Si algu vol tenir una anima, ja perque hagi perdut la seva o en faci coleccio, a eBay en subasten:
Post creat gracies a Pause blog
Martes 30 Noviembre 2004 a les 22:44 | Comentaris (0) | TrackBack"Drae Yaho!o Mebmer,
We msut chcek thta yoru Yaho!o ID was regisderet by rlae pelpoe. So, to hlep Yaoho! pevernt autdetamo
retartsigions, pesael cilck on tihs likn and compltee cedo verifinoitac prsseco"
Aquesta puta merda de missatge es un correu electronic que he rebut a l'adressa de yahoo. Joder, es que sou tan imbecils que no sabeu ni escriure? Si intentes timar a algu, fes-ho minimament be al menys.
Qui caigui en aquest tipus de spam, es que es mereix caure, i moltes coses mes.
A la Meri li ha arribat un email que diu mes o menys aixo:
"Esta noche de fin de año, cuando Ramon Garcia diga "FELIZ 2005!", toda España debe levantarse de la mesa y gritar "Por el culo te la hinco!". Es una oportunidad unica que no se volvera a repetir hasta el 2025."
I jo faig la meva aportacio. En comptes de tota la pell de brau, seria divertit que tots els paisos de parla hispana ho fessin, i que dediquessin la frase a aquells a qui mes animadversio professin: Bushes, Ansars, FMIs, Putins, Sharons, Auna (deixeu de trucar-me d'una punyetera vegada que no m'interessa!), Repsols,Telefonicas, i demes deixalles.
Ahir a la tarda vam anar cap a l'Arboç, a casa l'Anna. Feia una festa de comiat. De les 30 i escaig persones que haviem de ser, al final, en el moment de maxima afluencia n'erem uns 20, pero ha estat molt divertit.
Vam arribar tard, com sempre. Ens vam començar a liar, i au, festival de colors (fluo). El titu Mart punxant quan hem arribat, al cap d'una horeta he pres el relleu, i quina sorpresa quan, passada una bona estona, he aixecat el cap de la taula i he vist a gairebe tothom alla ballant i amb les cares plenes de somriures :_) Despres s'ha posat l'Hector i jo he anat a calmar el mal d'esquena.
La nit ha transcorregut bastant tranquil.la. Ha vingut en Quim, que tornava de Suecia, i ens ha explicat les histories (fer "planka" es colar-se al metro, es veu que fins i tot hi ha una pagina web on expliquen 50 maneres de no colar-s'hi!).
Hem xerrat amb en J, un noi de 43 anys que no diries mai que te aquesta edat. Tot un supervivent dels 80 com ens ha explicat. I una molt bona persona.
Al mati hem anat a comprar tabac amb l'Oscar, i de pas hem fet un tallat i hem xerrat amb ell. Tot un element, ple de contradiccions.
Al tornar, havien arribat el Nanuk i tots els que havien anat a La Cova a la nit. Festivalon amb la musica del Nanuk, que es una mena de maquina de punxar: unes 4 hores seguides, sense repetir cap tema i, gairebe tot, musica que ni coneixiem.
Despres ens hem quedat al menjador xerrant la Meri, l'Hector, la Silvia en Ricard i jo, entre perdues d'oli i anades d'olla tremendes.
I finalment, ha arribat l'hora de marxar. Ens hem fet unes polaroids per a que l'Anna se les pugui emportar. La Meri s'ha emocionat i li han caigut unes llagrimes, i l'Anna, en veure-ho, tambe ha caigut. I au, alla les dues abraçades.
I es que l'Anna marxa dimecres cap a l'India. No ben be de turisme, marxa per sis mesos. A recorrer el pais ella soleta. Potser es per aixo que no ha parat de ballar en tot el dia. Suposo que per aprofitar aquests ultims moments entre els que ella considera els seus amics. A partir de dijous que ve, coneixera un nou pais, noves costums, un nou mon podria dir-se. I s'hi quedara una bona temporada. I el millor de tot, es que ella no es la tipica persona amb recursos que decideix agafar-se sis mesos sabatics. Tot el que te s'ho ha treballat. Se li va cremar la casa, ho va perdre gairebe tot, i la va refer de nou. Currant-se ella mateixa molts pedaços. Tot un exemple de lluita i perseverancia d'algu que vol controlar la seva vida.
