No recordaba com era viatjar en metro. Aixo de tenir vehicle propi, destrueix segons quins habits.
Dilluns vaig estrenar el Tram. La veritat, no esta malament. Es curios i divertit.
Pero avui he flipat amb la gent. Entrant als vagons del metro com si d'aixo depengues la seva vida, la dels seus familiars fins al 4rt grau, la casa, els territoris...tot. I qui diu entrar, diu sortir, en una de les parades he anat rebotant de persona en persona que corria per a sortir tot just s'han obert les portes.
En fi. Que he anat en transport public a Pro 40, tenda per a professionals de la fotografia, pero que curiosament es de Fotoprix. Shit little parrot. Alla hi he trobat un antic alumne de l'escola on vaig estudiar disseny primer i fotografia despres. Aixo de coneixer a gent que a tu no et coneix es divertit. Durant el trajecte tambe m' he trobat un company de festes. A Pro 40 hi he anat a recollir un carret que vaig portar-hi dilluns.
I dilluns volia fer un post amb toooot el que vam fer el cap de setmana, que deu ni doret, pero com que estic molt perru, fare un breu resum: dissabte al mati no me'n recordo, a la tarda vam anar a Arpi i em vaig comprar un fotometre, ja que ara m'ha donat la deria de la fotografia altre cop.
A la nit vam anar a sopar a casa l'Anna a l'Arboç, on ens vam trobar amb en Ricard, la Silvia, la Mari, en Gillem (que no el coneixiem) i algu mes. Ens vam tirar alla tota la nit xerrant, posant musica i tal i cual. Al mati, vam tirar cap al nou museu de la ciencia, on vam passar-nos la inmensa cua i ens vam colar impunement. El cosmocaixa no esta malament. Pero tampoc mata:
-el bosc inundat esta xulo, sobretot les piranyes enormes que hi ha (i els nens inconscients que van posant la maneta a l'aigua).
-el planetari em va deixar molt fred. Tot desenfocat, i a mes la sessio va ser molt curta.
-el millor de tot, l'exposicio dels dinosauris. L'il.luminacio vaja. Molt ben aconseguit.
Dilluns (o ahir) tambe volia que els del diari Marca son us capulls, i que demostren allo que "la violencia i l'insult son les ultimes armes dels ignorants i incompetents".
I ja esta.
Dema anire a recollir els contactes del carret que he fet entre dissabte i avui per a provar tant el fotometre com uns filtres que tenia abandonats per casa de mons pares, a veure que surt.
I com que a rei muertu, rei puestu, heus aqui que arriba una nova era, un nuevo amaneser. Donguem la benvinguda al rollito jip-jop.
No us ho creieu? Doncs espereu entre any i mig i 3 anys. Tots aquells que ara van de moderlnos, popies, "fashion" (que per cert, el mot ja comença a anar de capa caiguda), etc... en aquest temps (1,5 a 3 anys) tots amb la gorra i els pantalons amples....encara no us ho creieu? Temps al temps...
Com diu Ramses a Els deu manaments, "Aixi s'ha escrit, i aixi es fara."
Aixo em deia ma mare quan era petit i em curava les rascades a les cames i als braços amb mercromina.
I aixo es el que fa la revista "El Ajo". La nova etapa (trimestral) de l'antiga "Ajoblanco". Amb el primer numero, s'inclou una mena de re-edicio dels 6 primers numeros de l'Ajoblanco (1974) que encara no he mirat, pero la revista nova, de moment arrasa. El primer text que es pot llegir, despres d'una il.lustracio a doble pagina, es:
"Hipocrita lector, mi projimo, mi cliente...eres propaganda. Si ademas eres un poco cursi, tal vez seas publicidad, pero no te engañes, que se parece mucho. Tu y yo. El taxista, la panadera, el lider politico, el inmigrante sin papeles, la mujer de la limpieza, el tecnocrata, la directora de marketing, el periodista, la revolucionaria, el militante gay, la feminista, el presidiario... Todos somos propaganda, y las justificaciones que te cuentas en este momento tambien son propaganda. Y lo que te respondo, lo mismo"
Bon profit.
