Ho torno a dir: el nacionalisme es un dels pitjors mals del nostre temps. Només crea problemes. Enfronta a tothom, ja que la necessitat bàsica del nacionalisme es la confrontació "nosaltres-ells". Essent "nosaltres" els qui tenen raó, és clar. Els altres sempre són els dolents. I si no estàs amb nosaltres estàs contra nosaltres.
Ara es torna a demostrar amb els papers de Salamanca. Que si patrimoni expoliat, que si papers que fonamenten l'unitat d'Espanya. Ningú s' ha preocupat pels fotuts paperets fins que va saltar la primera polèmica. Ningú en 60 anys. A que ve ara tanta falera ara? Cremem tot el refotut arxiu i a la merda.
I amb les seleccions esportives? Ahir, au, tothom a la manifestació. "Volem seleccions ara!" Si, i la lluna, amb ziritione, en un cove, no et fot.
En Mas, en Carod i tot el seguici que porten a darrera, SABEN PERFECTAMENT que, ara per ara, és impossible que Catalunya tingui seleccions esportives pròpies. HO SABEN! Però tot i així, es posen la barretina i agafen un pal d'escombra per a dedicar-se a perseguir utopies quimèriques a l'estil de quixots de faixa i espardenya de veta, arrossegant als catalanets de carrer cap a la confrontació absurda amb els habitants mesetaris.
Al final, som els qui acabem pagant els plats trencats. Ja sigui amb boicots, amb els vidres del cotxe trencats quan sortim de Catalunya, amb males cares a tot arreu quan senten el nostre accent...
I el pitjor de tot, es que els a-nacionalistes son els qui reben sense cap culpa. Com els ateus en les diferents guerres de religions, que reben per les dues bandes.
Senyors nacionalistes de tots els colors i sabors, menys marejar la perdiu amb causes que pel moment no tenen cap utilitat i més aplicar-se en solucionar problemes[1], que és per aixo pel que cobren.
A vostès no s'els paga per barallar-se ni per enfrontar a la gent del carrer. Son tots vostès els que suspenen, any rere any. No cal que es barallin dient que els seus adversaris suspenen més i pitjor. Són TOTS vostès els suspesos. I si segueixen així, potser si que no tindràn dret a revisió.
[1] Per exemple, el dèficit de la sanitat pública, que es podria solucionar si d'una vegada fessin el que cacarejaven en campanya: migrar de plataformes propietàries Windows a programari lliure, amb l'enorme estalvi en llicències que comportaria, i no pujant els preus de la benzina i dels peatjes.
PD: Ja sé que vaig dir que m'havia de dedicar "a lo mio" pero es que ho havia de dir collons!
Jueves 30 Diciembre 2004 a les 11:07 | Comentaris (7) | TrackBackNo se per que m'embarco en coses que no son les meves, com pretendre escriure coses interessants, pero que ni diuen ni aporten res i a mes queden pretencioses.
En fi, em retirare a la meva cova a intentar meditar, si es que ho aconsegueixo algún dia, i em dedicare a "lo mio".
La putada es que encara no se que es "lo mio".
A la merda tot.
PD: Per cert, ha passat quelcom amb bitacoles.net?
Miércoles 29 Diciembre 2004 a les 11:14 | Comentaris (0) | TrackBackTant l'Anna com en Quimet están sans i estalvis.
En Quim està a Tailandia, té de tot i marxava ahir cap a Copangan (o com s'escrigui)per ajudar als de la festa de cap d'any.
A l'Anna li va anar d'un tren. Per sort va poder agafar el seu tren, si l'arriba a perdre, l'aigua se l'hagués emportat. Ara ha anat cap a l'interior.
Al menys ells han tingut més sort que d'altres :/
(Revisió del 5 de gener de 2005)
A "How to become a Hacker", Eric S. Raymond fa aquest comentari: "No us auto anomeneu com a --ciberpunk--, i no perdeu el vostre temps amb ningú que ho faci".
Em va sobtar bastant, ja que la meva entrada real a aquest món va ser de la mà d'un projecte ciberpunk anomenat Outlimit, i no podia veure les possibles raons de Raymond per a dir això. Els "ciberpunks" que vaig conèixer a Outlimit eren molt actius: programaven, dissenyaven, feien textos, manuals, FAQs, concursos, poesia... fins i tot em vaig contagiar i vaig començar a organitzar un curs de fotografia. Outlimit va participar al primer Hackmeeting de l'Estat espanyol a Les Naus, allà per la tardor de l'any 2000.
Va passar el temps i vaig descobrir, per fi, GNU/Linux. Ja havia flirtejat amb aquest sistema temps abans, amb una Mandrake que em va esborrar "automàticament" les particions de Windows, per tant, el meu primer sistema GNU/Linux va durar algunes hores escasses. El següent pas va ser Red Hat, que vaig aconseguir instal·lar correctament, aquest cop en el meu nou ordinador i sense Windows. Però tampoc em convencia. I vaig conèixer, per IRC, a la gent de Frikis.org, que em van aconsellar, sàviament, que em deixes d'històries i que instal.les Debian.
Seguia passant el temps, i anava veient l'evolució dels hacklabs. Molt enfocats cap a la vessant social i, si agafem l'eix esquerra-dreta, bastant cap a l'esquerra. Intentaven acostar la tecnologia de la xarxa a la gent. "Hacking The Streets" fets al carrer amb xerrades, install parties, concursos i regals. La qüestió era mostrar a la gent del carrer que hi havia quelcom anomenat "programari lliure" i que es podia fer servir tranquil·lament per a fer allò que es feia a casa amb Windows.
També havia nascut Sin Dominio, amb la seva "telemàtica antagonista" i on tothom podia accedir al servidor com a "root" per a aprendre. També hi havia la Biblioweb, un dels meus repositoris de textos mítics, com La Catedral i el Basar, la Declaració d'independència del Ciberespai...havia sentit a parlar també del Nodo 50, tot i que no sabia ben bé que era exactament, però que també s'enfocava cap a projectes socials.
En alguna data entremig, vaig arribar a ciberpunk.org. Amb el temps ja m'havia anat fent una petita biblioteca, tant física com digital, d'autors "ciberpunk". I ara, gràcies a aquest nou descobriment, descobria a Stephenson. I una nova visió.
Mes o menys al mateix temps, descobria Hak Nam, que jo sàpiga, el primer (i de moment únic) lloc dedicat a la cibercultura en català. I vaig contactar amb ells per si podia ajudar, em van dir que si. I vam fer alguna coseta, com traduir un parell de documents interessants de Bruce Schneier i Bruce Sterling, però el projecte es va aturar per a fer mudances de hosting.
Fins ara, els "ciberpunk" i els "hackers" que havia conegut, eren gent activa i participativa, que es preocupava per les coses, que es movia, defensava les seves idees organitzant coses com "hackmeetings", jornades de programari lliure, mil histories...però la immensa majoria ho feien escorats cap a la vessant social. Els hacklabs han de fer-se en CSOA, així com els hackmeetings. No s'accepten ajudes/subvencions de segons quin tipus perquè podrien posar en perill el futur...segons el meu punt de vista, es com si s'hagués fet una especie de ghetto tancat on tot gira al voltant dels "moviments socials juvenils": CSOAs, Indymedias, ACP, N50, SD ... molt moviment, però nomes en una direcció: l'endogàmia.
Fer un Hackmeeting es dur, però pel que veig, reporta moltes satisfaccions i aprens molt, però per alguna raó, no s'ha de fer el gran salt. Sempre s'ha vigilat molt a la premsa i l' informació no s'ha fet córrer gaire cap a fora dels ambients dels hacklabs. Els cops que s'ha fet, tampoc ha despertat gaire interès. Potser es perquè la gent veu que l'acte no esta respaldat per cap organisme "oficial" i que, a mes, es fa en una "casa okupa". Tot i això, cada any entra un xic de gent nova amb curiositat.
