Tinc l'honor de presentar en societat la nova versió del blog.
A partir d'ara mateix, aquesta versió queda obsoletitzada i no mantinguda. Estarà disponible fins que els administradors de la Zona Libre ho creguin convenient, ja que no és llògic seguir ocupar recursos inútilment quan aquests es poden destinar a algú altre.
M'agradaria donar les gràcies i felicitar a ZL pel servei que presta acollint i fomentant el "fenòmen blog". És una gran iniciativa i cal felicitar a l'equip que ho fa possible dedicant temps de manera "mes o menys" altruista.
Així doncs, gràcies per tot i a seguir endavant!
And now, for something completely different...
Sábado 22 Enero 2005 a les 4:36 | Comentaris (0) | TrackBackEn Xavi Drudis ha enviat aquest missatge a la llista de correu de Caliu on comenta que és possible que s'estigui tornant a intentar colar el tema de les patents al proper Consell d'Agricultura i Pesca del proper dilluns 24 de Gener.
Copio aqui el text integre:
-------------------------------------------
Segons algunes declaracions ahir, sembla que el Consell de Ministres
d'Agricultura i Pesca de la UE de dilluns 24.1.2005 podria formalitzar
l'acord del maig de 2003 sobre la directiva de patentabilitat
d'"invencions implementades en ordinador", com va intentar fa gairebé
un mes i va fracassar a l'últim moment per la intervenció de
Polònia. Altre cop ho porten a un Consell d'Agriculura i Pesca, i
altre cop com a punt A (sense debat ni vot explícit). Però pel que sembla
malgrat les declaracions, no surt a l'ordre del dia oficial, i per
tant altre cop hi ha precipitació i incertesa sobre com anirà la cosa
al final, i novament qualsevol estat tindria la possibilitat
d'oposar-se a aprovar-ho per improvització a l'ordre del dia (com el
desembre). Tot i que de fet si el Consell no es pensa asseure a refer
un text tan radicalment favorable a les patents de programari tampoc
sé perquè ho ha d'anar ajornant. No em consta cap progrès des de
desembre malgrat que el govern de Polònia hagi dit que no ho pot acceptar,
el govern i el parlament Alemanys hagin contemplat favorablement
la introducció de noves esmenes, el Parlament holandès hagi instat al
seu govern a retirar el seu vot afirmatiu del maig, Letònia hagi
insinuat preocupació, i els estats espanyol, belga, austríac i italià
mai ho hagin aprovat.
La majoria qualficada ja no existeix, no hi ha prou estats a favor del
text que volen adoptar, i no hi ha cap impediment legal per
renegociar-lo. Si el Consell prefereix estalviar-se feina a aprovar
només els textos que tinguin el suport dels estats membre (com abans
del maig, quan deia que la negociació comfortable era més important
que el dret del públic a conèixer les esmenes), potser el més greu no
serà la legislació de patents sinó el funcionament democràtic de la
UE. Sense entrar en si els tractats i reglaments són prou democràtics,
malament anem si no gosem fer servir els procediments legals que
ja hi ha per por a sentar el precedent que els expedients es tornin a
obrir quan els parlaments i governs no coincideixin amb el que pacten
els emisaris a Brussel·les.
O no. Vull dir, o igual no es vota la setmana que vé, igual és només
una maniobra per despistar sobre el debat d'aquesta setmana al
Parlament Europeu (uns quants eurodiputats i també el grup
parlamentari dels Verds han demanat per vies diferents reengegar tot
el procés de codecisió de la directiva, i el comité jurídic del
Parlament Europeu ha de decidir si el Parlament Europeu ho ha de
demanar a la Comissió). Però els qui han dit que s'aprovarà són
càrrecs respectables de la Comissió i el govern Luxemburgués
(president de torn del Consell). Tampoc és que un ministre o el
responsable de la directiva a la Commissió hagin de saber del cert què
es votarà dilluns vinent, és clar, qui pot predir el futur ?. Però
potser tenen més pistes que jo...
En tot cas, fins i tot si el Consell ho aprovès dilluns, el Parlament
Europeu podria (i hauria) de rebutjar la directiva en segona lectura
(per majoria d'escons, no d'assistents com en primera lectura). O també
podria reintroduir-hi esmenes i anar a conciliació ...
En fi, us passo algunes URLs i us ho aneu mirant si voleu. Quan
sàpiga més coses ja us ho diré.