Sábado 23 Octubre 2004 a les 16:28 | Comentaris (0) | TrackBackEl Hack'Andalus, la quinta edición del Hackmeeting, ya está
a punto. Serán los días 29, 30, 31 de octubre y 1 de
noviembre, en la Casa de la Paz (C/Aniceto Saenz) de
Sevilla. http://sindominio.net/hackmeeting
El hackmeeting es una reunión anual itinerante de
aficionados a Internet y la informática, emperrados en
salvar el mundo. Las jornadas consisten en charlas,
talleres, cacharreo, conciertos, donde la tecnopolítica, el
mundo libre y la cibercultura son palabras clave.
http://sindominio.net/hackmeeting/charlas-es.html
Como cada año, personas voluntarias hacen el trabajo y la
sede del hackmeeting es un centro social okupado, lo que
permite que el evento y el dormir (si se avisa) sean
gratuitos. Entre otras novedades de esta edición, destacan
el Concierto Copyleft y el weblog del hackmeeting.
http://www.sevilla.hacklabs.org/blog/
También como todos los años, el HM se desarrolla bajo una
oleada de desalojos y amenazas permanentes contra los
Centros Sociales Okupados Autogestionados. Son cinco años de
hackmeeting donde hemos podido experimentar en espacios
liberados, muchos de los cuales ya ni existen, entre ellos
Les Naus (el CSOA que vió nacer los HM en el estado español
http://sindominio.net/lesnaus ), el Labo03 (en el que tuvo
lugar el penúltimo HM http://sindominio.net/laboratorio) y
el Euskal Jai Gaztextea (donde se realizó el último
http://www.euskaljaigaztetxea.net).
-----------------------------
Aixi que ja sabeu. Si passeu per Sevilla el cap de setmana que ve, aqui teniu una bonica i interessant activitat ludico-festivo-cultural. S'hi ha d'anar. Naltros vam ser-hi al de Madrid fa 2 anys i ens ho vam passar teta :D
Sábado 23 Octubre 2004 a les 3:35 | Comentaris (0) | TrackBackUltim post (crec) de la serie.
Tambe a Ona Catalana (els demanare pasta per publicitat al final) he pogut escoltar la presentacio del llibre "Espai Clos". Una mena d'estudi fet per un antropoleg sobre el Forum 2004 i que diguem que no el deixa gaire be.
Es veu que el senyor aquest es va estar uns 15 dies alla al forum estudiant els usos dels espais, dels sons, etc. al recinte del Forum, i ara en publica els resultats. Com tots sabem, bastant decebedors. Comenta que, entre d'altres "practiques obscenes", es va llençar molt menjar en bon estat, tot un exemple de "sostenibilitat"!
En Clos dira que "els antiforum" sempre fan el mateix, pero vaja, els fets son els que son, tot i que, com deia al post anterior, la visio d'una mateixa realitat pot canviar moltissim depenent de la persona.
Les conclusions finals de l'autor, es que el Forum no es res mes que un model de "societat idilica" pensada per els governants d'aquesta epoca que ens ha tocat viure, en la que tot es sostenible, tot s'arregla parlant i fent "dialegs" (previo pago de 60€), tot es "multicultural" i tota la resta (com a exemple, destacar les paraules d'un escombriaire del Forum, que es preguntava "per que la gent aqui dins llença els papers a les papereres, pero quan surt al carrer els llença a terra?"), i tambe que l'actitud dels mitjans de comunicacio ha estat partidista, ja que s'ha censurat el que "no convenia" i s'ha modificat informacio "quan ha convingut", per exemple l'acte de "mulla't per l'esclerosi multiple", on tots els mitjans van dir que molta gent havia nedat per a aconseguir que les empreses donessin diners per a investigacio, quan (sempre segons l'autor) realment NOMES va nedar UNA persona, que a mes, era un treballador del Forum. La locutora semblava molt incomode i ha acabat "tallant" ja que s'acababa el temps per a l'entrevista...
Miércoles 20 Octubre 2004 a les 17:45 | Comentaris (0) | TrackBackAquest es el tercer post de la serie "coses que em venen al cap mentre treballo".
Ara toca parlar d'objectivitat als mitjans escrits.
Tambe a Ona Catalana (l'escolto mentre condueixo) he sentit una seccio que comenta les "cartes al director" dels diferents diaris.