Entre les diferents converses, han destacat les preguntes "tu tindries els nassos de fer un viatge com aquest sola?". "I si no torna?". Dificil resposta...com tambe dificil ha estat sortir per la porta i dir "adeu" a una persona que no fa ni un any que coneixem, pero que crec que ha deixat una emprempta molt marcada en tots nosaltres, i que ara s'en va cap a un viatge apassionant, que, sincerament, jo no crec que fos capaç d'empendre.
Sembla que fos ahir quan ens vam coneixer a una festa a Papiolet, amb la seva camera de fotos...
Amics de festa? Algu podria dir que si, pero el fet que nomes coneixent-nos de fa 6-8 mesos i que ara estigui escrivint aixo, crec que contesta clarament la pregunta.
La Meri es qui pitjor part s'emporta, ja que havia aconseguit una amiga. I just quan tenia la mel als llavis...
Es molt egoista dir aixo, ho se. Ella te la seva vida, i ha escollit marxar. Pero per la Meri es una putada molt gran, perque en ella havia trobat algu per parlar dels temes que nomes pots parlar amb aquelles persones especials. Anims bichu! Pensa que dijous ja faltara menys per a que torni.
En fi. Petons, abraçades, desitjos...i un "us estimo molt!" que ens ha dedicat des de la porta.
Un cap de setmana perfecte: 26 hores seguides amb els millors amics que es puguin tenir. No canviaria aquest cap de setmana per res.
Pero l'espectacle ha de continuar que diuen. I haurem de tirar avall aquest nus a la gola, eixugar les llagrimes, mirar endavant i preparar-nos per marxar nosaltres tambe. En aquest cas cap a Londres. Una setmaneta de desconexio i cap a casa.
I per acabar, un missatge: Se que no ho llegiras aixo, pero voldria tornar-te a dir que disfrutis, que visquis, passa-ho el millor que puguis i encara mes, i apren força. Aqui n'hi ha dos (com a minim) que t'enviaran tota la força i energia que puguin per ajudar-te en aquest viatge. I si pot ser, torna despres per a explicar-ho.
Ens veiem per Sant Jordi. :***
"Call out Gouranga be happy!!!
Gouranga Gouranga Gouranga ....
That which brings the highest happiness!!"
Aixo es el que m'ha enviat algun desconegut per e-mail.
Deu ser un mal d'ull? Algun rotllo com dir Gouranga tres cops i llavors apareix el tal Gouranga com a Betlejuice?
Idees...
Doncs ja esta. Ja tinc la Sarge dels nassos, ja tinc el firefox i tal i qual.
I tambe em piquen els ulls, deu ser de les putes lletretes extranyes aixi com mig borrosetes. Tant be que anaven les lletres normals de sempre de terminal...
Aixxx!
Feia dies que li donava voltes. A l'estiu vaig passar de Debian estable a la versio "testing", pero no em va acabar d'agradar i vaig tornar a "woody". I avui m'he decidit. Ara mateix estic actualitzant les fonts i d'aqui res començare l'actualitzacio. Que estic fart de no ser guay i no tenir "sarge" en comptes de l'antiga "woody". I de tenir el putu mozilla 1.0 quan tothom ja te el firefox... tot i que trobare a faltar el meu KDE 2...
Sábado 20 Noviembre 2004 a les 2:55 | Comentaris (0) | TrackBackCrec que he tret l'entrellat del que es el refotut "fet diferencial" dels collons.
Es tracta d'adaptar tot allo que es pugui a la visio catalana del mon.
Catalunya es l'unica nacio a la que li han afusellat un president.
Es l'unica(?) nacio sense estat a Europa.
Sempre hem d'esdevenir unics i diferents envers als altres. I si fa falta, ens inventem paraules com "programari" o "maquinari" per definir allo que a tot el mon occidental i mes o menys civilitzat descriuen com a "software" i "hardware".
El que ha fet vessar la gota, es que tambe li hem canviat el nom a la "Wikipedia". He mirat bastantes edicions, i a totes es fa servir la forma amb la "W" (inclus el sanscrit), excepte el Llati (Vicipaedia). En catala es "Viquipedia". Jo que sempre he lluitat per a no traduïr els noms, i que m'emprenyava quan em deien "Arnaldo", i resulta que si que es poden traduïr els noms...