Sobre les declaracions que apunten a l'adopció al Consell el dilluns
http://kwiki.ffii.org/Fish0501En
Sobre el reinici del procès de codecisió que alguns han demanat al
Parlament Europeu
http://www.greens-efa.org/en/press/detail.php?id=2240&lg=en
http://kwiki.ffii.org/Verd050113En
http://swpat.ffii.org/log/05/restart01/index.en.html
Preguntes d'Othmar Karas MEP al Consell
http://www2.europarl.eu.int/omk/OM-Europarl?PROG=QT&L=DE&PUBREF=-//EP//
TEXT+QT+H-2004-0508+0+DOC+XML+V0//EN
i respostes
http://www2.europarl.eu.int/omk/sipade2?L=DE&OBJID=93348#3-247
(nota: just a sota hi ha preguntes i respostes sobre el règim
lingüísitc de la UE, per pura casualitat).
Recull de noticies on probablement vagi sortint més informació
http://wiki.ffii.org/SwpatcninoEn
notes anteriors (per contexte)
http://lists.debian.org/debian-user-catalan/2004/12/msg00100.html
http://lists.debian.org/debian-user-catalan/2004/12/msg00091.html
http://lists.debian.org/debian-user-catalan/2004/12/msg00093.html
http://lists.debian.org/debian-user-catalan/2004/12/msg00087.html
http://lists.debian.org/debian-user-catalan/2004/12/msg00007.html
Heus aqui que Zona Libre torna a funcionar.
Felicitats a tothom qui s'hagi deixat les banyes per a seguir fer funcionant un servei com aquest, que sense guanyar un centim, ofereix l'allotjament gratuït de blogs.
Per sort, encara son més aquells que prefereixen fer coses que aquells als que els agrada destruïr-les.
Tot i això, "Quisiera ser un pois..." i totes les seves variants van quedar tancats temporalment.
Així doncs, a la prochaine!
Sábado 15 Enero 2005 a les 22:45 | Comentaris (0) | TrackBackDurant aquesta mena de "jornada de reflexió" (i protesta), m'ha vingut al cap per què coi segueixo fotent la chapa aqui.
El que va començar com un experiment (bastant gilipolles ara que ho re-llegeixo) ha acabat absorbint-me d'una manera exagerada, i més aquests dies que he tingut vacances. Suposo que no haver d'anar a treballar i poder estar a casa fotent el gos tot lo dia, és fatal per a gent obsessivo-compulsiva com jo. Aqui tancat, intentant treure alguna cosa del cap per a postejar i autoenganyant-me pensant que "no, no ho faig per a ser mes guai". Pero és així. I llavors recordo el que vaig pensar: que quan comencés a "escriure per als possibles lectors d'això", ho deixaria. I a aquesta decisió vaig arribar ahir nit mentre intentava adormirme.
I es que no sé que fer. La blogosfera t'atrapa. Passes molt temps llegint les ocurrències de gent que no coneixes d'absolutament res, aquests et porten a d'altres llocs que acabes per llegir diàriament. Llavors comences a comentar les seves ocurrències, i a mirar cada dos per tres si algu ha re-contestat el teu comentari, i intentes trobar alguna cosa "interessant" per a escriure, i penses que ho has trobat, i ho escrius, i després d'un temps ho tornes a llegir i trobes que es la subnormalitat més gran que s'ha escrit mai.
Després penses què collons estas fotent amb ta vida, "malgastantla" davant d'una pantalla llegint vivències alienes mentre perds l'oportunitat de tenir-ne de pròpies. Llegint vides alienes en comptes de dedicar-te a la teva. I penses, doncs buscare altres temes. I després de "trobar-los" veus que això es exactament el que fan centenars d'altres persones, i potser molt millor que tú. I llavors penses, que coi fas, a part del ridicul?
I llavors penses en engegar això a cagar, sabent que el més segur es que després d'uns dies acabaras tornant a postejar imbecilitats. És com l'odissea sissifoniana d'intentar deixar de fumar. Sempre dic que ho deixaré. Estic un temps (maxim un mes) sense fer-ho, i per alguna raó estúpida, acabo tornant a enganxar-me (precisament ara estava fent un piti...).
I es que, siguem clars, no tinc res interessant per explicar. Últimament tinc una vida bastant avorrida. Abans sortia més i em passaven coses divertides, pero tal i com està el panorama, més val la pena quedar-se a casa. De "raves" ja no s'en fan, bé, s'en fan, pero tot son hardcoretas-punko-chungos i l'ambient no és gaire festiu, simplement és fotre's fins dalt d'speed i ketamina. De l'ambient trancero, n'hi ha ben poc. I anar cada setmana a La Cova ja cansa, cada cap de setmana els mateixos DJ's, amb més o menys la mateixa música. Així que vist això, millor em quedo a casa.
I si em quedo a casa, em foto a llegir mil històries, blogs per aqui, teories de xarxes per alla, llibres teòrics per l'altra banda, i llavors em dona per posar-me en plan "tècnic".
I quan em poso tècnic i a intentar escriure o fer coses interessants i que puguin aportar alguna cosa, em trobo amb que qualsevol tema del que pugui parlar, en sé ben poc. Sempre que he obert la boqueta, l'he cagat, alguns cops més estrepitosament que altres.