Però si no es canvia, els hackmeetings seguiran caminant en la mateixa direcció, fets per la mateixa gent de sempre i hi acudira la mateixa gent de sempre. I als convençuts ja no cal convencel's.
Tampoc es pot pretendre que tothom tingui la mateixa actitud hacker, la curiositat innata, les ganes de tocar i remenar. L' immensa majoria de persones que conviuen amb ordinadors, ho fan per la força, i la "re educació" cap al programari lliure la veuen com una muntanya immensa que han d'escalar sense cordes, piolets ni grampons.
S'ha d'evolucionar, mirar cap enfora. Buscar aliances. Potser fer algunes concessions. Però sortir del ghetto.
I això es el que em va semblar quan vaig redescobrir als ciberpunks, que havien creat la seva pròpia empresa: Las Indias Electrónicas. Gent que mirava cap un altre lloc i feia coses. Que feien llibres comuns i textos teòrics i que creaven espais i projectes. Parlaven de societats en xarxa, de nous models... I em vaig il·lusionar molt.
Però a mesura que anava devorant articles, veia altre cop l'ombra de l' endogàmia. Parlaven de refer el sistema de grups d'amics per un nou model en xarxa...però al cap i a la fi, era el mateix: un grup d'amics, en comptes de ser del mateix poble, repartits per una zona més ampla. Al menys jo ho veig així.
Teories de nous arxivers, de noves societats en xarxa on absolutament tot funciona en xarxa. Nous models on allò que és antic no hi té cabuda, com la premsa tradicional en paper o, en algun moment m'ha donat per pensar-ho, els llibres físics. El "somni ciberpunk": la matriu que ho conté tot i la netocràcia.
Un altre ghetto. El ghetto dels netòcrates i dels tecnòlegs. Ja no s'intenta "evangelitzar" a la societat que evita l' informàtica. Se l'assenyala, i a mes, se l' hi diu tecnòfoba.
Potser és que estic comparant coses que no podrien comparar-se. Potser és que uns veuen només la part pràctica, i els altres només es dediquen a la teoria. Pero crec que cap dels dos models, per separat, pot impulsar la Societat de la Informació d' una manera real i pràctica.
El purisme i l'academicisme excessius, com es van donar en segons quins grups al Congrés Online de l'Observatori per la Societat de la Informació, fan que augmenti la fractura digital.
La gent del carrer encara és reàcia a mirar depèn quins llocs i, si quan hi arriba, el que troba és un grup de gent que parla en termes que ells no entenen com "l'origen de la cibercultura és en la sistèmica, l'hermenèutica i el positivisme", o se'ls bombardeja amb que "Mi sistema operativo lava mucho más blanco!", tot i que sigui veritat, provoca una reacció contraria a l'esperada: "ja son aquí els sonats de les maquinetes".
Després els direm tecnòfobs...
Ja estem empadronats a aquesta vila joiosa que és Esplugues de Llobregat (Esplu pa los amigos que hi entren per la Diagonal de BCN).
Després de passar un fred de la hostia pel carrer, he entregat els papers i a canvi, m'han donat un maletí de color blau amb tot de papers i coses a dins, un parell de fulls que diuen que visc a tal lloc i una carta de Juanito Valderr...ai perdó, volia dir de l'alcaldíssim on ens diu que ha tingut coneixement del nostre empadronament. I dic jo que aquest alcalde compta amb un servei d'espionatge millor que la STASI, perque no feia ni 3 segons que m'havien donat el certificat que l'alcalde ja em felicitava. O això o es que és un fals i signa cartes de benvinguda a dojo.
En fi, ja sóc aqui!
Lunes 27 Diciembre 2004 a les 11:52 | Comentaris (1) | TrackBack-Ejem...
-Quienes soys?
-Somos tres reyes magos
-Que?!
-Que somos tres reyes magos...
-Y os meteis en un establo, a las tres de la mañana? Pues vaya una mierda de magia!
-Somos astrologos...
-Venimos de oriente...
-Y encima con coñas
-Venimos a adorar al niño
-Queremos postrarnos ante él...
-Postraros? Estais borrachos! Que verguenza Fuera! venirme a mi cuentos chinos venga, fuera!!
-No, tenemos que adorarle!
-A adorar a otra parte!
-Nos ha guiado una estrella!!
-Os ha guiado una botella, fuera!!
-No no, tenemos que verle, traemos regalos!!!
-Oro, incienso y mirra.
-Ah, haberlo dicho antes...esta ahi...perdonen el desorden....oiga, eso de mirra que és?
-Un básamo muy valioso...
-Un balsamo? Como que un balsamo!! Le va a morder?
-Que!?
-Es un animal peligroso!! Deprisa, tirenlo al retrete!!
-Que no que no...
-Que si que si, que es un bicho!
-No no! És un unguento!
-El bálsamo es un bicho...o sera que lo he soñado...con que ustedes son astrologos...y el que es?
-Eh?
-Que que signo es él
-...capricornio?...
-Ahh, capricornio...y como son los capricornios...
-Es el hijo de dios! El mesias!! El rey de los judios!!
-Porque es capricornio?
-No no, porque es Él!
-Ahh, claro, porque si no habria muchos...
-Como se va a llamar el niño?
-...Brian...
-TE ADORAMOS OH BRIAN, SEÑOR DE TODOS NOSOTROS!!! TE ADORAMOS BRIAN, Y AL SEÑOR NUESTRO PADRE!! Amen.
-Hacen esto muy a menudo?
-El que?
-Ir alabando por ahi...
-No no...
-Bueno, otro dia que pasen por aqui vengan a vernos. Y gracias por el oro y el incienso, la mirra se la llevan a otro, no me importa...gracias...adios!
Lunes 27 Diciembre 2004 a les 1:24 | Comentaris (0) | TrackBackAquest es un dels enllaços que no sé com m'havia passat per alt i no posar-lo. Tot i que el tinc a la secció d'enllaços a la cutre-pàgina, es imperdonable no haver-lo posat aquí abans.
Wintermute es un dels meus mestres, tot i que ni ell ho sap, i aquest enllaç es remunta al 1998 o 1999, al meu curt periode a Outlimit (curt perque el mateix projecte es va fondre en el ciberespai).
Si feu una ullada al contingut, estic segur que no us avorrirà. Aquest tipus de cyberpunk és el que m'agrada.
I de regal, una visió de futur.
La distribució GNU/Linux de moda, disponible també en català i a sobres te l'envien a casa by the face. Crec que ja havia posat un post, pero ho repeteixo.
S'acaben les excuses per a seguir emprant MS Windows.
Mercè Molist
Con sólo 31 años, Mark Shuttleworth ha tenido una vida de
película. Multimillonario a los 25, después de vender su
empresa informática, ha sido el segundo turista espacial de
la historia y un filántropo en tecnologías para mejorar la
sociedad. Su última aventura tiene nombre africano: Ubuntu,
una distribución del sistema operativo libre GNU/Linux que
está dando mucho que hablar.
"Ubuntu" significa bondad hacia los demás o, como dice
Shuttleworth, "si los otros son felices, yo lo soy". El
joven nació en Sudáfrica en 1973. A los 21 años, montaban
una empresa especializada en certificados digitales, que
pronto cosechó un gran éxito, hasta hacer la competencia a
la afamada compañía Verisign, quien la compró, en 1999, por
575 millones de de dólares.