Pero el millor de tot, el mes genial, sublim i fort de tot, es que quan a la "Viquipèdia" fas una busqueda per "viqui", NO APAREIX CAP RESULTAT! Mentre que si busques per "wiki" surt la definicio real d'un putu "wiki".
Aixi doncs, veig demostrada la meva teoria: que el fet diferencial catala es basa en adaptar qualsevol cosa a la visio catalana del mon, en aquest cas, s'ha adaptat l'escriptura d'una paraula a la seva pronunciacio en catala.
PD: Aixo, deu ser l'auto-odi...mmmm potser tambe es deu a aquest fet diferencial? Som l'unica nacio a la qual els seus propis habitants s'auto-odien? Mes m'estimo no esbrinar-ho.
Jueves 18 Noviembre 2004 a les 18:09 | Comentaris (0) | TrackBackPancarteros a la carcel....
De que em sona a mi aquesta frase?
You have a Purple Lightsaber.
Purple is associated with wisdom, dignity,
independence, creativity, mystery, and magic.
Purple denotes high spirituality and religious
aspiration. Purple also represents Peacefulness
and Purification. It also has a sense of
intuitive understanding and a feeling of
intimacy with the world.
What Colored Lightsaber Would You Have?
brought to you by Quizilla
D'un total de 50 preguntes, n'he encertat 46. No esta malament per no haver estudiat fins els ultims 2 dies. I una de les errades es perfectament reclamable segons el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans.
Martes 16 Noviembre 2004 a les 2:23 | Comentaris (2) | TrackBackJa he fet el refotut examen. Al final he aconseguit posar-me un pel nervios i tot aquest mati. En fi, ja ha passat.
Preguntes com
Quina de les següents aplicacions es un gestor de bases de dades?
a) Word
b) Access
c) Les dues coses
o
Com anomenem a la persona que comunica alguna cosa?
a) Missatger
b) Oient
c) Emissor
potser donaria una idea equivocada sobre la "facilitat" de l'examen. Tantmateix crec que m'ha anat força be. Pero en fi, era una simple criba. Dema donen les plantilles per a que tots els opositors avids puguem auto-correggir-nos.
Encara mes sobre el tema, havia decidit "estudiar" passant els "apunts" a l'ordinador per despres penjar-los en algun lloc, per si d'aqui un temps a algu li fes servei, i en una altra demostracio de magnificencia i inteligencia suprema, els he esborrat per equivocacio. Nomes he pogut salvar un document referent a l'organitzacio del Servei Catala de la Salut. En fins, potser algun dia que estigui avorrit (molt sovint ultimament) em foto la matada de tornar-los a passar. Per allo de "alliberar el coneixement" o "l'informacio vol ser lliure"...i tal...
Lunes 15 Noviembre 2004 a les 1:13 | Comentaris (0) | TrackBackAvui m'he acabat el llibre.
Brutal, genial, acollonant. Molt necessari si es vol intentar compendre algunes de les situacions actuals a l'Africa.
La metafora del final, brutal tambe.
"Ebano"
Ryszard Kapuscinski
Editorial Anagrama (col. "cronicas")
I seguint amb el monotema d'avui, el copyleft, comentar nomes que ja fa un temps que esta disponible la traduccio al castella de "Free Culture".
El llibre esta publicat sota una llicencia Creative Commons i tracta sobre propietat intelectual, drets d'autor i pirateria.
HAN VIOLADO MI LICENCIA "COPYLEFT". ¿Y AHORA QUÉ?
Esta es una historia sobre la doble moral de las empresas de
la información, que hacen campañas para "luchar contra la
piratería" pero, cuando son ellas los "piratas", miran hacia
otro lado. Es la historia de la violación de una licencia
"copyleft" y una demanda de ayuda para dar una respuesta
adecuada.
El 13 de octubre de 2004, escribí un artículo titulado "La
CMT obliga al ayuntamiento de Barcelona a cerrar la red
municipal sin hilos". Como siempre, añadí al final mi
licencia libre: "Copyleft 2004 Mercè Molist. Verbatim
copying, translation and distribution of this entire article
is permitted in any digital medium, provided this notice is
preserved".