Fent referencia al comentari que es va publicar ahir on en Garusi comentava que "que es pot esperar d'El Periodico", doncs dire que, segons el col.laborador del programa "Histories de Barcelona" que es dedica a mirar-se les seccions de cartes al director dels diaris que es publiquen aqui, i avui mes concretament sobre cartes referents a la refotuda desfilada del 12-O (cartes que es venen publicant durant tota la setmana, cosa que es veu que es extranya, ja que els temes d'aquesta seccio, com a molt s'allarguen un parell o tres de dies a partir de la primera carta), resulta que des de L'Avui es fa un clar atac contra en Maragall, ja que es veu que nomes s'han publicat cartes criticant-lo per la seva presencia a dita desfilada, i criticant tambe la desfilada (la pobra cabra legionaria sembla que es bastant popular ultimament).
A El Periodico, pero, es veu que s'ha primat mes el "debat" entre les diferents faccions "pro-division asul" i "pro-division Leclerc" (sera el mateix Le Clerc de la seria "Allo-Allo"?), ja que s'han publicat cartes tant de defensors de la presencia del soldat feixista, com en contra. Per tant, on es el "pensament unic" (i per tant podriem dir que "feixista"?) en AQUEST CAS PRECIS? Que es pot esperar d'un diari que nomes publica cartes d'un to especific i que rebutja totes les altres?
Si es que n'hi han, es clar. Pero que quedi clar que la seccio "cartas al director" es la menys objectiva de qualsevol diari, ja que nomes es publicaran si el responsable ho creu adient, i es basara nomes en el seu criteri i en la linia del diari. Totes aquelles cartes que no son "adients", van directament a la paperera.
I per acabar, nomes dir que tot aquell qui diu que llegeix tal o qual diari perque considera que es el mes objectiu, el que "diu mes la veritat", que "s'acosta mes a la realitat", etc., PER A MI s'esta auto-enganyant, ja que realment no llegim allo que creiem que s'ajusta mes a la realitat, si no allo que nosaltres creiem que s'ajusta mes a la NOSTRA realitat i a la NOSTRA visio. Si algu llegeix El Periodico, ho fara perque li agrada el que hi troba a dins, com ve explicat i perque comparteix la mateixa linia del diari. I aquell qui no llegeix La Razon, o l'ABC doncs no ho fara pas perque consideri que el diari "menteix" (de fet no menteix, nomes explica la mateixa realitat des del punt de vista de l'editor), si no perque, simplement, ningu llegeix coses que no li agraden. Som essers subjectius per naturalesa, qui vulgui ser objectiu, ho te molt cru.
Miércoles 20 Octubre 2004 a les 17:29 | Comentaris (0) | TrackBackSegon post de la serie "coses que em venen al cap mentre treballo".
Ara tocare l'escabros tema del nacionalisme.
Tots els nacionalistes, especialment els catalans, i em refereixo a ells perque son els que "mes" conec, insisteixen en que una nacio, o posem regio, amb cultura, identitat i llengua propies, hauria de ser independent. En aquest cas, escombrem cap a casa, cap a Catalunya i veiem que, efectivament, tenim una identitat propia, una llengua propia i una cultura propia. Si a mes hi sumem que els fets del passat demostren clarament que el pais "Catalunya" ha estat envaït diversos cops, i integrat al pais "Espanya" mes o menys per la força (recordem que al 1714 Catalunya no era propiament un pais, si no una regio amb "govern propi" pero que formava part d'Espanya, i que s'hi va integrar gràcies al capull de Ferranet II the catholic).
Llavors jo em pregunto, que passaria si dema sorgis un partit politic que es digues "Partit per la Independencia de la Vall D'Aran" i reclames l'independencia de la "Republica Aranesa"?
Si ens posem a mirar, alla s'hi parla l'aranes (que ningu em digui que tambe es catala, per favor), tenen tambe una mena de govern propi, i potser tambe fins i tot una cultura propia.
Que dirien els senyors politics nacionalistes catalans en el cas que els nacionalistes (o separatistes?) aranesos esgrimissin els mateixos arguments que fan servir els catalans per a demanar la seva "llibertat"? Doncs posarien el crit al cel, dient que "L'unitat de Catalunya es intocable i inviolable" etc, etc...es a dir, dirien EXACTAMENT allo que diuen els nacionalistes castellano-espanyols quan els nacionalistes catalans reclamen la seva sobirania i de que tant es queixen tot dient allo de "l'espanya mes rancia". Ens trobariem llavors davant "la catalunya mes rancia"?
Potser estic ple d'auto-odi, pero es una questio que, crec, que no s'ha plantejat mai i que m'ha semblat interessant.