Con el dinero en el bolsillo, Shuttleworth se dedicó a
"buscar formas creativas de gastarlo". Montó una fundación
que financia proyectos para el progreso tecnológico, como
llevar ordenadores a las aulas de Sudáfrica. Y realizó un
sueño: ir al espacio. En 2002, viajó a la Estación Espacial
Internacional y se convirtió en el primer africano
astronauta. Esconde la emoción de la experiencia tras la
ironía: "¿Que qué pensaba cuando veía la Tierra? Pues que
veía la Tierra".
De vuelta, buscó nuevas formas de inversión y filantropía
relacionadas con lo tecnológico, especialmente con romper
barreras entre países ricos y pobres: "Tenía tres posibles
proyectos y Ubuntu era el mejor. Es mi forma de devolver a
la comunidad lo que se me ha dado. No soy más que un chico
que tuvo suerte con las punto.com y la mayoría de cosas que
he hecho han sido copiando ideas de otros".
Shuttleworth ésta convencido del poder del "software" libre,
que conoce desde sus tiempos universitarios: "Es una idea
subversiva, la gente se va uniendo a ella y, a su vez,
aporta otras ideas poderosas. Es parte de un cambio social y
económico, cada vez más empresas lo usan porque diluye las
diferencias entre empresas ricas y pobres. Y es una muestra
de lo que puede dar, al mundo, el trabajo voluntario y
colaborativo en Internet. Cada vez veremos más formas de
esta colaboración. La industria del contenido es el próximo
paso".
Su intención con Ubuntu era "crear mi distribución Linux
ideal y la premisa básica fue su gratuidad". Montó la
empresa Canonical Ltd y contrató a algunos de los mejores
programadores del mundo y de la veterana distribución Linux
Debian, en la que se basa Ubuntu y con la que comparte ser
"absolutamente libre", de código abierto y precio gratuito.
En el tiempo récord de seis meses, nacía Ubuntu, que puede
descargarse de la red o recibirse gratuitamente en CD, una
solución pensada para partes del mundo con poca
conectividad.
Sus usuarios alaban lo fácil que se instala, los más de mil
programas que lleva incorporados y la promesa de
actualizaciones regulares cada seis meses, algo creible,
visto el alto ritmo de trabajo de sus desarrolladores:
Shuttleworth los reunía a principios de diciembre en Mataró
(Barcelona), durante quince días de maratonianas reuniones,
que sólo rompieron para recibir a representantes de la
Generalitat de Catalunya y participar en un encuentro del
grupo Barceloneses Domadores de Pingüinos.
Ubuntu destaca por su vocación multilingüe: viene traducido
a las lenguas europeas mayoritarias, incluído el catalán.
Junto con la distribución, han liberado una herramienta
automática de traducción de programas llamada Rosetta. Dice
Shuttleworth: "El multilingüismo es algo que nos ayudará a
ganar, hará que más gente use "software" libre. Además, hace
que Ubuntu sea diferente".
Pero el programa en sí no es la única razón del éxito, dice:
"Es importante tener un equipo que sabe trabajar en
comunidad y no competir con distribuciones de empresas como
Red Hat o Novell, seguir un camino más abierto que ellas".
Shuttleworth quiere hacer dinero con Ubuntu, pero no
vendiendo los programas, como hacen estas compañías, sinó el
soporte técnico especializado.
Copyright 2004 Mercè Molist.
Verbatim copying, translation and distribution of this
entire article is permitted in any digital medium, provided
this notice is preserved.
Aquest article el tenia a l'spool de lectura de fa la tira de temps, és més, era un dels articles per a traduir per Hak Nam.
Fins avui no l'he llegit, i m'ha agradat molt. I quina coincidència, l'autor també és moderador de la llista de correu de Pro Innova.
No és el que m'esperava. Parla d'estàndards, protocols, patents, etc. però des d'una perspectiva no tècnica. És a dir, que no està enfocat per a professionals, o freaks informàtics. Explica perqué seria convenient fer servir protocols i formats comuns i no els propietaris i exclusius, perqué les patents no són bones per la indústria...
Explica la situació dels programadors, que han d'enfrontar-se a multituds d'usuaris amb formes diferents de pensar i actuar. També explica la posició dels usuaris, la majoria tecnòfobs, i els comenta el per què de les coses. Les dificultats que tenen els programadors per a satisfer-los.
En resum, un text que haurien de llegir ambdós bàndols. Pot ser si hi hagués més comunicació i/o comprensió mútues, les coses aniriren més rodades, pero com sempre, es tria la solució fàcil:
- "es que ja sabem que passa amb les màquines...mai funcionen del tot bé"
o bé:
- "es que els usuaris son inútils, mai saben el que volen, i quan els dones la solució que t'han demanat, tornen a canviar de parer"
PD: Tinc pensada una sèrie de textos referents a l'ús de la tecnologia i d'Internet que aniré publicant per aqui o a Hak Nam quan (per fi!) estigui llesta. Els aniré fent entre llibre i llibre, que l'spool de lectura el tinc a rebentar!
Cara a cara con la vida, el universo y la mente (quina curiositat que valgui 23...)
11M: redes para ganar una guerra
Free Culture
En compañia de genios
Yo Robot
Codebreakers: the inside history of Bletchley Park
Seizing the Enigma
Libertad Vigilada
¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas?
...
He dicho.
Jueves 23 Diciembre 2004 a les 13:43 | Comentaris (0) | TrackBackPrimer de tot, comentar que acabo de signar el manifest de suport que hi ha a la pàgina en contra del Plà CAUFEC. Així mateix, he posat un enllaç a la dreta.
Després d'això, un somni:
M'havia allistat a l'exercit dels estats units. No sé ben bé com, pero em trovaba dins d'un avió, fent com d'assistent als "paracaigudistes" que arribaven: els agafava el paracaigudes i els penjava a un penjador d'aquests com els que hi havia a l'escola. Després ells s'asseien. L'avió era enorme, amb passadissos, portes, mobles...era com una mena de casa molt gran, pero dins d'un avió. I marxavem cap a una mena de maniobres.
Un dels "paracaigudistes" arrivaba tard, i en comptes de paracaigudes, portava la jaqueta i el casc de la moto, que jo penjava diligentment. Suposo que estava com entxufat, jo no aniria al front en cas de guerra.
El fet es que després, el somni feia un salt a que descobriem que en comptes d'unes maniobres inofensives, ens enviaven directament a Jordania i a Israel, i hi havia una mena de motí i al final aconseguiem que ens portessin a un altre lloc.
Després el somni ha fet un altre salt, i estava a Anglaterra, pero no era pas Anglaterra. I hi havia tota la gent de farmàcia, que vivien uns aqui i els altres allà. Estavem en una mena d'alberg extrany amb moltissima gent de molts països. En Bernabé deia que vivia a Southnoseque, i que havia d'agafar nosequin autobús...d'aquesta part no me'n recordo gaire bé.
Després m'he despertat.
I parlant de farmàcia, dilluns va ser l'aniversari d'en Bernabé. En Xavi em va trucar per avisar, i cap alla faltava gent. De fet, excepte al Xavi que l'he anat veient més sovint, als altres fotia com...potser 3 anys que no els veia!
Es veu que li van fer una gimcana per tot Barcelona, amb patins, donar de menjar als coloms, etc. La putada va ser la petita tempesta.
Quan va arribar, disfressat amb un parell de bates, un turbant i una mena de bindi al front, amb una ampolla de cava buida a la mà...tots ens vam posar a cantar una cançó que havien escrit en Carles, la Laura i en Xavi una horeta abans, i diu així:
Bernabé Proto, el patín se te ha roto,
Felicitats! i que duri molts anys.
Els teus amics, estem reunits
tots aquí perqué t'estimemem molt.
