"A principis dels anys seixanta, un grup de joves nord-americans s'enfronten als problemes típics d'entrada al món adult. Babette voldria ser una estrella del rock, Stick ha de deixar la vida plàcida de surfista per anar a la guerra del Vietnam, Calvin és un estudiant negre enmig d'una comunitat escolar blanca, Mary Beth és un cor solitari..."
Aquesta es la sinopsi d'una peli que vam veure ahir. I m'ha deixat bastant tocat. En un dia, acaben l'institut i tambe tiren a terra el seu lloc de reunio. En un dia s'ensorren somnis, promeses...les tipiques promeses de tornar-se a veure cada any...que tots fem i mai complim...
Hi ha una mena de premonicio. A una festa, el pare d'una altra noia aixi mig pija, posa una peli de tems enrere, on surten tots, els nois cantant una canço i les noies fent com de gruppies. Al final la peli s'encalla i acaba cremant-se...
Un noi protesta en solitari davant l'institut contra la guerra del Vietnam. El seu germa hi va morir. Al final l'arresten i el maten a la preso, pero a la tele diuen que "profundament deprimit, s'ha suicidat".
Un altre sempre esta 'arreglant el mon'. Hi ha un surfista que s'ha allistat voluntari per anar a Vietnam, pero quan arriba l'ultima nit, te terror d'anar-hi. Una altra noia, amb dos amigues, volen ser cantants.
N'hi ha dos que sempre han estat junts i s'estimen (ella Sunshine i ell Pirata). Descobreixen que ella esta embarassada i no saben que fer, doncs s'estimen tant, pero al mateix temps estimen tant la seva llibertat com la de l'altre, tenien planejat marxar cadascu per la seva banda. Ell a descobrir nord-america i ella a San Francisco amb els hippies. Al final ho fan, ella menteix i diu que no ho esta pas d'embarassada i seguidament marxa amb una furgoneta.
El final es realment sorprenent. La narradora, la noia del cor solitari, va comentant com acaba cadascu: el surfista no nomes sobreviu a la guerra, sino que torna amb una medalla al valor, el noi negre es fa advocat i acaba com a senador, la cantant triomfa i te el seu propi programa a la tele, el noi 'idealista' (per dir-ho d'una manera) es fa professor a una universitat, la Sunshine acaba tenint el nen, i el Pirata va a descobrir el pais, pero el criden a la guerra i acaba morint a Vietnam.
I m'ha deixat tocat no nomes perque trobo totalment injust que algu que nomes vulgui viure i descobrir el mon acabi morint absurdament en un camp d'arros per una guerra totalment estupida, tambe perque ara tic trist recordant els companys que he anat deixant enrere, no nomes de classe, si no en tota la gent que he anat coneguent i amb qui m'he relacionat mes estretament, i que ara amb el temps els camins s'han separat...penso en l'epoca de la peli, en situacions reals com les que narra la peli, que segurament van passar a milers...no se...es com un "benvingut al mon real" al que ja hauria d'estar acostumat, pero no se perque, no m'hi acostumare mai.
Ho va dir arnauh el 15 de Junio 2004 a las 12:57 PM | TrackBack