Quisiera ser un pois...

Entre el Hacker i el Ciberpunk: el camí del mig

(Revisió del 5 de gener de 2005)

A "How to become a Hacker", Eric S. Raymond fa aquest comentari: "No us auto anomeneu com a --ciberpunk--, i no perdeu el vostre temps amb ningú que ho faci".

Em va sobtar bastant, ja que la meva entrada real a aquest món va ser de la mà d'un projecte ciberpunk anomenat Outlimit, i no podia veure les possibles raons de Raymond per a dir això. Els "ciberpunks" que vaig conèixer a Outlimit eren molt actius: programaven, dissenyaven, feien textos, manuals, FAQs, concursos, poesia... fins i tot em vaig contagiar i vaig començar a organitzar un curs de fotografia. Outlimit va participar al primer Hackmeeting de l'Estat espanyol a Les Naus, allà per la tardor de l'any 2000.

Va passar el temps i vaig descobrir, per fi, GNU/Linux. Ja havia flirtejat amb aquest sistema temps abans, amb una Mandrake que em va esborrar "automàticament" les particions de Windows, per tant, el meu primer sistema GNU/Linux va durar algunes hores escasses. El següent pas va ser Red Hat, que vaig aconseguir instal·lar correctament, aquest cop en el meu nou ordinador i sense Windows. Però tampoc em convencia. I vaig conèixer, per IRC, a la gent de Frikis.org, que em van aconsellar, sàviament, que em deixes d'històries i que instal.les Debian.

Seguia passant el temps, i anava veient l'evolució dels hacklabs. Molt enfocats cap a la vessant social i, si agafem l'eix esquerra-dreta, bastant cap a l'esquerra. Intentaven acostar la tecnologia de la xarxa a la gent. "Hacking The Streets" fets al carrer amb xerrades, install parties, concursos i regals. La qüestió era mostrar a la gent del carrer que hi havia quelcom anomenat "programari lliure" i que es podia fer servir tranquil·lament per a fer allò que es feia a casa amb Windows.
També havia nascut Sin Dominio, amb la seva "telemàtica antagonista" i on tothom podia accedir al servidor com a "root" per a aprendre. També hi havia la Biblioweb, un dels meus repositoris de textos mítics, com La Catedral i el Basar, la Declaració d'independència del Ciberespai...havia sentit a parlar també del Nodo 50, tot i que no sabia ben bé que era exactament, però que també s'enfocava cap a projectes socials.

En alguna data entremig, vaig arribar a ciberpunk.org. Amb el temps ja m'havia anat fent una petita biblioteca, tant física com digital, d'autors "ciberpunk". I ara, gràcies a aquest nou descobriment, descobria a Stephenson. I una nova visió.
Mes o menys al mateix temps, descobria Hak Nam, que jo sàpiga, el primer (i de moment únic) lloc dedicat a la cibercultura en català. I vaig contactar amb ells per si podia ajudar, em van dir que si. I vam fer alguna coseta, com traduir un parell de documents interessants de Bruce Schneier i Bruce Sterling, però el projecte es va aturar per a fer mudances de hosting.

Fins ara, els "ciberpunk" i els "hackers" que havia conegut, eren gent activa i participativa, que es preocupava per les coses, que es movia, defensava les seves idees organitzant coses com "hackmeetings", jornades de programari lliure, mil histories...però la immensa majoria ho feien escorats cap a la vessant social. Els hacklabs han de fer-se en CSOA, així com els hackmeetings. No s'accepten ajudes/subvencions de segons quin tipus perquè podrien posar en perill el futur...segons el meu punt de vista, es com si s'hagués fet una especie de ghetto tancat on tot gira al voltant dels "moviments socials juvenils": CSOAs, Indymedias, ACP, N50, SD ... molt moviment, però nomes en una direcció: l'endogàmia.

Fer un Hackmeeting es dur, però pel que veig, reporta moltes satisfaccions i aprens molt, però per alguna raó, no s'ha de fer el gran salt. Sempre s'ha vigilat molt a la premsa i l' informació no s'ha fet córrer gaire cap a fora dels ambients dels hacklabs. Els cops que s'ha fet, tampoc ha despertat gaire interès. Potser es perquè la gent veu que l'acte no esta respaldat per cap organisme "oficial" i que, a mes, es fa en una "casa okupa". Tot i això, cada any entra un xic de gent nova amb curiositat.

Però si no es canvia, els hackmeetings seguiran caminant en la mateixa direcció, fets per la mateixa gent de sempre i hi acudira la mateixa gent de sempre. I als convençuts ja no cal convencel's.
Tampoc es pot pretendre que tothom tingui la mateixa actitud hacker, la curiositat innata, les ganes de tocar i remenar. L' immensa majoria de persones que conviuen amb ordinadors, ho fan per la força, i la "re educació" cap al programari lliure la veuen com una muntanya immensa que han d'escalar sense cordes, piolets ni grampons.

S'ha d'evolucionar, mirar cap enfora. Buscar aliances. Potser fer algunes concessions. Però sortir del ghetto.

I això es el que em va semblar quan vaig redescobrir als ciberpunks, que havien creat la seva pròpia empresa: Las Indias Electrónicas. Gent que mirava cap un altre lloc i feia coses. Que feien llibres comuns i textos teòrics i que creaven espais i projectes. Parlaven de societats en xarxa, de nous models... I em vaig il·lusionar molt.

Però a mesura que anava devorant articles, veia altre cop l'ombra de l' endogàmia. Parlaven de refer el sistema de grups d'amics per un nou model en xarxa...però al cap i a la fi, era el mateix: un grup d'amics, en comptes de ser del mateix poble, repartits per una zona més ampla. Al menys jo ho veig així.

Teories de nous arxivers, de noves societats en xarxa on absolutament tot funciona en xarxa. Nous models on allò que és antic no hi té cabuda, com la premsa tradicional en paper o, en algun moment m'ha donat per pensar-ho, els llibres físics. El "somni ciberpunk": la matriu que ho conté tot i la netocràcia.

Un altre ghetto. El ghetto dels netòcrates i dels tecnòlegs. Ja no s'intenta "evangelitzar" a la societat que evita l' informàtica. Se l'assenyala, i a mes, se l' hi diu tecnòfoba.

Potser és que estic comparant coses que no podrien comparar-se. Potser és que uns veuen només la part pràctica, i els altres només es dediquen a la teoria. Pero crec que cap dels dos models, per separat, pot impulsar la Societat de la Informació d' una manera real i pràctica.
El purisme i l'academicisme excessius, com es van donar en segons quins grups al Congrés Online de l'Observatori per la Societat de la Informació, fan que augmenti la fractura digital.
La gent del carrer encara és reàcia a mirar depèn quins llocs i, si quan hi arriba, el que troba és un grup de gent que parla en termes que ells no entenen com "l'origen de la cibercultura és en la sistèmica, l'hermenèutica i el positivisme", o se'ls bombardeja amb que "Mi sistema operativo lava mucho más blanco!", tot i que sigui veritat, provoca una reacció contraria a l'esperada: "ja son aquí els sonats de les maquinetes".
Després els direm tecnòfobs...

Ho va dir arnauh el 28 de Diciembre 2004 a las 01:52 AM | TrackBack