[Berna, Berna, no siguis cap de gos,
convidan's a una birra a tots]
x2
Ja en tens 26, potser que maduressis,
t'hem fet una cançó per dir-te que no,
que no canviis mai
x2
Chorus:
La, la, la, laaa, la, la etc
Com es pot apreciar, l'originalitat decau amb el temps i és un pel massa cumba, pel meu punt de vista, pero el fet que s'escrivís en 10 minuts, serviria de coartada.
Això de "el patin se te ha roto" es per la gimcama (mai sé com coi s'escriu), que es veu que a una prova, es va posar els patins i només fer dues passes, aquests es van trencar i en Berna va caure a terra, dins d'una farmàcia.
El millor de tot es que ho van gravar en video, i quan va arribar i després d'un supar frugal a base de pizza, amanida i croquetes, ho vam poder veure tot. Quin faaaart de riure!! El paio anar patejant, des de Gràcia fins Pl.Catalunya (en metro, eh!) alla fins una altra farmàcia on va passar això dels patins (imagineu-vos que sou un dilluns a una farmàcia comprant un parell de viagres i tal, apareixen dos sonats borratxos, un amb una càmera de video, van al mostrador, els donen una bossa amb uns patins en linea, el sonat sense càmera se'ls posa i tot seguit els patins es trenquen fent caure al seu conductor, que es posa les bambes i fot el camp...), després agafen un tren a Castelldefels, però baixen a Sants, no sé com van a parar a un bar, on el barman, que no els coneix de res, els dona un altre paperet amb instruccions, torna cap a l'estació de sants, a la consigna numero 26 (!!) més paperets, etc.
Quan va entrar i ens vam fotre a cantar, el pobre casi plora de l'emoció.
Deu ser molt emotiu veure que els teus amics s'han currat una cosa així.
Quan vam acabar de cantar, va dir "estoy flipando mucho..joder...tengo amigos! Gracias, gracias, cuando me vaya a casa, me voy a suicidar."
I és que hi ha coses que no canvien, ni que passin 3 anys ni mai :D
Felicitats noi, i a veure si ens veiem més sovint.
Miércoles 22 Diciembre 2004 a les 13:45 | Comentaris (2) | TrackBackDoncs al final s'ha aconseguit que es retirés de l'agenda d'agricultura el tema de les patents de programari!
Per tant, he tret la pàgina de protesta que vaig posar diumenge.
El representant polonès ha demanat que es retirés i, tot i que al president de la mesa, holandès, no li ha fet gaire gràcia, ho ha hagut de fer. Si això trascendís no només per la notícia de les patents si no per la possible violació de la democràcia en la presa de decisions, seria la rehostia...
A vegades reconforta pensar que el que fas potser serveix per a quelcom...
:)
Martes 21 Diciembre 2004 a les 20:21 | Comentaris (0) | TrackBack...i de com vingui embolicat.
Aquests ultims dies pensava que habia trobat gent diferent, pero estic adonant-me que, possiblement, no és mes que "mas de lo mismo": una façana molt maca i amb molta parafernàlia, pero a darrera només hi ha un grupet de gent que es fan la pilota entre ells. El que passi fora de "esa su comunidad", no crec que els importi gaire, total, ells ja tenen les seves teories i les seves batalletes. Per què preocupar-se? Amb el que farda posar una pàgina amb els logros propis, carreres universitàries, màsters, postgraus, cursos d'estiu...
Si es que sempre és el mateix. Jo també podria penjar una pàgina on mostrés el meu CV, el que se fer i els idiomes que parlo, pero llavors quedaria com un puto pedant, perque el gust estètic el tinc al cul. Pero tot i que tinc qui em podria fer un embolcall maquíssim i mil vegades més original, passo de fer-ho, no va amb mi ni amb la meva filosofia de vida de passar desaperçebut i treballar a l'ombra.
[como_molo_neng][1]
NOTA: Aqui hi anava una llista amb tots els punts que formarien el meu CV cool, pero com veieu, no soc capaç d'airejar les meves meravelles i no la posaré.
[/como_molo_neng]
Pero clar, jo, a l'hora del pati, jugava a futbol i, a més, el meu primer ordinador va ser un "Dragon". I el segón va ser un Amstrad CPC6128 que no compleix els requisits bàsics: monitor de fòsfor verd i tenir el caset incorporat com el model CPC464, perque jo era un heretge de petit, i l'amstrad venia amb monitor a color, sintonitzador de TV i disquetera de 3'', tot i que em vaig comprar un magnetòfon i el cable, que tenia més mèrit, perque jo havia de currar-me (aqui molts dirien hackejar) el volum del magnetòfon per a que els programes d'entreteniment (els jocs, vamos) carreguessin correctament, no com els que tenien el caset incorporat, en els que el volum s'ajustava automàticament.
Mai vaig tenir un Spectrum o un Commodore o un Atari o un Amiga o un MSX o un PC... ni vaig apendre àlgebra als 10 anys, ni sabia programar als 11 (tot i que vaig currar-me tot el joc "Guante Blanco" que venia amb el manual de l'Amstrad, que per cert, era el programa més llarg de tot el manual), i que en comptes d'emprar la tecnología per esdevenir freak, la feia servir per jugar al Game Over, Aventura Original, Camelot, Army/Navy Moves, o al Don Quijote (que ahir va fer anys, com en Bernabé, hauria de fer un post especial per a aquest event). Per cert, crec que sóc un dels pocs afortunats a la faç de la terra que s'ha acabat el joc de l'ingenioso hidalgo, de fet, la primera part, me la passava amb només una línia d'ordres.
Tampoc he estudiat informàtica ni res que s'hi assembli fins fa un parell d'anys. Bé, menteixo, vaig fer una mena d'assignatura optativa a 6è o 7è d'EGB, pero més que informàtica, ens dedicàvem a provar els jocs que ens compravem a Coconut des de la Micromania.
El primer dels dos cursos oficials d'informàtica que he fet en ma vida, va ser el del CCNA. O va ser el de UNIX a Bit? No sé...
Recordo el dia que vaig aprovar el primer semestre del CCNA: l'Antonio, gran professor, una mica cabrón, pero molt bon professor, em va preguntar un dia
- "tu no has estudiado nunca nada de informatica, verdad?"
- "no"
li vaig contestar jo.
Doncs el dia que vam fer l'examen del primer semestre, tots estàvem molt contents. Hi havia una tradició: qui treia la nota més baixa, pagava una ronda de tallats al bar. Efectivament, la nota més baixa la vaig treure jo. Pero quan tots ja m'ho comentaven i es fregaven les mans mentra jo no sabia com dir que no portava un punyeter a la butxaca, l'Antonio va dir que no. Que jo quedava exempt de pagar la ronda, perque tenia més mèrit que tots ells, que portaven anys estudiant sobre temes relacionats, i a més treballaven dins del sector, no pas com jo, que no havia estudiat mai res relacionat amb l'informàtica.
Cara de pedra sel's va quedar.
Tampoc he tingut oportunitat de fer-ho, ja que com de tant jove tenia inclinacions artístiques (a la nota aquella que posaven els professors quan acabaves EGB on suggerien la possible orientació de l'alumne, van posar que m'hauria d'orientar cap a activitats artístiques), doncs no vaig fer el BUP i vaig posar-me a estudiar disseny als 16 anys.
Cosa que em va fotre quan vaig voler fer l'examen d'accés als CFGS a Iruña i em van preguntar coses de física i de química i que comptés en binari (això va ser abans de fer el CCNA, on vaig apendre a comptar en binari en un parell de classes)
Ah, i em deixava una de les coses més importants: no m'han arribat els CD de la distribució Ubuntu. Tot crist té els maleits CD, pero a mi no m'han arribat. Suposo que és com el peix que es mossega la cua: com no soc guay ni molo molt per tot el que dic més amunt, no m'han enviat els CD. I el fet que no m'hagin arribat els CD, fa més grossa la llista de raons per les quals jo mai seré ningú en aquest món d'Internet.