Envié el artículo a una lista de correo, la lista del
hacklab Kernel Panic, y de aquí saltó a otras listas, hasta
llegar al buzón de Javier Cuchí, de la Asociación de
Internautas, que lo tradujo al castellano (el original era
en catalán) y lo publicó en el weblog de la Asociación,
respetando la licencia copyleft:
http://www.internautas.org/article.php?sid=1974&mode=thread&order=0.
A partir de aquí, llegaron los grandes medios y se acabó el
respeto. Una agencia de noticias, Servimedia, copió
literalmente el artículo y lo envió, como obra suya, a sus
clientes, sin mencionar a la autora ni la licencia copyleft.
El texto de Servimedia ofrecía un enlace a la noticia
publicada por la AI, donde se veía claramente la licencia.
Pero ni "ABC", ni "El Mundo", entre otros, visitaron el
enlace, puesto que tampoco mencionaron la licencia en sus
correspondientes artículos, todos calcados del original.
Esta práctica es habitual en los medios. No es la primera
vez que se copia un artículo, en parte o íntegramente, sin
mencionar a la autora ni dónde se publicó. Preferentemente,
se hace con los medios extranjeros, donde los lectores no
suelen ir a mirar para descubrir el pastel. Pero esta vez,
colegas, es diferente, porque esta vez hay una licencia
copyleft.
Muy amablemente, unos amigos abogados se ofrecieron a actuar
en mi nombre, enviando tres burófaxes a Servimedia, "El
Mundo" y "ABC", donde se les informaba de que habían violado
una licencia copyleft y se les pedía una rectificación. Tres
semanas después, ni Servimedia, ni "El Mundo" han
respondido. Sólo "ABC": "Tras un minucioso exámen sobre el
origen del material publicado, hemos comprobado que la
mencionada información procede de un teletipo facilitado por
la agencia de noticias Servimedia."
¿Y ahora, qué? ¿Todos contra Servimedia? Si quiero gastar
más tiempo en esto, los abogados me sugieren una demanda de
conciliciación (o algo así), para que rectifiquen. Si además
quiero gastar dinero, puedo llevarlos a los tribunales, la
ley está de mi parte. Entiendo que la vía legal es la más
adecuada en temas de propiedad intelectual, pero no me
apetece meterme en denuncias y pleitos y jugar en su
terreno. Sólo quiero que se enteren de que
hay-que-respetar-las-licencias-copyleft. ¿Alguna idea?
Hago esta denuncia desde la convicción de que de nada sirve
instar a la gente a que utilice licencias libres si, cuando
alguien rompe las reglas, se deja pasar alegremente. En este
caso, me daría la impresión de que llevo años haciendo el
tonto con una licencia de la Señorita Pepis. Si los derechos
de autor son sagrados, que lo sean para tod@s, o se rompe la
baraja.
Mercè Molist
Copyleft 2004 Mercè Molist.
Verbatim copying, translation and distribution of this
entire article is permitted in any digital medium, provided
this notice is preserved.
Acabo de posar un nou enllaç. Es tracta de ComEsFa?org, una mena de portal semblant a Bulma pero mes centrat en aspectes tecnics. Es tracta de compartir i/o alliberar els coneixements que hom tingui, ja sigui fent mini guies, petits articles, creant PMF (FAQs), etc. I tot en catala (per que despres em diguin que m'auto-odio).
Viernes 12 Noviembre 2004 a les 15:08 | Comentaris (0) | TrackBackMon pare m'envia aquest mail:
Enquesta al Levante (diari mes llegit al Pais Valencia) sobre la unitat de la llengua. VOTEU ! !
Es important capgirar els resultats, penseu que es tracta del diari mes llegit al Pais Valencia! De moment perdem. Un 66 % diuen que SI esta d'acord en que son llengües diferents, mentre que un 34 % considera que NO esta d'acord en que son llengües diferents. A votar!
I no us equivoqueu, la pregunta es : Esta de acuerdo en considerar el catalan y el valenciano lenguas distintas?
http://www.levante-emv.com/default.jsp
Ara mateix el resultat es d'un 48% SI i un 52% NO.
Au blaveros, foteu-vos!
