...i de com vingui embolicat.
Aquests ultims dies pensava que habia trobat gent diferent, pero estic adonant-me que, possiblement, no és mes que "mas de lo mismo": una façana molt maca i amb molta parafernàlia, pero a darrera només hi ha un grupet de gent que es fan la pilota entre ells. El que passi fora de "esa su comunidad", no crec que els importi gaire, total, ells ja tenen les seves teories i les seves batalletes. Per què preocupar-se? Amb el que farda posar una pàgina amb els logros propis, carreres universitàries, màsters, postgraus, cursos d'estiu...
Si es que sempre és el mateix. Jo també podria penjar una pàgina on mostrés el meu CV, el que se fer i els idiomes que parlo, pero llavors quedaria com un puto pedant, perque el gust estètic el tinc al cul. Pero tot i que tinc qui em podria fer un embolcall maquíssim i mil vegades més original, passo de fer-ho, no va amb mi ni amb la meva filosofia de vida de passar desaperçebut i treballar a l'ombra.
[como_molo_neng][1]
NOTA: Aqui hi anava una llista amb tots els punts que formarien el meu CV cool, pero com veieu, no soc capaç d'airejar les meves meravelles i no la posaré.
[/como_molo_neng]
Pero clar, jo, a l'hora del pati, jugava a futbol i, a més, el meu primer ordinador va ser un "Dragon". I el segón va ser un Amstrad CPC6128 que no compleix els requisits bàsics: monitor de fòsfor verd i tenir el caset incorporat com el model CPC464, perque jo era un heretge de petit, i l'amstrad venia amb monitor a color, sintonitzador de TV i disquetera de 3'', tot i que em vaig comprar un magnetòfon i el cable, que tenia més mèrit, perque jo havia de currar-me (aqui molts dirien hackejar) el volum del magnetòfon per a que els programes d'entreteniment (els jocs, vamos) carreguessin correctament, no com els que tenien el caset incorporat, en els que el volum s'ajustava automàticament.
Mai vaig tenir un Spectrum o un Commodore o un Atari o un Amiga o un MSX o un PC... ni vaig apendre àlgebra als 10 anys, ni sabia programar als 11 (tot i que vaig currar-me tot el joc "Guante Blanco" que venia amb el manual de l'Amstrad, que per cert, era el programa més llarg de tot el manual), i que en comptes d'emprar la tecnología per esdevenir freak, la feia servir per jugar al Game Over, Aventura Original, Camelot, Army/Navy Moves, o al Don Quijote (que ahir va fer anys, com en Bernabé, hauria de fer un post especial per a aquest event). Per cert, crec que sóc un dels pocs afortunats a la faç de la terra que s'ha acabat el joc de l'ingenioso hidalgo, de fet, la primera part, me la passava amb només una línia d'ordres.
Tampoc he estudiat informàtica ni res que s'hi assembli fins fa un parell d'anys. Bé, menteixo, vaig fer una mena d'assignatura optativa a 6è o 7è d'EGB, pero més que informàtica, ens dedicàvem a provar els jocs que ens compravem a Coconut des de la Micromania.
El primer dels dos cursos oficials d'informàtica que he fet en ma vida, va ser el del CCNA. O va ser el de UNIX a Bit? No sé...
Recordo el dia que vaig aprovar el primer semestre del CCNA: l'Antonio, gran professor, una mica cabrón, pero molt bon professor, em va preguntar un dia
- "tu no has estudiado nunca nada de informatica, verdad?"
- "no"
li vaig contestar jo.
Doncs el dia que vam fer l'examen del primer semestre, tots estàvem molt contents. Hi havia una tradició: qui treia la nota més baixa, pagava una ronda de tallats al bar. Efectivament, la nota més baixa la vaig treure jo. Pero quan tots ja m'ho comentaven i es fregaven les mans mentra jo no sabia com dir que no portava un punyeter a la butxaca, l'Antonio va dir que no. Que jo quedava exempt de pagar la ronda, perque tenia més mèrit que tots ells, que portaven anys estudiant sobre temes relacionats, i a més treballaven dins del sector, no pas com jo, que no havia estudiat mai res relacionat amb l'informàtica.
Cara de pedra sel's va quedar.
Tampoc he tingut oportunitat de fer-ho, ja que com de tant jove tenia inclinacions artístiques (a la nota aquella que posaven els professors quan acabaves EGB on suggerien la possible orientació de l'alumne, van posar que m'hauria d'orientar cap a activitats artístiques), doncs no vaig fer el BUP i vaig posar-me a estudiar disseny als 16 anys.
Cosa que em va fotre quan vaig voler fer l'examen d'accés als CFGS a Iruña i em van preguntar coses de física i de química i que comptés en binari (això va ser abans de fer el CCNA, on vaig apendre a comptar en binari en un parell de classes)
Ah, i em deixava una de les coses més importants: no m'han arribat els CD de la distribució Ubuntu. Tot crist té els maleits CD, pero a mi no m'han arribat. Suposo que és com el peix que es mossega la cua: com no soc guay ni molo molt per tot el que dic més amunt, no m'han enviat els CD. I el fet que no m'hagin arribat els CD, fa més grossa la llista de raons per les quals jo mai seré ningú en aquest món d'Internet.
M'agradaria dir que passo de competicions absurdes, pero he de reconeixer que hi ha èpoques en que em pico i començo a currar-me coses per a esdevenir algú.
Que hi farem. Sóc una contradicció amb cames: de petit, el meu segon cognom era "No": My name is No, Arnau Fuentes No...
[1] Aquest CV es fa seguint l'stàndard "como molo" que consisteix en agafar tot allò del que saps, ni que sigui una mica, magnificar-ho i penjar-lo d'una pàgina web superguaydelamuerte. En aquesta llista hi ha coses magnificades i coses que no. Quines són les reals i quines no? Aqui està la gràcia de l'stàndard "como molo"!!
Ho va dir arnauh el 21 de Diciembre 2004 a las 03:19 PM | TrackBack