M'agradaria dir que passo de competicions absurdes, pero he de reconeixer que hi ha èpoques en que em pico i començo a currar-me coses per a esdevenir algú.
Que hi farem. Sóc una contradicció amb cames: de petit, el meu segon cognom era "No": My name is No, Arnau Fuentes No...
[1] Aquest CV es fa seguint l'stàndard "como molo" que consisteix en agafar tot allò del que saps, ni que sigui una mica, magnificar-ho i penjar-lo d'una pàgina web superguaydelamuerte. En aquesta llista hi ha coses magnificades i coses que no. Quines són les reals i quines no? Aqui està la gràcia de l'stàndard "como molo"!!
Martes 21 Diciembre 2004 a les 15:19 | Comentaris (0) | TrackBackA la FFII s'ha muntat una campanya de protesta per a demanar als ministres d' agricultura i medi ambient (i pesca) que no acceptin la directiva de patents de programari que s'esta intentant colar de manera no legal al Consell de Ministres de la UE.
L'agenda preliminar del Consell s'ha de presentar 14 dies abans de la reunió. Doncs be, la directiva l'han inclòs NOMÉS 2 DIES ABANS.
Tot i l'oposició d'uns quants països, cosa que ja no donaria la majoria qualificada necessaria per a que s'aprovés la directiva, la presidència Holandesa està intentant colar el tema por lo bajini i a última hora.
Això crearia un precedent perillós per a la democràcia de la UE. Els procediments legals están fets per a alguna cosa. I més si es tracta de legislació europea. Si els mateixos representants es passen les normes pels collonets, per a que ens fan votar cap constitució?
Si algú vol apuntar-se a la protesta, pot baixar la traducció de la carta als ministres i anar a la pàgina de la campanya per trobar mes informació (en anglès).
Editat a les 14:05:
Per a més informació podeu anar a Caliu
i a ProInnova.
Podeu trobar una nota escrita per en Xavi Drudis informant mes extensament.
La presidència Holandesa de torn de la UE està pressionant per a que la directiva per a patents de programari sigui aprovada com un Item A, això es igual a aprovar-la sense cap discussió, en algún consell d'Agricultura i Pesca o de Medi Ambient de dilluns 20 o dimarts 21 de Desembre.
Aquesta manera de fer es salta totes les normes de procediment del Consell de la UE.
A més, la presidència esta passant-se pel forro les indicacions del seu propi Govern, que li va reclamar el canvi de vot en el tema de la directiva.
Per a que ens fan votar una constitució si després els procediments sel's salten alegrement?
Es per això que aquest weblog tancarà inmediatament en protesta per aquest furt a la democràcia que ens volen vendre amb la nova constitució.
Domingo 19 Diciembre 2004 a les 23:13 | Comentaris (0) | TrackBackA la Vanguardia es veu que han fet una entrevista a Joan Majó, que és el president de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.
Ara potser quedare pedant, pero es que fa un temps em va semblar escoltar per la ràdio a aquest senyor parlant sobre que en un futur es podria fer pagar un canon per cada televisió que hi hagués dins d'una casa.
En vaig voler fer un post, pero com que no vaig trobar cap mena d'informació, doncs vaig decidir callar per si m'ho havia flipat. Pero es veu que no, que es cert:
<<
[...]
-Usted, Carmen Caffarel y otros ya están hablando de gravar con un posible canon a la televisión pública.
-Una vez asumido que una parte importante del coste de una televisión ha de sufragarse con dinero público y la publicidad sólo ha de cubrir una parte del presupuesto, la opción está en si estos caudales públicos los ha de entregar el Govern o se han de recaudar automáticamente a través de un canon a los espectadores. Me gusta más el segundo sistema. Lo que no puede ser es lograr la independencia de quien te financia, quien paga manda o puede querer mandar.
-¿Cuál debería ser el canon?
-50 o 55 euros al año.
[...]
>>
A sobres que ja ens fan pagar un canon per cada CD i DVD, que a sobres ara el volen augmentar, que a algu se li comença a acudir d'imposar un canon als discs durs i a qualsevol element que pugui emmagatzemar coses... a sobres, ara ens voldran fer pagar per veure la televisió publica?
M'apuntaré a Digital Plus que al menys hi posen coses interessants a part de la novela de torn i dels acòlits i afins al règim com els senyors Om o en "Pasalacabra-es-una-honda-satisfacción" i el seu company, que ni me'n recordo com coi es diu de tant que l'aprecio.
L'entrevista sencera es pot trobar a La Vanguardia o bé a PD.
Domingo 19 Diciembre 2004 a les 15:00 | Comentaris (0) | TrackBackVenen de fora amb els seus vestits de colors llampants.
Amb la seva xerrameca incansable. I a més, no paren les putes! Tot el dia igual "grrnyieek grrrnyieeek".
Com van arribar? Il.legalment, segur, com la majoria dels seus parents. I al principi corrien per La Rambla, segur.
I el que es pitjor, es que es caguen per tot arreu i no respecten res. No poden estar callades ni als hospitals.
Estic parlant, és clar, de les enormes colònies de cotorres que fa anys que envaeixen Barcelona.
I ara Castella la Manega s'apunta al carro.
Despres de Linex a Extremadura i de Guadalinex a Andalusia, Castella la Taca presenta Molinux.
I mentrestant aqui? El LinuxCat o Catix o com coi li posessin...encara segueix donant errors a punta pala no? Quan collons es farà quelcom amb cara i ulls i ben fet, i no com sempre, amb presses, a des-hora, malament i fent el ridícul?
Més informació: Periodista Digital
Sábado 18 Diciembre 2004 a les 3:21 | Comentaris (0) | TrackBackFa dies que em rondava pel cap el tema, i acabo de llegir unes paraules tremendes al proleg (escrit per Suso de Toro) de "11M: Redes para ganar una guerra" de David de Ugarte
"La sociedad española tiene una imagen complaciente de si misma, se mira en un espejo hecho a la medida que nos disimula la incultura civica y el atraso cultural, que nos impide ver que nuestra cultura es rancia, de un siglo XIX que llego hasta el siglo XXI. Y es que cuando el mundo se ha hecho tan ancho, aqui seguimos pensandolo dentro de los limites de las viejas naciones, de las viejas fronteras. Que cuando nuestra sociedad y nuestras ciudades son muy diversas y complejas, seguimos imaginandolas como el mundo de nuestro pasado autarquico e inmovil. La vida cultural española con sus debates que no aclaran nada, que son las mismas pugnas belicosas de siempre o parecidas , es rancia y obsoleta. Y se mueve dentro de los limites del libro y del papel escrito, muchas veces papel amarillento."
I per veure-ho nomes cal sortir de la pell de brau, anar a qualsevol pais que sigui desti de guiris espanyols i esperar pacientment. Molt aviat es poden distingir: son sorollosos, criden i es fan notar en plan "ojo que ya habemos llegau"; ho saben (mes aviat pretenen saber-ho) absolutament tot del lloc que estan visitant pero la majoria de cops ho consideren una merda i quasi-be sempre tenen una comparació a punt amb algun element semblant a Espanya; a l'hora de menjar, tan que critiquen als americans per anar al McDonalds, es queixen de que la cuina del lloc en questio es una merda, y que "donde este una paella o un bocata de jamon y un buen vino..." (gran anunci de fa uns anys: el de la parella a New York que ell deia "ahora mismo me comeria un bocata de..." i passa el camio de campofrio per darrera); podrem saber si estem a una cua a espanya o a qualsevol pais civilitzat nomes mirant si sen's intenta colar tothom; i una ristra interminable....