Quien mucho abarca, poco aprieta, que diuen. I es que, pensant fredament, he abarcat moltes coses: he estat cambrer de festa major, cambrer de restaurant d'alto copete, he estudiat música, dibuix, disseny, cinema, fotografia, una mica d'història de l'art, una mica de filosofía, una mica d'Informàtica (només em faltava pagar un semestre per a poder fer l'examen del certificat Cisco CCNA, pero com em vaig patejar la pasta en altres coses, no tinc ni el puto diploma que acredita que he fet el curs) i bàsicament, tot el que sé d'ordinadors m'ho he currat jo solet, a passar de Windows a GNU/Linux, he après, més o menys, a usar Latex, CSS, XHTML, he llegit sobre els orígens d'internet, manifestos d'independència del ciberespai, catedrals i basars, GNUs i fins i tot he intentat ajudar en traduccions varies de Debian i de GNU (sense gaire continuitat)... he fet radio i televisió local. També he tingut etapes lisèrgiques en que he experimentat altres realitats i mons, he recopilat dades sobre substàncies modificadores de la consciència, els seus usos (passats i presents), abusos i efectes. He divagat sobre el budisme, he escoltat Lames tibetans seguint després pel meu compte, intentant apendre a meditar, sense aconseguir fer-ho regularment més de tres o quatre setmanes seguides. He intentat apendre Quenya solet i sense gaire èxit o estudiar la teoria de la paranoia crítica d'en Dalí. He intentat fer música, pero només he aconseguit fer tres minuts d'un tema. He après a punxar sense tenir plats propis, només amb les estones que he anat a casa d'un amic que si que en té. Porto gairebé dos anys pensant en aconseguir un equip propi, pero mai puc fer-ho (tot i això, la gent em diu que no ho faig gens malament, inclús els agrada i tot la música que poso...) Per acabar, sóc semi-funcionari de la Generalitat, a falta de l'exàmen de català (que per cert, hauria de mirar quan es fà)...
Els renaixentistes també feien multitud de coses, pero ells eren brillants en totes, o gairebé totes. Jo mai podré ser brillant en res, no tinc la constància ni la perseverància necessàries. He acumulat tota una sèrie de coneixements, que m'han resultat interessants i apassionants, pero diguem-ho clar, inútils al cap i a la fi. Perque sempre m'ho he mirat per sobre, mai puc aprofundir. Quan porto un mes fent una cosa, m'en canso i, misteriosament, apareix una altra activitat que reclama el 100% dels sentits...durant el proper mes, i torna a començar...
Dèficit d'atenció i dispersió mental extrems. Tinc coneixement de moltes coses variades, però és un coneixement poc profund. Sempre m'he quedat a la superfície. En tot. Sabré de què parla tothom, pero sense poder opinar. Pa que, pa cagal.la? Pos no. Prefereixo callar i semblar tonto, que parlar i demostrar-ho (tot i que per dir que millor callo, quina parrafada m'està sortint ... encara que podria tornar a aplicar el que deia en Martí Llorens, un dels millors mestres que he tingut: "heu d'estar per sobre de tot". Realment no m'anava malament quan ho feia...)
És per això que penso què fer amb el tema blog. Ho deixo? Sé perfectament que si ho faig, d'aquí tres dies tornaré. I si segueixo escrivint, sóc conscient que m'estic autoenganyant, ja que tota aquesta merda de parrafada, no ho escric per mi, si no que ho faig per a que algú altre ho llegeixi. I en cas de seguir...que collons faig:
Explico la meva puta merda de vida? -"l'altre dia a la feina, va venir una iaia borde a fotre bronca per una cosa de la qual no en tinc la culpa, putos usuaris torracollons...".
O bé em faig comentarista polític? -"el nacionalisme es una merda, visca l'auto-odi!".
O potser em dedico a comentar artícles i notícies que surtin a diaris electrònics o a explicar les meravelles tècniques que sóc capaç de fer? -"avui han tret el el putu kernel 2.6.X i després de compilar-lo, m'ha petat el disc dur. Segueixo intentant aprendre [qualsevol cosa], com els últims X mesos..."
O començo a escriure coses com per exemple "Per què no és bo utilitzar arxius GIF" quan fa mesos que la patent sobre l'algoritme LZW ha prescrit. Tard i malament, com sempre.
Per acabar, se m'està acudint una teoria conspiratòria sobre el "fenòmen blog":
Darrera d'això, no hi ha potser un gran engany, intentant fer creure a la gent que té coses a dir, quan en realitat, el que es fà és poc més que cacarejar i repetir allò que diuen altres milers de persones?
Serà el fenòmen blog el "pan y circo" per a aquelles persones que han evitat caure al futbol o a la telebasura?
