« "Libertad de expresión: Un Winston Smith en cada periódico" | Main | Molinux 1.0 »

fastic de pais

Fa dies que em rondava pel cap el tema, i acabo de llegir unes paraules tremendes al proleg (escrit per Suso de Toro) de "11M: Redes para ganar una guerra" de David de Ugarte

"La sociedad española tiene una imagen complaciente de si misma, se mira en un espejo hecho a la medida que nos disimula la incultura civica y el atraso cultural, que nos impide ver que nuestra cultura es rancia, de un siglo XIX que llego hasta el siglo XXI. Y es que cuando el mundo se ha hecho tan ancho, aqui seguimos pensandolo dentro de los limites de las viejas naciones, de las viejas fronteras. Que cuando nuestra sociedad y nuestras ciudades son muy diversas y complejas, seguimos imaginandolas como el mundo de nuestro pasado autarquico e inmovil. La vida cultural española con sus debates que no aclaran nada, que son las mismas pugnas belicosas de siempre o parecidas , es rancia y obsoleta. Y se mueve dentro de los limites del libro y del papel escrito, muchas veces papel amarillento."

I per veure-ho nomes cal sortir de la pell de brau, anar a qualsevol pais que sigui desti de guiris espanyols i esperar pacientment. Molt aviat es poden distingir: son sorollosos, criden i es fan notar en plan "ojo que ya habemos llegau"; ho saben (mes aviat pretenen saber-ho) absolutament tot del lloc que estan visitant pero la majoria de cops ho consideren una merda i quasi-be sempre tenen una comparació a punt amb algun element semblant a Espanya; a l'hora de menjar, tan que critiquen als americans per anar al McDonalds, es queixen de que la cuina del lloc en questio es una merda, y que "donde este una paella o un bocata de jamon y un buen vino..." (gran anunci de fa uns anys: el de la parella a New York que ell deia "ahora mismo me comeria un bocata de..." i passa el camio de campofrio per darrera); podrem saber si estem a una cua a espanya o a qualsevol pais civilitzat nomes mirant si sen's intenta colar tothom; i una ristra interminable....
Els catalans es diferencien en que no es fan notar tant.

I sense sortir delpais, doncs tenim la televisio, i que ningu digui que no es un reflexe de la societat i que "jo no miro aquests programes": les cadenes de TV posen el que la gent veu, l'audiencia mana: Teresa Campos, GH, La Granja de tu vida, Cine de Barrio, etc... si ningu veies aquests programes, de veres els posarien? Per que tothom diu "jo es que aquestos programes no els veig" pero saben perfectament que ha passat en els ultims 2 mesos?

També tenim les meravelloses idees de ments preclares que foten bandes sonores d'aquestes que rebenten la suspensio del cotxe, ni mes ni menys que a una sortida de l'autopista! Cert que potser s'evitaran alguns accidents en la corba que ve despres, pero ningu s'ha parat a pensar en els possibles accidents que es crearan quan algun conductor imbecil freni de cop per "no fer malbe la suspensio"? No fora millor, senyors consellers o ministres o qui collons ho hagi decidit, millorar la visibilitat de la corba treient un canyissar que dificulta la visio? O es que Greenpeace els amenaçava? Des de quan s'hi miren tant amb la natura? (esta clar que es despres d'acabar la N-II per la Panadella, mare de deu quina salvatjada). I per cert, qui em pagara la factura de pneumatics i de reparacions de la suspensio? Alguna conselleria? O se m'enviara a fer la roda interminable "es que aixo depen de Madrid" - "esto depende de las autonomias"?

Quina saviesa. Quina veritat mes enorme la del mirall. Quina puta merda de pais que m'ha tocat. En ple segle XXI, Africa comença als Pirineus.

Ho va dir arnauh el 18 de Diciembre 2004 a las 02:10 AM | TrackBack
Parla ara o calla per sempre









Vols que et fitxi?