Miércoles 20 Octubre 2004 a les 17:05 | Comentaris (3) | TrackBackAmb aquest post comença una mini-serie inconnexa de posts que se m'han acudit avui mentre era al volant fent la ruta a la feina.
En aquest primer post, m'agradaria comentar el que ha dit Adolf Tobeña a Ona Catalana aquest mati.
Parlava d'un estudi que s'ha fet recentment per un dels millors equips d'investigacio neurologica, neuronal, cerebral, o d'alguna cosa que te a veure amb el cervell, a Anglaterra (o Gran Bretanya, digueu-li com vulgueu).
L'estudi demostra que els bilingües (o poliglotes) tenim mes densitat de materia gris a la zona de produccio de la llengua (situada, diuen, alla on acaba l'orella esquerra, cap endins).
Es van agafar 25 monolingües extrems (cap contacte amb qualsevol altra llengua que no sigui la propia), 25 bilingües que haguessin apres la segona llengua entre els 3 i els 5 anys, i 25 persones mes que haguessin apres la segona llengua entre els 14-15 anys i els 30 mes o menys.
Mitjançant no se quines tecniques d'ones i raigs psicotronics que medeixen la quantitat de materia gris (que es on son els cossos de les neurones) i la materia blanca (on son les ramificacions i interconexions de les neurones) del cervell. Els resultats demostren que els bilingües "precoços", es a dir aquells que aprenen la segona llengua en la infantesa, tenen molta mes densitat, i per tant moltes mes neurones, que no pas els monolingües. Tambe demostra que els bilingües mes tardans, tenen tambe un xic mes de materia gris, no tanta com els precoços, pero mes que els monolingües.
El que es curios, es que els bilingües precoços, en apendre un nou idioma tan aviat, desenvolupen certs canvis estructurals al cervell (el cervell "creix")), la qual cosa NO vol dir que els faci mes inteligents: una cosa es tenir mes capacitat cerebral, l'altra es que es faci servir i com es faci servir.
Una altra part de l'estudi, ha agafat a uns quants ciutadans Anglo-Italians (o Italo-anglesos), que tenint com a llengua mare l'Italia (per cert, la setmana que ve es fa una mena de "Setmana de promocio de la llengua italiana" i que l'han fet coincidir amb el "Dia mundial de la pasta" o alguna cosa aixi) s'han hagut d'enfrontar amb l'Angles per causes d'immigracio, ja fos en edats precoces o mes endavant. En aquests ciutadans tambe es mostren els mateixos resultats que en els ciutadans monolingües, bilingües precoços i bilingües tardans que esmentava abans.
Una altra cosa que el senyor Tobeña ha comentat, es que tots aquells qui parlen alguna llengua "imperial", que hagi estat "lingua franca" com per exemple el castella i el frances en el passat o l'angles en l'actualitat, tenen un interes molt menor en apendre qualsevol altre idioma. Molt sovint s'ha cregut (i potenciat) la teoria de la incapacitat que tenen aquestes persones per apendre idiomes, pero res mes lluny de la realitat. No aprenen altres idiomes simplement per la rao que no els cal (o no els calia), ja que com la seva llengua es la que mes es parla (o parlava), poden anar a tot arreu i els entenen.
I per acabar, m'agradaria agraïr a Espanya per a proveïr-me de dos idiomes, apresos durant la meva infantesa, i de rebot, una capacitat cerebral superior als altres 34 milions (si fa no fa) d'habitants de la pell de brau. Tot i pensar que hauriem d'estar agraïts a aquest pais per a afavorir el nostre desenvolupament extraordinari, tampoc m'agradaria que aixo s'escampes, no fos cas que el president extremeny digues que aixo es un greuge comparatiu amb la resta de l'estat i ens fotessin un "impuesto de materia gris" o quelcom semblant a tots els bilingües catalans.
Miércoles 20 Octubre 2004 a les 16:51 | Comentaris (0) | TrackBackVoltant pel mundoblog, he trobat aixo. De moment nomes estaen versio digital, aixi que ens haurem de deixar les pestanyes al monitor, pero segur que valdra la pena.
L'altre llibre que afegire en breu a la llista de futurs, es l'ultim de Tom Sharpe. Com diuen en castellano, "carcajadas a mansalva". Aquest home es brutal.
Per cert, el tema vacances, se'n va a la merda. Es busca mecenes per a que em financii les vacances. Rao aqui.