Joder, per sort, diuen que inclouràn els psicòlegs a la sanitat pública. Falta que fa.
Jueves 13 Enero 2005 a les 0:55 | Comentaris (4) | TrackBackUltimament veig moltes sincronies. Ahir nit, per exemple, vaig descobrir el Friend Of A Friend project, i aquest matí, m'arriba un email informant que a ciberpunk.net ja s'han apuntat a la iniciativa.
Què curiós, no?
Avui he tingut coneixement de Weblogs SL i de la seva empresa matriu, Xataka.
El primer és una mena d'empresa que es dedicarà al desenvolupament de weblogs temàtics (encarats a empreses, universitats, etc...).
El segón es un "weblog vertical", que suposo que es al que es dedicara Weblogs SL.
La cosa és que aquestes dues iniciatives són pioneres a la pell de brau.
Ja ho va dir David de Ugarte fa temps. Són aquests nous empresaris innovadors els netòcrates dels que parla?
És ell un visionari, o ha sapigut llegir el que s'estava fent fora d'aquest reducte atrassat en temes de tecnología, cultura i innovació que és la pell de brau?
Aquests dies estic llegint "Snow Crash" de Neal Stephenson. Al principi del llibre, descriu un tipus de roda que anomena "inteliruedas":
"Consisten en un eje provisto de muchos radios de gran resistencia, cada uno de los cuales se proyecta telescópicamente en cinco secciones. En el extremo dispone de una rechoncha pata cubierta de suela de goma y articulada mediante una rotula. A medida que la rueda gira, las patas se plantan en el suelo una tras otra, casi fundiendose en un neumatico continuo. Al patinar sobre un obstáculo, los radios se retraen para pasar sobre él. [...] En cualquier caso, se absorbe el impacto: ningún choque, porrazo, vibración ni golpe llega hasta la tabla o a las zapatillas...". Aquest llibre es va publicar al 1992.
Doncs bé, aquestes rodes ja són realitat, si més no Michelin n'ha fet un prototipus.
Ciència ficció o realitat? Qui ho havia de dir...
PD: I se m'acaba d'acudir...es podria considerar aquest nou model de roda com un "treball derivat" de l'obra de Neal Stephenson?
Martes 11 Enero 2005 a les 17:13 | Comentaris (0) | TrackBackTot pensant pensant, he recordat els termes de la llicència Creative Commons. Es parla de "treballs derivats".
Què es considera un "treball derivat"?
Veure un text interessant, copiar-ne un troç i enganxar-lo a un altre document i llavors desenvolupar-lo més, és un "treball derivat"?
Veure un text interessant, i desenvolupar l'idea en un altre text, sense posar cap troç del text original, és un "treball derivat"?
Agafar un text interessant i fer-ne un altre canviant l'ordre de les paraules, és un "treball derivat"?
Veure un text interessant, que et fa pensar en una altra idea diferent, i desenvolupar aquesta idea diferent a partir del text original, és un "treball derivat"?
Sobre els drets de devolució, abans d'ahir vaig fer un post explicant les meves sensacions en escoltar el CD de la nova versió de Mar i Cel.
Veient les notícies, es parlava de les devolucions de regals de nadal i reis, i se m'ha acudit que passaria si anés a tornar el CD. Obviament, em dirien que tornés cap a casa, que és impossible tornar un CD un cop desprecintat.
I penso jo, ens fan pagar preus abusius per un CD. Baixar-te els temes per escoltar-lo abans de comprar, és il.legal. Ens fan pagar un cànon per a poder exercir el nostre dret de còpia d'ús privat. Pero si tot i així, compres un CD i no t'agrada, no pots tornar-lo?
Efectivament que puc saltar-me la llei i baixar-me el CD per escoltar-lo abans d'anar a la botiga, pero i, si com aquest, és un regal? Que faig, obro el regal (sense desprecintar el CD), vaig al soulseek o a l'emule, poso a baixar el CD sencer, m'espero un o dos o tres dies a que baixi, l'escolto i decideixo si m'agrada o no?
Si m'agrada, enhorabona, algú s'ha gastat una pasta en un CD que ara tinc duplicat. I si no m'agrada, sempre em queda tornar a la botiga a canviar-lo. Pero crec jo que no es plan...
Entre l'11 i el 13 de Març es celebrarà la segona edició dels Jocs Fractals.
Segurament es farà al CSO Opera de l'Hospitalet de Llobregat i, entre d'altres coses, hi haurà xerrades sobre informàtica quàntica, Blogmail, psicologia social, steganografía, backdoors a Windows, hacklabs, Bee GNU/Hurd i fins i tot una keyparty on intercanviarem i signarem les nostres claus GPG.
El programa encara no està definit, per tant no hi ha res definitiu. Tan bon punt la web estigui llesta l'enllaçaré des d'aquí.
