Heu-nos aqui altre cop a caseta.Pels pels (com sempre), pero a caseta.
Tot seguit passo a relatar diferents successos, cronica general del viatge i conclusions:
Dijous passat, despres de dormir a casa els papas per no adormir-nos, ens van portar a Reus per agafar l'avio. Vol normal destacant unes pijas tomateras que ens van donar la murga tot el viatge amb el seu cacareig de cotorra desquisiada. Arribem, agafem les motxilles, i cap al tren. Despres d'un transbordament facil, gastant-nos gairebe totes les pounds en els passis de metro, arribem a la nostra parada, sortim a fora i au, a buscar l'alberg. I com diu Luis Aguile, "caminando po la calle sin sesar, d'arriba abaajo, d'abajo arriiiba" ens vam equivocar de sentit i vam fer la patejada inutil del dia, havent de tornar enrere tots carregats. Finalment vam trobar el nostre alberg facilment, vam deixar tot a l'habitacio i vam anar a fer un volt pel soho. I despres a dormir.
Divendres al mati, vam decidir anar a Camden, i vam flipar en sortir del metro. Tot de mercats, tot de gent freak, plataformes de quilo, i molts cartells de "Fresh magic mushrooms". I sorpresa de sorpresas! Ens va parar un noi, que volia vendren's un llibre sobre Krishna, li vam dir que no teniem money per gastar, i el millo va venir quan va dir, "well, say gouranga!". En comentar-li que havia rebut un missatge amb aquest transfons, ens va donar un flyer d'un restaurant Hare-Krishna on donaven dinar gratix. Obviament no hi vam anar, ja que prefereixo pagar pasta a no que em donguin de dinar sense pagar i despres haver d'aguantar una xerrada sobre les virtuts de Krishna.
Finalment vam arriba a Pepi's, una perruqueria aixi friki, on la Meri es va quedar mitja tarda fent-se rastes de colors, i jo men vai anar a veure a l'almirante Nelson. D'alla, tot caminant, em vaig trobar de front amb el palau de Buckingham (surprise surprise) i tot de turistes (incloent-hi uns catalanets) fent fotos. Despres vaig anar a Picadilly Circus, que es una merdeta de plaça plena de guiris fent fotos, i a buscar a la Meri, a comprar al super, i quan tornavem vam coneixer un noi, que vivia de beneficiencia, mentre rebuscavem en una pila d'entrepans que els del super havien deixat al carrer, que estaven a punt de caducar i els deixaven alla per a que si algu els volia aprofitar, doncs cap a casa (vam agafar una amanida i un entrepanet). Vam xerrar una estona amb ell i desspres a l'alberg i a dormir.
Dissabte va ser dia de relax, ja que a la nit hi havia festa, aixi que ens vam passar el dia a l'alberg, i a la nit, cap a la festa.
Despres de descansar i dormir tot el diumenge, dilluns vam plantar-nos al British Museum, on a part de poder veure els frisos del Parteno i diverses pedres, vam poder admirar l'exposicio temporal mes gran de la historia de guiris espanyols. Osti tu quina marea. Fins i tot la gent del museu estava flipant segons ens va comentar una noia que ens va fer una enquesta a la sortida! Malauradament, les fotos que vaig fer alla s'han perdut, ja que al dia següent em vaig adonar que el carret estava mal posat :(
Despres del British, vam anar a un bar a fer un "english breakfast" a les 5 de la tarda (bona hora per esmorzar) a un bar regentat per uns bolivians. Com a curiositat no esta malament, pero res mes. Despres vam passar per Baker Street a veure (per fora) el museu de Sherlock Holmes i cap a casa.
Dimarts vam separar-nos. Per una banda, la Meri va anar a Camden a veure cosetes i mirar d'agafar idees i tal, i jo vaig anar d'excursio, no sense abans passar-me d'estacio i haver de tornar enrere, a Bletchley Park, que es on, diguem, es va 'guanyar' o si mes no, escurçar bastant, la segona guerra mondial. Alli es desencriptaven els missatges alemanys i es passaven als comandaments per a que en fessin l'us que volguessin (a vegades no massa acurat). Tot i que esta bastant deixat, es com emocionant poder passejar pels mateixos caminets per on probablement Alan Turing va passejar fa seixanta anys, poder veure el seu barraco, entrar a dins dels diferents coberts i imaginar-se a la gent que hi treballava...en fi, una visita curiosa. Quan vaig arribar a l'alberg, la Meri em va fotre bronca perque arrivaba tard i que estava tan preocupada que fins i tot havia demanat el telefon de l'ambaixada! :/
Dimecres, va ser dia d'historia. Vam decidir anar a veure la catedral de Westminster, i nomes sortir del metro, ens trobem als mateixos peus del rellotge mes famos i fotografiat del mon. No senyora, no es el Big Ben. Es el rellotge de les Houses of Parliament. Big Ben es el nom de la campana. XDD
Dins la catedral, que mes aviat sembla un cementiri de la gent que hi ha enterrada, vam poder veure el tro de la coronacio, on es poden apreciar els escrits de "fulanito was here" gravats...fa mes de 300 anys! Com es pot veure, ja estava de moda aixo de "vandalitzar el mobiliari urba". Vam descobrir que el rotllo de la pedra de sota la trona, es la pedra on es coronaven els reis d'Escocia, que Eduard primer va rapinyar i va portar a Londres per a ser coronat sobre seu. Actualment la pedra es altre cop a casa, a Escocia, pero la porten per a cada coronacio.