Decidit. Dema pregunto a veure quan em deixen fer els dies que encara em queden, i quando arribi a casa, a buscar bitllets. Pirem a Londres i/o a Berlin, si Sant Timetable ens es propici. Ja esta decidit!
Lunes 18 Octubre 2004 a les 23:29 | TrackBackDoncs aquest mati estava fent un talladet i llegint El Periodico quan m'he trobat aquest article (o com s'anomeni) d'opinio. Va sobre el conegut "auto-odi" al que feia referencia un comentari a un post d'aquest weploc.
A mi m'ha agradat molt. Es, o pot ser, una veritat com un temple.
Salut.
Dins els meus deliris a causa de l'encostipat colectivitzat que estem passant a Can Orlantrix, i sumat a un passatge de "Ebano" que vaig llegir divendres, he tingut el somni següent:
Em mocava constantment, amb una força i perseverancia inaudites, fins que, oh! tot era vermell, em miro al mirall pensant "altre cop s'haura reventat una veneta" pero no cau la tipica gota de sang, si no una mena de cosa semi solida de color vermell, com si d'un granissat de maduixa es tractes. Un xurret vermell fosc anava sortint del nas.
I ja esta. Estar encostipat es una puta merda. I a mes avui toca anar a dinar a casa els papas.
Editat 2 minuts despres:
Un altre somni que acabo de recordar.
Estava noseon amb algu, i posavem un vinil d'una mena de cantautor. Pero les cançons no agradaven. Sense voler l'embrutava i amb un raspallet d'aquests de netejar vinils, doncs el netejava. Despres posava el primer disc de l'album vermell dels Beatles, que estava plenissim de pols, pero no podia netejar-me la pols dels dits ni amb el raspall, ni als pantalons ni res.
Tornat a editar 5 minuts despres:
Vull tornar a captar instants de realitat. A capturar-los dins una finestreta de 35x16mm repleta de cristalls de plata, pel simple fet egoista que m'agraden aquells instants de 1/125 segons. Vull tornar a ser fotograf. Dolent potser, fins i tot mediocre, pero fotograf...
Domingo 17 Octubre 2004 a les 10:25 | Comentaris (1) | TrackBackNacionalisme o nazi-regionalisme?
Es tracta de menysprear els altres nacionalismes no afins tot exaltant les virtuts propies, que (gairebe) sempre son propietat d'un passat, mes o menys, remot.
Es una cosa totalment absurda i una perdua de temps a mes d'una manera molt eficaç per a marejar la perdiu i desviar l'atencio quan hi han temes (politics o no) realment interessants. Un clar exemple es que mentre hi ha gent que esta morint a Gaza o a Kabul o a Faluja, aqui ens rasguem les vestidures i ens arrenquem els pels de la barba perque no deixen parlar en catala al congres o perque en Maragall va anar ahir a Madrid i dient que en Pujol mai hi va anar...a la desfilada, a menjar canapes si que hi anava: es un home llest.
Senyors, qui alguna cosa vol alguna cosa li costa, i si en Maragallet va anar a la desfilada, potser es perque ens conve estar a bones amb qui te els diners dels famosos pressupostos per a que obrin mes l'aixeta. "Pero es que resulta humiliant que el president de la Generalitat assisteixi a la desfilada militar de la Fiesta Nacional de España". I que, que no volem mes diners? Doncs els diners els tenen a Madrid, i si s'ha d'anar a passar el dia a Madrid, doncs s'hi va i si no, proposin maneres alternatives de finançament.
"Es que la desfilada evocava l'Espanya Grande i Imperial!" Ah, pero no son vostes nacionalistes? Que no defensen el dret de sentir-se nacionalista? Que fan llavors criticant als altres nacionalistes que no pensen com vostes? Es que nomes hi ha cabuda per a un nacionalisme aqui? Despres tindran els collons de dir que els catalans som tolerants? Uns hipocrites es el que son vostes.
Vagin-se tots a cagar. Els cuatrebarristes, els rojigualderos i tota la resta. A cagar, i no tornin.
Miércoles 13 Octubre 2004 a les 21:49 | Comentaris (0) | TrackBackExtracte d'un email que acabo de rebre d'Hispalinux. S'ha de llegir.