Els catalans es diferencien en que no es fan notar tant.
I sense sortir delpais, doncs tenim la televisio, i que ningu digui que no es un reflexe de la societat i que "jo no miro aquests programes": les cadenes de TV posen el que la gent veu, l'audiencia mana: Teresa Campos, GH, La Granja de tu vida, Cine de Barrio, etc... si ningu veies aquests programes, de veres els posarien? Per que tothom diu "jo es que aquestos programes no els veig" pero saben perfectament que ha passat en els ultims 2 mesos?
També tenim les meravelloses idees de ments preclares que foten bandes sonores d'aquestes que rebenten la suspensio del cotxe, ni mes ni menys que a una sortida de l'autopista! Cert que potser s'evitaran alguns accidents en la corba que ve despres, pero ningu s'ha parat a pensar en els possibles accidents que es crearan quan algun conductor imbecil freni de cop per "no fer malbe la suspensio"? No fora millor, senyors consellers o ministres o qui collons ho hagi decidit, millorar la visibilitat de la corba treient un canyissar que dificulta la visio? O es que Greenpeace els amenaçava? Des de quan s'hi miren tant amb la natura? (esta clar que es despres d'acabar la N-II per la Panadella, mare de deu quina salvatjada). I per cert, qui em pagara la factura de pneumatics i de reparacions de la suspensio? Alguna conselleria? O se m'enviara a fer la roda interminable "es que aixo depen de Madrid" - "esto depende de las autonomias"?
Quina saviesa. Quina veritat mes enorme la del mirall. Quina puta merda de pais que m'ha tocat. En ple segle XXI, Africa comença als Pirineus.
Sábado 18 Diciembre 2004 a les 2:10 | Comentaris (0) | TrackBackExtret de Republica Internet.
Molt bon article, i profetic, ja que acabo de fer una de les coses que diu: "sobreviure a base de copiar textos que han escrit altres".
Al menys em queda l'atenuant de que no duplico la informacio, nomes poso els enllaços pertinents. Aixo seria publicar o "ajudar a difondre"?
En fi, que val la pena llegir-se l'article.
Viernes 17 Diciembre 2004 a les 11:52 | Comentaris (0) | TrackBackDoncs acabo de veure que han publicat la traduccio al castella del llibre de Stallman. Es pot trobar a la biblioweb de Sindominio.
Per que sera que ultimament nomes postejo coses relacionades amb la xarxa?
Viernes 17 Diciembre 2004 a les 11:43 | Comentaris (0) | TrackBackDoncs aixo, 12 coses que es poden fer per millorar la seguretat informatica a casa, by Bruce Schneier.
Destaquen: "No emprar MS Windows", "No emprar Internet Explorer", "No emprar Outlook o Outlook Express" i "No emprar MS Office". Per que sera?
I tu, encara fas servir software insegur i desfassat?
Mentre mirava correu atrassat, he trobat el butlleti Enigma corresponent a l'especial 12 d'Octubre. Hi ha un petit relat on es fa una presumpta comparacio entre la vigent LSSI (Llei de Serveis de la Societat de la Informacio) i una presumpta LSSU (Llei de Serveis de la Societat Urbana). No te perdua:
Septiembre de 2.005. Con objeto de generar confianza en el
comercio tradicional y acabar con la reciente oleada de fraudes, el
parlamento aprueba la Ley de Servicios de la Sociedad Urbana (LSSU).
Esencialmente, declara que todo espacio público es un centro de
comercio, y todos los peatones son "usuarios de la sociedad urbana".
La mayoría de la población aprueba y aplaude esta iniciativa
que, se piensa, regulará la venta ambulante indiscriminada, evitará los
fraudes en los colmados de calle y acabará con la molesta imagen de
subsaharianos acosándonos con relojes y cds piratas.
Pero no todos se han leido la ley al completo...
(Abril de 2.006. Alguna calle española, 22.30 horas)
- A ver, usted, venga aquí
- ¿Se refiere a mí, agente?
- Sí, a usted. Tenga la bondad de acercarse.
- ¿Hay algún problema?
- Un control rutinario. Su documentación, por favor.
- Aquí tiene, agente.
- No, esta no. Desearía ver su documentación comercial: tarjeta
de cliente y número de inscripción en el registro de usuarios de centros
comerciales.
- Lo lamento, pero como iba de paseo no llevo las tarjetas
encima, y tampoco tengo inscripción de eso que usted dice.
- Muy mal. ¿No sabe que, según la LSSU, debe usted llevar encima
su documentación de consumidor cuando esté en un área comercial?
- ¡Pero si estoy en la calle, y todas las tiendas están
cerradas!
- Eso es irrelevante. Está usted en un área declarada de
comercio, y debe usted llevar su documentación. Me temo que voy a tener
que multarle por ello. Sigamos. ¿Ese periódico que lleva encima es suyo?
- Sí, señor. Me lo acaba de pasar mi suegro, que lo estaba
leyendo antes.
- ¿Ha declarado usted esta venta?
_ ¿Venta? Ya le he dicho que me lo ha regalado.
- Pero ese periódico tiene un precio asignado. Debe llevar usted
el tique de compra, o bien un recibo de cesión por parte de su suegro.
Me temo que voy a tener que multarle de nuevo: por no declarar esta
cesión, y por no denunciar la actividad ilícita de la persona que se lo
cedió.
- ¡Esto es un abuso!
- Es la ley, caballero. Otra cosa. Veo asomar un bocadillo de
presunto salchichón por esa bolsa. ¿Sabe usted que la entrada de
material alimentario a una zona comercial no está autorizada? Permítame
esa bolsa, por favor.
- ¡Ni hablar! Esa es mi bolsa.
- En ese caso, he de multarle. Y le advierto que resistirse a la
actuación inspectora de la autoridad competente es falta grave. Tenga
usted, caballero.
- ¿Puedo irme ya?
- Todavía no. ¿Sabe usted la hora que es? Las once menos cuarto.
Está usted en una zona comercial en horario de cierre. Según la ley, no
puede usted estar aquí. Le ruego que abandone inmediatamente esta zona.
- ¿Quiere decir que tengo que quedarme en casa a partir de las
diez porque usted lo diga?
- Lo dice la ley, caballero.
- ¿Pues sabe lo que le digo? ¡¡Que usted y este **** gobierno
que aprueba las leyes pueden irse a la ******!!
- No está permitido expresar opiniones políticas ni hacer
declaraciones malsonantes en una zona comercial. Me temo que tendrá que
acompañarme. Le advierto que todos sus movimientos han sido debidamente
registrados por cámaras de circuito cerrado de televisión, instaladas
con fines de seguridad comercial.
- !Suélteme inmediatamente! !Exijo ver a mi abogado!
- Podrá hablar con él cuando le hayamos notificado la sanción.
Aunque le advierto que, al ser una sanción administrativa, habrá de ser
abonada íntegramente sin perjuicio de que usted decida emprender
acciones legales. Vamos, haga el favor de no resistirse a la autoridad
competente o me veré obligado a retirarle sus tarjetas de crédito.
- ¿Autoridad competente? !Pero si usted es solamente un
vigilante jurado!
- Soy una autoridad compentente de acuerdo con el artículo 26 de
la LSSU, apartado b. Tenga un ejemplar, y así se va entreteniendo
mientras le tomamos declaración administrativa. Tenga la bondad de
acompañarme, señor Quirantes...
Heu-nos aqui altre cop a caseta.Pels pels (com sempre), pero a caseta.