Lunes 10 Enero 2005 a les 23:19 | Comentaris (2) | TrackBackLlegeixo a Wired News que la companyia nord-americana Verizon està bloquejant els emails provinents de França, Anglaterra, Alemanya i Rússia amb el pretext que hi ha molts missatges d'SPAM que s'originen en aquests països.
Nos ha jodio el profeta. Seguint aquesta mateixa actitud, i com bé diuen a l'article, els EEUU haurien d'estar permanentment dins una llista negra que els impedís enviar cap email enlloc.
No tinc ni idea de com es fan aquestes llistes, pero suposo que aquesta és la manera més fàcil i barata: aquest pais, banejat. Ens estalviem els gastos d'hores extres (en temps i diners) que comportaria que algún Verizon's employee mirés realment d'on venen i banejar només les IP dels spammers en questió, i au, a otra cosa mariposa i merda pel qui quedi.
Seria semblant a "a un bloc de pisos, un veí ha fet un pont i disposa d'electricitat gratis, tallant el suministre a tot el barri evitarem que aquest element no parasiti la xarxa".
Visca les ments preclares i les seves "briliant chapuza's".
Lunes 10 Enero 2005 a les 22:02 | Comentaris (0) | TrackBackSempre s'acostuma a dir que Internet es un lloc poc censurable. Que la llibertat d'expressió prima en aquest medi. Res més allunyat de la realitat.
Qui no ha vist mai, en algun fòrum, baralles perquè "l'administrador m'ha censurat un post"? Qui no ha sentit mai a dir que en algun blog (aka dip), l'autor ha esborrat algun comentari que no li feia el pes? És ben cert que el blog és meu i me'l cardo quan vull, però si algun cop me'l cardés, ja quedaria amb l'estigma de "censor".
Fa poc, vaig llegir a les PMF de ciberpunk.net sobre els debats entre llocs en comptes dels debats dins de llocs.
Posa l'exemple dels comentaris aigua-festes i bàrbars que acostumen a fer els trolls que al final destrueixen tota la creativitat. I a mes, els sistemes de comentaris acostumen a ser pobres, permetent nomes una determinada longitud del missatge, i son susceptibles de ser censurats per administradors dictatorials.
Què millor, doncs, que crear un lloc propi on publicar el que a cadascú li roti, amb total llibertat, sense haver de preocupar-se per a que el text pugui cabre, tenint la llibertat d'allargar el text si es vol. Una altra cosa seria posar-se a jutjar sobre la presumpta "qualitat" (o la seva manca) del que cada autor hi posi. No em considero ningú per a jutjar temes de qualitat. Com més serem, més riurem.
No tothom s'animara a fer-ho. Jo mateix vaig començar això del weblogging per passar l'estona en forma de diari personal, i tot i que dubto que això ho llegeixin mes de dues o tres persones, a mi ja em val.
I amb els sistemes de blogging actuals, hi ha un parell d'eines molt interessants: RSS i el sistema de Trackback o retroenllaç.
RSS permet saber, sense que el lector hagi d'anar mirant cada pagina una per una, si s'ha publicat alguna cosa nova o no.
El sistema de retroenllaços és el que permet aquest "debat entre llocs". Si jo, en publicar aquest post, desperto curiositat en algú i aquest algú vol desenvolupar més el tema, pot deixar un comentari dins el post, o bé pot publicar un altre post mes extens dins el seu propi blog, retroenllaçant el seu post amb el meu. Si un tercer lector vol fer el mateix, doncs igual. D'aquesta manera, un quart lector pot anar a qualsevol de les dues (o x) bitàcoles i llegir els articlets.
Aquest sistema te uns quants avantatges (copypaste de lamevaweb.info):
I a part d'això, estem creant una petita xarxa de blogs entrellaçats entre si, on tots els integrants tenen la mateixa capacitat de dir la seva d'igual a igual i no un com a "creador d'opinió" i els altres com simples comentaristes enviant "cartes al director".
Be, després de redescobrir la sopa d'all, vaig a fer alguna cosa de profit.
Domingo 9 Enero 2005 a les 23:07 | Comentaris (0) | TrackBackLlegia al blog creació filosòfica el post "Què és la veritat?". He intentat posar-hi un comentari, pero m'ha sortit aquesta enorme parrafada, que no puc publicar perqué és massa llarga, així doncs, aplicant la teoria de "debat entre llocs en comptes de debat dins de llocs", el deixo aqui:
----------------------
El fet que estas escrivint a un blog, es demostra just quan apretes el botó de "publicar", dones la URL a algú i aquest algú llegeix el text.
Escriure en un blog es una acció al món real (premo unes tecles al món real...) però el resultat es reflexa al ciberespai (...i les lletres apareixen a la pantalla), però també podem imprimir el text en paper, i ja estem altre cop al món real.
