacle ha de continuar que diuen. I haurem de tirar avall aquest nus a la gola, eixugar les llagrimes, mirar endavant i preparar-nos per marxar nosaltres tambe. En aquest cas cap a Londres. Una setmaneta de desconexio i cap a casa.
I per acabar, un missatge: Se que no ho llegiras aixo, pero voldria tornar-te a dir que disfrutis, que visquis, passa-ho el millor que puguis i encara mes, i apren força. Aqui n'hi ha dos (com a minim) que t'enviaran tota la força i energia que puguin per ajudar-te en aquest viatge. I si pot ser, torna despres per a explicar-ho.
Ens veiem per Sant Jordi. :***