Tot seguit passo a relatar diferents successos, cronica general del viatge i conclusions:
Dijous passat, despres de dormir a casa els papas per no adormir-nos, ens van portar a Reus per agafar l'avio. Vol normal destacant unes pijas tomateras que ens van donar la murga tot el viatge amb el seu cacareig de cotorra desquisiada. Arribem, agafem les motxilles, i cap al tren. Despres d'un transbordament facil, gastant-nos gairebe totes les pounds en els passis de metro, arribem a la nostra parada, sortim a fora i au, a buscar l'alberg. I com diu Luis Aguile, "caminando po la calle sin sesar, d'arriba abaajo, d'abajo arriiiba" ens vam equivocar de sentit i vam fer la patejada inutil del dia, havent de tornar enrere tots carregats. Finalment vam trobar el nostre alberg facilment, vam deixar tot a l'habitacio i vam anar a fer un volt pel soho. I despres a dormir.
Divendres al mati, vam decidir anar a Camden, i vam flipar en sortir del metro. Tot de mercats, tot de gent freak, plataformes de quilo, i molts cartells de "Fresh magic mushrooms". I sorpresa de sorpresas! Ens va parar un noi, que volia vendren's un llibre sobre Krishna, li vam dir que no teniem money per gastar, i el millo va venir quan va dir, "well, say gouranga!". En comentar-li que havia rebut un missatge amb aquest transfons, ens va donar un flyer d'un restaurant Hare-Krishna on donaven dinar gratix. Obviament no hi vam anar, ja que prefereixo pagar pasta a no que em donguin de dinar sense pagar i despres haver d'aguantar una xerrada sobre les virtuts de Krishna.
Finalment vam arriba a Pepi's, una perruqueria aixi friki, on la Meri es va quedar mitja tarda fent-se rastes de colors, i jo men vai anar a veure a l'almirante Nelson. D'alla, tot caminant, em vaig trobar de front amb el palau de Buckingham (surprise surprise) i tot de turistes (incloent-hi uns catalanets) fent fotos. Despres vaig anar a Picadilly Circus, que es una merdeta de plaça plena de guiris fent fotos, i a buscar a la Meri, a comprar al super, i quan tornavem vam coneixer un noi, que vivia de beneficiencia, mentre rebuscavem en una pila d'entrepans que els del super havien deixat al carrer, que estaven a punt de caducar i els deixaven alla per a que si algu els volia aprofitar, doncs cap a casa (vam agafar una amanida i un entrepanet). Vam xerrar una estona amb ell i desspres a l'alberg i a dormir.
Dissabte va ser dia de relax, ja que a la nit hi havia festa, aixi que ens vam passar el dia a l'alberg, i a la nit, cap a la festa.
Despres de descansar i dormir tot el diumenge, dilluns vam plantar-nos al British Museum, on a part de poder veure els frisos del Parteno i diverses pedres, vam poder admirar l'exposicio temporal mes gran de la historia de guiris espanyols. Osti tu quina marea. Fins i tot la gent del museu estava flipant segons ens va comentar una noia que ens va fer una enquesta a la sortida! Malauradament, les fotos que vaig fer alla s'han perdut, ja que al dia següent em vaig adonar que el carret estava mal posat :(
Despres del British, vam anar a un bar a fer un "english breakfast" a les 5 de la tarda (bona hora per esmorzar) a un bar regentat per uns bolivians. Com a curiositat no esta malament, pero res mes. Despres vam passar per Baker Street a veure (per fora) el museu de Sherlock Holmes i cap a casa.
Dimarts vam separar-nos. Per una banda, la Meri va anar a Camden a veure cosetes i mirar d'agafar idees i tal, i jo vaig anar d'excursio, no sense abans passar-me d'estacio i haver de tornar enrere, a Bletchley Park, que es on, diguem, es va 'guanyar' o si mes no, escurçar bastant, la segona guerra mondial. Alli es desencriptaven els missatges alemanys i es passaven als comandaments per a que en fessin l'us que volguessin (a vegades no massa acurat). Tot i que esta bastant deixat, es com emocionant poder passejar pels mateixos caminets per on probablement Alan Turing va passejar fa seixanta anys, poder veure el seu barraco, entrar a dins dels diferents coberts i imaginar-se a la gent que hi treballava...en fi, una visita curiosa. Quan vaig arribar a l'alberg, la Meri em va fotre bronca perque arrivaba tard i que estava tan preocupada que fins i tot havia demanat el telefon de l'ambaixada! :/
Dimecres, va ser dia d'historia. Vam decidir anar a veure la catedral de Westminster, i nomes sortir del metro, ens trobem als mateixos peus del rellotge mes famos i fotografiat del mon. No senyora, no es el Big Ben. Es el rellotge de les Houses of Parliament. Big Ben es el nom de la campana. XDD
Dins la catedral, que mes aviat sembla un cementiri de la gent que hi ha enterrada, vam poder veure el tro de la coronacio, on es poden apreciar els escrits de "fulanito was here" gravats...fa mes de 300 anys! Com es pot veure, ja estava de moda aixo de "vandalitzar el mobiliari urba". Vam descobrir que el rotllo de la pedra de sota la trona, es la pedra on es coronaven els reis d'Escocia, que Eduard primer va rapinyar i va portar a Londres per a ser coronat sobre seu. Actualment la pedra es altre cop a casa, a Escocia, pero la porten per a cada coronacio.
Tambe vam poder veure tombes de reis. La historia mateixa. Ricard II, Eduard II i III, Enric V, Maria Estuard...tots alla ficats. Veure "cara a cara" a tan ilustres personatges va ser tambe, diguem-ne, emocionant. Tot i no ser monarquic, tots els rotllos aquests de reis antics i diferent parafernalia, m'entusiasmen, i poder veure-ho en viu va ser molt maco :P
Sortint de Westminster, metro i cap a la Tate Gallery, pero com ara n'hi ha varies, vam seguir la nostra tradicio de pajarus i vam arribar a la que no era, patejant, es clar, una llarga estona. Pero en arribar a la bona, tela. Una mega construccio enormissima, que es veu que havia estat la primera estacio electrica de la ciutat, i que abastia d'energia tota la ciutat! I res, quadres de Picasso, etc, etc.
I va arribar Dijous, dia de tocar-se els ous i en el nostre cas, de tornar cap a casa. Vam recollir tot a temps i no ens van haver de forte bronca per sortir massa tard :P I despres de deixar tot a la consigna, doncs a fer un volt. I com a bons pajarus, vam passar-nos hora i mitja buscant la parada de l'autobus, ens vam equivocar de sentit, vam tornar i finalment vam arribar a desti, Covent Garden. Tambe me l'imaginava mes gran, pero va ser divertit, perque hi havia gent que feia teatre a carrer. I be, poca cosa mes, com sempre corrents cap a l'aeroport, amb nomes 5 lliures a la butxaca, els bitllets de metro els vam haver de pagar amb tarja (la meva no me la van acceptar), despres corrents a comprar els bitllets del tren cap a l'aeroport i corrents per l'andana perque el tren marxava . Viatge tranquil sense cacatues donant la tabarra, i despres, autobus de Reus a Barcelona (11 per cap, que per cert, just en agafar els calers del caixer automatic, va apareixer el cartell de "Caixer fora de servei") i cap a caseta, havent d'aguantar, altre cop, el cacareig d'un grup de pijes ("Otro 'you know' chicas?" i totes a cor "Iu noooouuu...") durant tot el trajecte (per cert, una deia que estudiava per jutge, quina por tu!).
Conclusions:
No m'extranya gens que els anglesos vinguin tant sovint aqui. A Londres, a les 3 comença a fosquejar i a les 5 de la tarda ja es completament de nit.