El que és una pallassada es això de "existeixo al ciberespai perqué escric a un blog" i el tenir o no una web o un blog per a "ser algú".
Fins a l'invenció de la www, aconseguir els 15 minuts de fama era extremadament difícil, però actualment, qualsevol persona del món occidental ho pot fer.
Dedueixo per les teves paraules que la teva experiència amb el ciberespai no ha sigut gaire benèvola. Aquesta mena de fal.lera per dir "ciberespai=mentida" em sorprèn, de veritat.
Tantmateix, no és gaire diferent del "món real". L'unica cosa és que aqui hom pot mentir més fàcilment. Ningú veura si em poso vermell ni el meu llenguatge no verbal que mostra clarament que estic mentint. Qui té la culpa d'una mentida, el mentider o el mitjà en que s'expressa?
Sobre si el ciberespai es un lloc físic o no, ho és. El ciberespai es troba a l'interior dels cables i ordinadors que formen Internet. Destrueix els ordinadors i talla els cables i el ciberespai desapareixerà amb ells.
Crec que abans de fer aquestes preguntes, s'hauria de mirar de respondre a la pregunta "qè és la realitat".
És la realitat allo que percibim directament amb els nostres sentits? En aquest cas, ni tu ni aquest blog existieu per a mi fins fa 3 dies, ja que no en tenia coneixement.
És la realitat "la realitat comunment acceptada i consensuada per la humanitat"? En aquest cas, hem de creure cegament en que a EEUU hi ha un senyor que es diu Bush i que n'és el president, tot i no haver-lo vist mai amb els ulls.
Algunes filosofies orientals tiren més cap a que tot es mara, o il.lusió (alguna branca del budisme emfatitza en no creu-re res que no s'hagi experimentat previament en un mateix), i una tribu de l'america pre-colombina creia que el "món real" era allà on anaven després d'ingerir les seves plantes(drogues) sagrades. El lloc on feien el dia a dia (el nostre "món real") era la il.lusió.
Personalment, crec que el problema en enfocar el tema del ciberespai està en jutjar-lo amb els conceptes antics i intentar aplicar-hi les velles teories. Potser és un món nou, pero més aviat és una extensió del que tenim ara, una eina. I com totes les eines, no es ni bona ni dolenta per si sola, depèn de l'ús que s'en faci. Si vols mentir, ho podras fer mes o menys impunement. Si vols dir veritats, aquestes podràn arribar molt més enllà del que aconseguiries dient-les sobre una caixa a qualsevol parc.
No sé si els coneixeràs, pero et recomano que llegeixis alguna cosa de William Gibson o Neal Stephenson (cantó fosc del ciberespai) o de JP Barlow (per exemple la seva "declaració d'independència del ciberespai") o de Manuel Castells, o de teoria de xarxes... Ja fa molt temps que s'esta fent filosofia de la xarxa (que no filosofia a la xarxa) i potser algunes preguntes ja s'han respost i estem aquí perdent el temps.
------------------
Sobre filosofía "a/de/per/sobre" la xarxa, tenia pensat fer-ne un post justament a causa d'un altre post d'aquest mateix weploc al que contesto aqui. No sé si ara o demà...pero el faré.
Domingo 9 Enero 2005 a les 15:54 | Comentaris (0) | TrackBackPer reis ma mare em va regalar el CD d'aquesta obra. Quan la van representar per primer cop, vam anar-hi. He de confessar que no jo volia i fins i tot em vaig resistir. Pero a la sortida, tot havia canviat. El millor musical, per a mi, fins que vaig veure "Les Miserables", de la qual mister Guinovart va copiar alguns (molts)acords.
Acabo de posar ara el CD i se m'estan caient els ous a terra. Han destrossat completament tot. El text, la musica, tot. Massa emfasi en la diccio i pronunciacio correctes. Es un desastre vaja. Per sort, quan vam anar a buscar les entrades per al Nacional s'havien exhaurit, perque si no, quina manera de llençar els diners.
Potser soc jo que estic desfassat, pero vamos, seria bo escoltar altres opinions d'algu que hagi assistit a les dues versions. Pero de totes formes, jo recomanaria a qui no hagues pogut anar fa anys, aconseguir una gravacio de llavors i veure la represenentacio actual amb un discman, perque es que aixo no te nom.
Guinovart, mes valia haver-ho deixat tot com estava tot i que sembles un plagi. I els actors...uff, no se, pero tela també. On estiguin en Periel, la Gonyalons i companyia, que se quiten las noves generacions. No en tenen puta idea. De moment nomes es salven la canço "per que he plorat", la Gadel que fa de Blanca i en Gramaje que repeteix paper, pero tota la resta, i com diria l'avi: A LA MIERDA!
