Quisiera ser un pois...

varis: CAUFEC+somni+aniversari

Primer de tot, comentar que acabo de signar el manifest de suport que hi ha a la pàgina en contra del Plà CAUFEC. Així mateix, he posat un enllaç a la dreta.

Després d'això, un somni:
M'havia allistat a l'exercit dels estats units. No sé ben bé com, pero em trovaba dins d'un avió, fent com d'assistent als "paracaigudistes" que arribaven: els agafava el paracaigudes i els penjava a un penjador d'aquests com els que hi havia a l'escola. Després ells s'asseien. L'avió era enorme, amb passadissos, portes, mobles...era com una mena de casa molt gran, pero dins d'un avió. I marxavem cap a una mena de maniobres.
Un dels "paracaigudistes" arrivaba tard, i en comptes de paracaigudes, portava la jaqueta i el casc de la moto, que jo penjava diligentment. Suposo que estava com entxufat, jo no aniria al front en cas de guerra.
El fet es que després, el somni feia un salt a que descobriem que en comptes d'unes maniobres inofensives, ens enviaven directament a Jordania i a Israel, i hi havia una mena de motí i al final aconseguiem que ens portessin a un altre lloc.

Després el somni ha fet un altre salt, i estava a Anglaterra, pero no era pas Anglaterra. I hi havia tota la gent de farmàcia, que vivien uns aqui i els altres allà. Estavem en una mena d'alberg extrany amb moltissima gent de molts països. En Bernabé deia que vivia a Southnoseque, i que havia d'agafar nosequin autobús...d'aquesta part no me'n recordo gaire bé.
Després m'he despertat.

I parlant de farmàcia, dilluns va ser l'aniversari d'en Bernabé. En Xavi em va trucar per avisar, i cap alla faltava gent. De fet, excepte al Xavi que l'he anat veient més sovint, als altres fotia com...potser 3 anys que no els veia!
Es veu que li van fer una gimcana per tot Barcelona, amb patins, donar de menjar als coloms, etc. La putada va ser la petita tempesta.
Quan va arribar, disfressat amb un parell de bates, un turbant i una mena de bindi al front, amb una ampolla de cava buida a la mà...tots ens vam posar a cantar una cançó que havien escrit en Carles, la Laura i en Xavi una horeta abans, i diu així:

Bernabé Proto, el patín se te ha roto,
Felicitats! i que duri molts anys.
Els teus amics, estem reunits
tots aquí perqué t'estimemem molt.

[Berna, Berna, no siguis cap de gos,
convidan's a una birra a tots]
x2

Ja en tens 26, potser que maduressis,
t'hem fet una cançó per dir-te que no,
que no canviis mai
x2

Chorus:
La, la, la, laaa, la, la etc

Com es pot apreciar, l'originalitat decau amb el temps i és un pel massa cumba, pel meu punt de vista, pero el fet que s'escrivís en 10 minuts, serviria de coartada.
Això de "el patin se te ha roto" es per la gimcama (mai sé com coi s'escriu), que es veu que a una prova, es va posar els patins i només fer dues passes, aquests es van trencar i en Berna va caure a terra, dins d'una farmàcia.
El millor de tot es que ho van gravar en video, i quan va arribar i després d'un supar frugal a base de pizza, amanida i croquetes, ho vam poder veure tot. Quin faaaart de riure!! El paio anar patejant, des de Gràcia fins Pl.Catalunya (en metro, eh!) alla fins una altra farmàcia on va passar això dels patins (imagineu-vos que sou un dilluns a una farmàcia comprant un parell de viagres i tal, apareixen dos sonats borratxos, un amb una càmera de video, van al mostrador, els donen una bossa amb uns patins en linea, el sonat sense càmera se'ls posa i tot seguit els patins es trenquen fent caure al seu conductor, que es posa les bambes i fot el camp...), després agafen un tren a Castelldefels, però baixen a Sants, no sé com van a parar a un bar, on el barman, que no els coneix de res, els dona un altre paperet amb instruccions, torna cap a l'estació de sants, a la consigna numero 26 (!!) més paperets, etc.
Quan va entrar i ens vam fotre a cantar, el pobre casi plora de l'emoció.
Deu ser molt emotiu veure que els teus amics s'han currat una cosa així.

Quan vam acabar de cantar, va dir "estoy flipando mucho..joder...tengo amigos! Gracias, gracias, cuando me vaya a casa, me voy a suicidar."
I és que hi ha coses que no canvien, ni que passin 3 anys ni mai :D

Felicitats noi, i a veure si ens veiem més sovint.

Ho va dir arnauh el 22 de Diciembre 2004 a las 01:45 PM | TrackBack