Examen: -3 dies
Situacio: incapaç d' "estudiar" (si entenem per "estudiar" el fet de llegir per sobre) mes de 20 minuts seguits. Nomes tinc un reguitzell d'apunts mal agafats, el llibret de la constitucio, un plec de fulls amb l'Estatut Marc i la seva complexitat linguistica de termes legals i uns organigrames d'estructures i funcions. No m'aclareixo ni tinc ganes d'aclarir-me. Em fot molt pal tot plegat. Total per a que? Per a tenir dret a una plaça fixa de treball de per vida, de la qual, en cas d'aprovar, nomes podre marxar (demanar l'excedencia) d'aqui dos anys (mirant-ho per una banda, estic lligat a una feina que no m'agrada i en la qual no m'hi vull passar la vida per 2 anys com a minim). No se que coi vull fer amb la meva vida. Puc dir que tinc un greu transtorn deficitari d'atencio. No focalitzo en res en concret. Ara vull fer aixo, ara vull fer allo, ara allo d'alla...
Cert que esdevenir personal estatutari (que no funcionari, al menys els apunts m'han servit per fer aquesta distincio) dona molta estabilitat, sou fixe per pagar algunes factures...pero de l'ultim any, nomes en puc treure que hem pogut sobreviure gracies a l'ajut extern.
Tot plegat, un bon munt de merda. Un bon munt de merda aquest espai-temps que m'ha tocat viure. Ecs.
(afegit 10 minuts despres)
PD: Nomes veig 3 possibles sortides:
-fer-me politic, crear el meu propi partit i viure del cuentu
-fer-me escriptor i viure del cuentu
-fer-me ermita i viure del cuentu
Em desperto, per la finestra no entra llum, deu ser molt d'hora. Miro el movil: 6:38 del mati. Segons despres, una terrible rampa a la cama. Un cop superada, a dormir una estoneta mes.
Em torno a despertar, aquest cop amb "La Raspa" de fons (alarma del movil, original eh?). 5 minutets de mandrositat. Meditacio. Dutxa. Vestir-se. Intentar mantenir una conversa minimament coherent amb la Meri ("Que es tard, me'n vaig" "Ehm? Si, si....ZzZzZzZ").
Cami de Martorell: a la radio no paren d'emetre la mateixa xerrameca de sempre "que si les traduccions de la constitucio europea, que si el hockey, que si en Maragall aixo o allo". Bajanades per distreure l'atencio? Just pensar aixo, els mateixos tertulians ho comenten, acusant de demagogs a aquells qui ho diguin. (del diccionari de l'IECAT: "DEMAGÒGIA f. Política que consisteix a afalagar la multitud i concedir-li atribucions excessives." Qui es demagog aqui? Qui afalaga la multitud nacionalista (i)que defensa a ultrança els simbols? O aquell qui comenta que es podrien defensar altres coses mes terrenals? Visca l'auto-odi: "I hate myself and I want to die!") Opto per apagar la radio.
Feina, dues incidencies:
- una dona imbecil s'ha fotut contra-direccio i casi ens estampem. La tia ni se n'ha adonat.
- una altra dona va pel mig a un carrer de doble sentit, obligant-me a gairebe rascar tots els cotxes aparcats a la meva banda.
Conclusio: les dones potser tenen molts menys accidents, pero segurament en provoquen la inmensa majoria. A qui em digui masclista per aixo, el/la convido a venir un dia a fer un passeig per les carreteres.
Vaig a una oficina de la caixa a intentar treure diners per fer un talladet i veig que m'han cobrat l'assegurança de la furgoneta de cop (voliem fer-ho en 2).
Arribo a Esparreguera i comento que hauria de canviar els dies de vacances. Resulta que el full on els demanava i que vaig deixar, avisant, sobre la taula, no apareix. La paranoia s'apodera de mi. "Millor, aixi ho torno a demanar i ja esta." Segueixo la ruta, i passo per la oficina de la caixa per solventar el tema de l'assegurança, en 5 minuts em diuen que "el rebut ja esta anul.lat i tornat" "Moltissimes gracies!". Final de la ruta.
Cap a casa corrents perque m'he deixat la factura de la reparacio d'abril de la furgoneta, dinar un sobre de "Pastaria Maggi" (una puta merda de macarrons dolents) i volant cap a Granollers a portar la furgoneta a la revisio i a veure si arreglen el punyeter "cloc-cloc" que sento cada cop que giro o faig un bot. Tornar a peu des del taller fins l'estacio: 30 minuts. Pel cami passo per un caixer a veure com esta el tema: no nomes encara tinc un saldo negatiu, si no que a sobres m'han cobrat 139 en concepte de "NONE". Puta mare.