PD: ara mateix sona "L'himne dels pirates", canço insignia de l'obra. Li han tret tota l'epica que tenia. Ara no te res. Res de res :(
Sábado 8 Enero 2005 a les 22:58 | Comentaris (7) | TrackBackAquest llibre l'hauria de tenir per casa, pero entre trasllats, mudances i histories crec que l'he perdut. Es mes, no se si vaig tenir la barra de demanar-li que me'l signes el propi autor a la presentacio del llibre a Barcelona...no m'en recordo.
El que si que vaig fer, va ser permetre'm recomanar, tant a ell com a en Manuel Castells (si es que vaig d'un sobrat jo...), que es llegissin Ciberia, vida a les trinxeres del ciberespai, del qual encara no hi ha traduccio al catala, pero estamos en ello ;)
Llegeixo a La Vanguardia (via Periodista Digital aquest article.
Tornem-hi. No es pot culpar als pacients? Qui ho diu aixo.
Aqui tenim molt arraigat el concepte "el client tingui sempre rao". Pero no hauria de ser aixi. La tindra sempre i quan la tingui. Quan no la te, no la te. I punt.
Per racionalitzar la sanitat, els qui haurien de racionalitzar son alguns dels seus usuaris. Si "el nen te febre", doncs escolti, faci com s'ha fet durant mes de 5000 anys i s'aguanta una mica, i es pren una aspirineta como todo hijo de vecino. Oh, es que "el nen" no pot aguantar-se...quants anys te el nen? - en te 28...que podria venir el metge a veure'l a casa?
Fins que aquesta mena d'usuaris, que son la gran majoria, no racionalitzin com cal el seu us abusiu d'un servei public, ningu pot queixar-se que la sanitat es precaria. Es clar que ho es. Perque s'estan malbaratant els pocs recursos perque "al nen" de 28 anys no li surt de la polla coberta de pels de 28 anys sortir de casa per anar al metge. O perque al pare no li dona la punyetera gana d'anar al metge quan veu que li queden pastilles nomes per una setmana, perque dic jo, que si t'estas fotent medicacio, quan agafes la pastilla que et toca avui, veus les que et queden per dema, no? Doncs perque vas al metge "d'urgencies" perque se t'han acabat les pastilles "i me les haig de pendre cada dia"? No portes una setmana veient que se t'acaben?
I la pastilla del dia despres? Quan es va comentar que es podria faria pagar, tothom va posar el crit al cel. "Ja paguem prou!" Doncs, be, a que no dirieu pas quan han augmentat les solicituds de la pastilleta que permet fotre claus sense preocupacions?
"Oh, es que se me ha roto el condon", i la tia no te mes collons a dir aixo, un diumenge a les 4 del mati, quan el condon "se le ha roto" (m'agradaria a mi veure-ho) el divendres a la nit. Es a dir, a sobre que fots el que et surt de la figa sense mirar les conseqüencies, vas a donar pel cul a la gent quan a tu et va be, havent tingut temps durant el dia. Que et passa, que et fa vergonya? Doncs en comptes de cardar sense condo i despres dir que se t'ha trencat, doncs o no cardis o fote't la caputxeta com fa tothom. Pero no, clar, la culpa es de la sanitat dolenta que tenim.
Llastima que la pastilla aquesta no tingui uns efectes secundaris extremadament perniciosos i/o vistosos per a aquelles que n'abusin excessivament.
La major part de culpa d'aquestes situacions, les tenen els propis treballadors de sanitat, ja que es mes facil donar la rao a qui no la te per a que no emprenyi, que mirar de raonar amb algu que nomes fa que cridar i bordar, i que a sobre, et fotra una reclamacio si tu fas la teva feina correctament.
L'altra major part de culpa, la tenen els mitjans de comunicacio amb els seus alarmismes de merda. Que si "l'epidemia de grip"...epidemia de falta de rigor, mes aviat. La grip forta, encara no ha arribat. No arriba mai al desembre. El que hi ha ara es una gran passa d'encostipats, pensem-hi: Ha fet bon temps fins ben entrats novembre-desembre, i de cop, ona de fred de cagar's-hi. Que passa quan vas amb roba d'estiu i de cop comença a fer fred? Doncs que et refredes i t'encostipes. Heus aqui la famosa epidemia.
Per altra banda, no se si algu s'ha preocupat a buscar els psimtomes d'un proces gripal: basicament son dos, febre alta (i no decimetes) i que estas tan debil que no pots moure't del llit perque no tens forçes per a res. Si realment tinguessis la grip, no podries anar pas al metge i dir "tengo gripe". En comptes d'aixo, estaries al llit, probablement a punt de delirar de la febre. Suat i sense poder moure't del llit durant una setmana ben bona.