Tambe vam poder veure tombes de reis. La historia mateixa. Ricard II, Eduard II i III, Enric V, Maria Estuard...tots alla ficats. Veure "cara a cara" a tan ilustres personatges va ser tambe, diguem-ne, emocionant. Tot i no ser monarquic, tots els rotllos aquests de reis antics i diferent parafernalia, m'entusiasmen, i poder veure-ho en viu va ser molt maco :P
Sortint de Westminster, metro i cap a la Tate Gallery, pero com ara n'hi ha varies, vam seguir la nostra tradicio de pajarus i vam arribar a la que no era, patejant, es clar, una llarga estona. Pero en arribar a la bona, tela. Una mega construccio enormissima, que es veu que havia estat la primera estacio electrica de la ciutat, i que abastia d'energia tota la ciutat! I res, quadres de Picasso, etc, etc.
I va arribar Dijous, dia de tocar-se els ous i en el nostre cas, de tornar cap a casa. Vam recollir tot a temps i no ens van haver de forte bronca per sortir massa tard :P I despres de deixar tot a la consigna, doncs a fer un volt. I com a bons pajarus, vam passar-nos hora i mitja buscant la parada de l'autobus, ens vam equivocar de sentit, vam tornar i finalment vam arribar a desti, Covent Garden. Tambe me l'imaginava mes gran, pero va ser divertit, perque hi havia gent que feia teatre a carrer. I be, poca cosa mes, com sempre corrents cap a l'aeroport, amb nomes 5 lliures a la butxaca, els bitllets de metro els vam haver de pagar amb tarja (la meva no me la van acceptar), despres corrents a comprar els bitllets del tren cap a l'aeroport i corrents per l'andana perque el tren marxava . Viatge tranquil sense cacatues donant la tabarra, i despres, autobus de Reus a Barcelona (11 per cap, que per cert, just en agafar els calers del caixer automatic, va apareixer el cartell de "Caixer fora de servei") i cap a caseta, havent d'aguantar, altre cop, el cacareig d'un grup de pijes ("Otro 'you know' chicas?" i totes a cor "Iu noooouuu...") durant tot el trajecte (per cert, una deia que estudiava per jutge, quina por tu!).
Conclusions:
No m'extranya gens que els anglesos vinguin tant sovint aqui. A Londres, a les 3 comença a fosquejar i a les 5 de la tarda ja es completament de nit.
Tampoc m'extranya que beguin tant. Alli tot tanca a les 6 de la tarda, excepte els pubs. Sortint de la feina, i nomes podent anar a supermercats, cinemes, teatres o pubs, l'eleccio esta mes que clara no?
Un autobusero guanya 500 pounds per setmana (incloent hores extres), al canvi hem calculat que son uns 3000 al mes. Estic pensant de treure'm el carnet d'autobuseru i pirar cap alla.
Trobare a faltar la manera de fer cua d'alla, on es respecta l'ordre d'arribada a la cua, no com a l'aeroport, on es notava que la majoria erem spanish, tot deu colant-se per entrar primer a l'avio.
Que els españolitos son la pitjor cosa que et pots trobar arreu del mon. No se si es per una mena de complexe d'inferioritat historic o que, pero a tot arreu on van s'han de fer notar, i de quina manera! I el que mes m'emprenya, es que quan em fan ensenyar el putu DNI, a mi em foten al mateix sac que als paletos (al tanto, sempre hi ha excepcions, com la parella de Teruel amb qui vam compartir vols i alberg) A mes, no m'extranya que alla tinguin la imatge que tenen dels epañoles, tot el que els arriba d'aqui es la paella, la sangria, el sol, la platja i l'Asereje. I aqui, tot el que arriba es degrada, com el moviment punk, que a anglaterra va ser una revolucio cultural, marcada per una manera de fer molt estricta i marcada i que certa gent va voler trencar, i aqui, no va arribar gaire mes que el "no future". Aqui nomes va ser una moda passatgera.
I en fi, que tots els topics que vaig llegir a una mena de mini guia de la ciutat, allo que es una ciutat que no recorda a cap altre excepte a ella mateixa, que es dificil cansar-se de Londres, etc... doncs son certs. I haig de dir que no em tirava gens anar a Londres, i que als anglesos no els tinc gaire estimacio, pero ves per on, es el que te veure mon, que et trenca els esquemes i els prejudicis (ara no vaig de gran viatjer, ull).
I a part de tot aixo, que hi hem de tornar, que falten mooooltes coses per veure. I potser, potser, s'ha obert una altra finestreta en la nostra busqueda d'un lloc on viure sense haver de donar explicacions a ningu, on començar de zero, sense cap lligam. Who knows, however...
Cheers!
Ho va dir arnauh el 11 de Diciembre 2004 a las 01:17 PM | TrackBack