Arribo a l'estacio. No hi ha trens: Un camio ha caigut a la via. S'ha d'anar al parquing a esperar uns autobusos, al menys tinc sort i encara no hi ha gaire cua i els autobusos arriben just en el moment que em poso a la cua. Just quan marxem, arriba un tren d'aquests de dos pisos carregat fins dalt amb gent.
Mitja hora d'autobus fins a Mollet. 15-20 minuts d'espera fins que surt el tren. Arribo a Sants i truca la Meri: "En comptes d'anar fins l'Hospitalet (aka "L'H*") i agafar l'L-10, pots agafar el 57 a Pl. Sants, que passara amb mes freqüencia...". Surto per agafar el 57, arribo a la parada: "Freqüencia de pas, fins les 20h. 7-14 minuts, a partir de les 20h. 20-25 minuts". Hora: 20:15. Ole.
Just en 3 minutets arriba l'autobus (!!). 5 minutets mes i arribo a casa. Peste alta!
Recordo que les entrades per al festival de Londres estaven en lliures a la web, busco un conversor de divises: surt un total de 139. Arriba la Meri. Torno a Ryanair per a comprar els bitllets de tornada, al final el dia 9 a la tarda: internet va com el cul de lent, pero despres d'uns quants intents, ja tenim el tema vols solucionats. Ara nomes falta allotjament, pero dema sera un altre dia. El dia en que acabo de valissa (dimecres torno al meu retir de "Bruc-Collbato"), i hi ha hagut persones que, en comentar-ho, m'han dit que em trobaran a faltar...(¿?).
Bona nit.
Doncssss...podriem dir que si. Despres d'un mati i mitja tarda parrissims, he enviat la sol.licitud d'inscripcio al curs de Vipassana per a febrer, he actualitzat les versions de l'AMSN i GnuPG, he comprat els bitllets d'anada a Londres i les entrades pel festivalot de la muerte: Infected Mushroom+Astrix+Psycraft+GMS+variopintos per una banda i D.A.V.E. The Drummer+Chris Liebing+Chris Liberator+variopintos per l'altra. I aqui el lloc.
Ara nomes queda confirmar que podem tornar dimecres i comprar el bitllet de tornada.
I ja esta, per avui nostamalament. Men vaig a dormir, que fa com...unes 36 hores que estic despert (32 si descomptem la migdiada d'ahir). Bona niiiit!
No es que siguin burros, o tontos. Nomes que ells tenen els seus propis valors, per aixo nosaltres no entenem com es que ha tornat a sortir escollit el mico tarat aquest, pero ells pensen(?!) diferent.
Teories de la conspiracio: Qui assegura que no estiguin amanyades aquestes eleccions? Qui assegura que, sabent el que va passar fa quatre anys, els amics de papi Bush no s'hagin posat "hands on" per a arreglar definitivament el problema amb les maquines? Arreglar-lo escombrant cap a casa, es clar...
Sábado 6 Noviembre 2004 a les 14:10 | Comentaris (0) | TrackBackAvui ha estat un dia d'aquells en que tot et surt malament. A mes estas a la parra i encara ho afavoreixes mes. Es mes, tota la setmana ha sigut bastant desastrosa. En fi, dema dissabte, i no hem d'anar a comprar al Mercawoman perque ja he comprat avui! Ohhhh, crec que m'espera un dissabte d'aquells d'ociositat maxima, tot mirant el II Congres Online de l'Observatori per a la Cibersocietat, si no fos que haig d'estudiar per les opos (-8 dies)...pero sincerament, em mirare els apunts? No creoL...
Doncs a la parra estic. Ultimament tambe estic bastant molt apatic i sense ganes de fer res. M'ha tornat a donar per la fotografia. La setmana passada vaig estar provant uns filtres que m'havien regalat fara uns 2 anys i que encara no havia estrenat. Tambe em vaig comprar un fotometre... i les proves, doncs bastant xungues. La tira de fotos sub-exposades, pero be, de los errores s'aprende que diuen. El primer carret bastant xungu, a veure com surt el segon, tirat la majoria a Montserrat amb una boira fantasmagorica, si surten be, ufff, pero vistos els resultats del primer carret....
En fi. Que si a algu li passes pel cap de veure les fotos les podreu trobar (no se quan) a la galeria que m'he fet a deviantART.