Pero no, fan falta noticies, doncs au, a escampar l'epidemia desinformativa en aquesta societat de borregos, ja de per si hipocondriaca i ignorant, a la que nomes els cal una empenteta per fotre's, ja sigui barranc avall o dins la sala d'espera de l'hospital mes proper.
Per cert, l'articulista de La Vanguardia acaba preguntant per que als avis no s'els acompanya dins la consulta com es fa amb els nens "per a que no es sentin abandonats". Senyora, als nens s'els permet un acompanyant pel simple fet que son menors d'edat i requereixen una persona responsable. Un avi es major d'edat, i per tant no fa falta un representant...legalment, una altra cosa es parlar en termes d'amabilitat i comprensio.
I voste diu que es sociologa? Segur que tambe es periodista, com en Toni Soler o en Javier Cardenas.
Mare de deu...
Editat a les 13h.
Viernes 7 Enero 2005 a les 12:39 | Comentaris (0) | TrackBackVia Rinzewind descobreixo que a mister Gates li ha donat per anomenar als que defenem un altre concepte de propietat intelectual comunistes.
Amen germans.
Primer he fet el test responent el mes sincerament possible:
:: how jedi are you? ::
Despres en plan de guays:
:: how jedi are you? ::
I la tercera doncs responent amb mala llet:
:: how jedi are you? ::
I a cap de les tres soc Darth Maul...aixo es bo o dolent?
Viernes 7 Enero 2005 a les 1:23 | Comentaris (0) | TrackBackDespres d'una setmaneta, he decidit que el nou sistema de blog es bastant incomode, aixi que torno cap aqui a l'espera de trobar una altra llar.
I de forma totalment interessada, copio aqui el contingut de l'ultim post a l'intent de blog d'aquesta ultima setmana:
Reis
A quina mena d'animal psicopata i malalt psiquiatric se li acut fotre's a passar l'aspirador el dia de reis a les 9:30 del mati? Doncs evidentment, al vei de dalt. No nomes hem hagut d'aguantar als fills fotent el rebombori normal d'aquest mati especial, si no que, despres de l'aspiradora, ha tocat Celine Dion i la cançoneta de Titanic. I ja ens tens als dos, agafats a la barana del llit, cridant "El mundo es mioooo!! YIJAAAAA".
En un altre ordre de coses, llegeixo a El Pais, via Periodista Digital que el correu electronic podria desapareixer. Ja em diras tu. Perque el senyor Gates rebi 4 milions d'emails al dia, desterrarem aquesta eina? Quins collons, tu.
I encara en un altre ordre de coses, comentar que ahir al final va caure Amelie, i tambe Pitch Black. I que els reis han portat coses aquest any (per fi!). I que en Puigcercos es una mica imbecil. Primer diu que "el Plan Ibarretxe i el Nou Estatut son dues coses distintes i no s'haurien de barrejar" i ara diu que "si el PSOE da un no rotundo, ERC retira su apoyo al Gobierno".
Interessant aquesta concepcio de "coses diferents".
Des d'aqui es dira que aixo no es barrejar els temes. Cert que no ho es...per a nosaltres. Pero crec que els mandamasus d'ERC encara no han compres que a Madrid no els fa falta mirar's-hi gaire per a interpretar que, qualsevol gest, paraula o signe de puntuacio que pugui significar qualsevol mena de relacio entre Catalunya-Pais Vasc-ETA, es pendra com a tal i com si la relacio existis des de la nit dels temps, si no que a mes, sera irrefutable.
Molt be Joanet. Tu ves fent. El que no va aconseguir en Pujol en 23 anys, ho esteu aconseguint en Josep-Lluis i tu en menys de 2.
Dius: "que nosotros seamos respetuosos con el Plan Ibarretxe no quiere decir que el desgaste sólo lo tengamos que tener nosotros". Doncs llavors que collons foteu "no-amenaçant" de retirar el suport? Que et penses que no us desgastara aquest fet? Una cosa es solidaritat, l'altra es fotre's pedres a la propia teulada. I ultimament, us esteu lluint.
Que tingueu la paella pel manec, no vol dir que pugueu llençar la truita, mes que res, perque vosaltres, politics, teniu la nevera plena d'ous i us en podeu fer una altra, pero nosaltres, gent de carrer, ho tenim ben magre. Perque si ens foteu la truita per barret, primer ens escaldareu, i despres, tothom dira "mirad mirad, como se comen ellos solos la tortilla!".
Doncs jo tampoc amenaçare a ningu, pero si ERC segueix fent l'imbecil i actuant d'aquesta manera en el meu nom, els retirare el suport que els porto donant a totes les eleccions des que puc exercir el patetic dret democratic de votacio.
I de pas, crec que li enviare aixo a en Puigcercos.
Jueves 6 Enero 2005 a les 13:22 | Comentaris (3) | TrackBack"Quisiera ser un pois" cessa les seves activitats.
And now, for something completely different....