Tampoc m'extranya que beguin tant. Alli tot tanca a les 6 de la tarda, excepte els pubs. Sortint de la feina, i nomes podent anar a supermercats, cinemes, teatres o pubs, l'eleccio esta mes que clara no?
Un autobusero guanya 500 pounds per setmana (incloent hores extres), al canvi hem calculat que son uns 3000 al mes. Estic pensant de treure'm el carnet d'autobuseru i pirar cap alla.
Trobare a faltar la manera de fer cua d'alla, on es respecta l'ordre d'arribada a la cua, no com a l'aeroport, on es notava que la majoria erem spanish, tot deu colant-se per entrar primer a l'avio.
Que els españolitos son la pitjor cosa que et pots trobar arreu del mon. No se si es per una mena de complexe d'inferioritat historic o que, pero a tot arreu on van s'han de fer notar, i de quina manera! I el que mes m'emprenya, es que quan em fan ensenyar el putu DNI, a mi em foten al mateix sac que als paletos (al tanto, sempre hi ha excepcions, com la parella de Teruel amb qui vam compartir vols i alberg) A mes, no m'extranya que alla tinguin la imatge que tenen dels epañoles, tot el que els arriba d'aqui es la paella, la sangria, el sol, la platja i l'Asereje. I aqui, tot el que arriba es degrada, com el moviment punk, que a anglaterra va ser una revolucio cultural, marcada per una manera de fer molt estricta i marcada i que certa gent va voler trencar, i aqui, no va arribar gaire mes que el "no future". Aqui nomes va ser una moda passatgera.
I en fi, que tots els topics que vaig llegir a una mena de mini guia de la ciutat, allo que es una ciutat que no recorda a cap altre excepte a ella mateixa, que es dificil cansar-se de Londres, etc... doncs son certs. I haig de dir que no em tirava gens anar a Londres, i que als anglesos no els tinc gaire estimacio, pero ves per on, es el que te veure mon, que et trenca els esquemes i els prejudicis (ara no vaig de gran viatjer, ull).
I a part de tot aixo, que hi hem de tornar, que falten mooooltes coses per veure. I potser, potser, s'ha obert una altra finestreta en la nostra busqueda d'un lloc on viure sense haver de donar explicacions a ningu, on començar de zero, sense cap lligam. Who knows, however...
Cheers!
Sábado 11 Diciembre 2004 a les 13:17 | Comentaris (0) | TrackBackMercè Molist
Los gobiernos de Suecia y Finlandia aconsejan a los
ciudadanos no utilizar el navegador Internet Explorer, por
sus múltiples fallos de seguridad. Según publica el diario
danés "Politiken", además de las autoridades de
telecomunicaciones sueca y finlandesa, el equipo de
seguridad CERT de Dinamarca está haciendo presión para que
la población abandone el navegador de Microsoft.
El mes pasado, el CERT de Estados Unidos emitía un
comunicado donde instaba a abandonar el navegador Internet
Explorer, por tener demasiados fallos de seguridad. Los
CERTs de Dinamarca, Suecia y Finlandia, así como los
gobiernos de los dos últimos países, se lo han tomado en
serio y están recomendando a sus ciudadanos que cambien de
navegador. La Autoridad Nacional de Telecomunicaciones
finlandesa y el SITIC, de la Dirección General de
Comunicaciones sueca, han emitido sendos avisos a la
población.
Según explica el weblog "PuntBarra", el SITIC sueco advierte
en su web: "Internet Explorer 6.0 es vulnerable en todas las
plataformas de Windows menos XP, SP2 y Windows 2003. Para
evitar exponerse a la vulnerabilidad, actualicen a SP2. Si
esto no es posible, visiten sólo sitios de confianza o bien
utilicen otro navegador, hasta que el producto sea
actualizado". El CERT danés es más duro y en su web
recomienda abiertamente abandonar el navegador de Microsoft.
Allan Fischer-Madsen, director del Consejo para la Seguridad
de Dinamarca, ha afirmado: "No tenemos una opinión oficial
sobre Internet Explorer, pero si nuestro CERT se pronuncia,
no hay nadie con más autoridad en tierra danesa". Según
"Diario TI", Lars Hedensjo, de la Dirección General de
Telecomunicaciones de Suecia, ha declarado: "Recomendamos a
la gente cambiar de navegador". Microsoft no se ha
pronunciado.
Escandinàvia avisa contra l'Internet Explorer
Autoridades nórdicas: "No use Internet Explorer"
Copyright 2004 Mercè Molist.
Verbatim copying, translation and distribution of this
entire article is permitted in any digital medium, provided
this notice is preserved.
Pois! Aqui estem, a Londres, ciutat de rasca perpetua, nuvols perpetus i menjar expensive.
De moment hem visitat: Pont de la Torre, Torre de Londres (des de fora), Camden, Picadilly Circus (me l`imaxinava mes gran), Trafalgar Square, Palau de Buckingham (hi vaig arribar de xiripa) i el Brittish Museum, que a part de pedres i momies, te una exposicio especial de spanish tourists. Fins als nassos d`espanyolitos.
Tambe vam anar a veure als Infected Mushroom+Astrix+GMS+Psycraft. El lloc, molt gran pero desaprofitat segons la Meri. Vale, hi havia una atraccio d`aquelles de "El Pulpo" a dins del recinte i al costat de la pista, pero res mes. Res de fluo. I tot molt comercial. Una tal "Dali" que era molt teatrera i molt (gollum)FAAAAAAAAAAAAAALSAAAAAAAAAA(/gollum). A part que la pava punxava en playback, no parava de fotre gestos i aspavientus sense parar, en plan "ou yeas, I am la diva del copon man", pero joer, tia, que es notava mol que quan apretaves les tecles del sintetitzador no es sentia UNA PUTA MERDA! Hauries d-assajar mes eh? La llastima d`haver-nos deixat la camera de fotos, es per a que puguessiu veure les pintes de la gent. INDESCRIPTIBLE! Ulleres provocadores d`atacs epileptics (no paraven de fer pampallugues en diferents colors), mil i un palets d`aquestos fluorescents per a fer senyals i el mes brutal de tot, la roba: nois, samarreteta apretada super cyber (si es que en portaven de samarreta, molta penya descamisada), motxilla estil "winnie the pooh" o "supernenas" o qualsevol personatge de dibuixos animats i pantalons megacyber tambe. Noies: (agafeu-vos) botes peludes a lo "yeti" estil descansos de quan vas a esquiar, colors fucsia, blanc, groc, negre....TOOOTES PORTAVEN LES BOTES (com arribi aqui aquesta moda, flipareu molt), despres podem fer una divisio, les noies que anaven vestides (multitud de modelitos varis, fluo o no: des de fades fluorescents amb vareta i ales i tot, fins a penya cyber-gotica amb unes plataformes de tres quilos i 3 pams d`alsada), i les que anaven en banyadors cibernetics fluorescents (es indiferent que tinguis una talla 36 o una 52, festival de la canne). Tambe destacar la gent que portava una mena de maraques de colorins. Pa flipa oiga.
En l`aspecte musical, destacar el tema que van fer Infected i Astrix plegats. Pero de la resta...tot molt comercial ("Homm-Mega, sponsored by Samsung"), com la parte oscura del psytrance, pro buenu, encara hi ha esperansa: a l`alberg vam coneixer una noia mexicana que va fent voltes per aqui tota solana, la Meri va fer servir el seu instint tranceru per a percebre les psyhedelic emanations i resulta que tambe li mola el plan tranceru -Meri:"Ja tu deia jo que era de los nuestrus!!"- I res, que diu que es passara per BCN al Mars, aixi queee...
I de moment crec que res mes. Ci vediamo a la tornada, o mes aviat hauria de ser, see you at the tornadeixon!
Byeeee