--------------------------------------------------------
Madrid, 7 de octubre de 2004
Gabinete de Comunicación de Hispalinux
prensa@hispalinux.es
Hispalinux, Asociación de Usuarios de GNU/Linux, ante la reciente reforma del Código penal, desea hacer las siguientes consideraciones:
Desde el pasado 1 de octubre, se castiga con penas de 6 meses a 2 años de prisión a quien "fabrique, importe, ponga en circulación o tenga cualquier medio específicamente destinado a facilitar la supresión no autorizada o la neutralización de cualquier dispositivo técnico que se haya utilizado para proteger programas de ordenador o cualquiera de las otras obras, interpretaciones o ejecuciones" objeto de propiedad intelectual.
La realidad social y la ley criminalizadora de la tecnología cada día se hallan más separadas. La mejor prueba consiste en la venta el día 2 de octubre, junto con el periódico no deportivo de mayor tirada nacional, de un CD bajo el título: "El País.es y Softonic.com te acercan el software - 3 Grabación CD/DVD".
En dicho CD, vendido junto con el periódico por el precio de 6,95 euros, se halla el programa denominado "Daemon Tools" cuya misión es, específicamente, la desprotección de juegos de ordenador y otras obras protegidas.
HispaLinux quiere advertir con este comunicado a todos cuantos hubieran adquirido el programa, que su mera posesión es susceptible de ser castigada con las penas de prisión citadas (de 6 meses a 2 años).
Esta situación absurda, que el principal periódico nacional distribuya herramientas que pudieran estar castigadas con prisión, es el reflejo de la falta de calidad y reflexión del legislador, a la par que evidencia el desconocimiento que el mismo tiene de la realidad que está legislando y que obligan al ciudadano a preguntarse: ¿cómo va a ser delito si lo compré con el periódico?.
Criminalizar a la mayoría de los ciudadanos, que inocentemente esconocen las consecuencias de sus actos, es una técnica jurídica que recuerda a la utilizada en épocas dictatoriales, sin perjuicio de ahondar más la brecha digital en la que nos hallamos.
Los modelos de negocio obsoletos no deben defenderse utilizando el código penal ni tampoco se le debe exigir al ciudadano que se halle especializado en tecnología o en propiedad intelectual para así evitar convertirse en un delincuente.
Por último, debemos manifestar que, ante un mundo criminalizado por los delitos contra la propiedad intelectual e industrial y que sólo defiende los intereses de monopolios, HispaLinux aconseja la utilización del Software Libre que permite copiar, distribuir y transformar el código sin cometer delito alguno.
Hispalinux también recomienda a todas las organizaciones y personas el uso de licencias Creative Commons (www.creativecommons.org) para los contenidos didácticos, técnicos, científicos, literarios y artísticos ya sean escritos o multimedia.
Solo de esta forma dejarán de estar secuestrados por las entidades que especulan con la gestión de la propiedad de lo que no puede ser privativo:
El conocimiento.
MAS INFORMACIÓN:
http://prensa.hispalinux.es
http://www.hispalinux.es
Coordinador de Comunicación:
Carlos Atarés -- carlos.atares[at]hispalinux.es
---
Se autoriza la copia y distribución de esta nota de prensa siempre que se haga
de forma integra, adjuntando esta nota.
---
I diu el següent:
ENVIA SMS AL 5757 PALABRA DISCOTECA Y ENTRA GRATIS.
Deu existeix. I me la te jurada el cabro.
Viernes 1 Octubre 2004 a les 22:14 | Comentaris (2) | TrackBackBon dia. Nomes llevar-me miro el coreu i em trobo aquest comentari de'n Gus (que ja ha quedat contestat com podreu veure). I com que era un comentari a un post on deixava oberta una porta, doncs ara la travesso.
Els lliurepensadors (per jo mateix)
LLIUREPENSADOR, -ORA m. i f.
Partidari del lliure pensament; cast. librepensador. Aplecs de lliurepensadors pacifistes, Llor Jocs 231.
Per si mateix, la paraula es una perogrullada (no se el mot corresponent en catala i em fot mandra buscar-lo) de la hostia. Lliure pensament. Algu podria dir que "l'ordre dels factors si que altera el producte", ja que si diem pensament lliure, els mes perepunyetes podrien dir que no es el mateix. En fi. Si pensament lliure es pensar lliurement el que vols...Lliure pensament que coi voldra dir? Per a mi el mateix. Per aixo ho considero una perogrullada, ja que tots els homo sapiens sapiens tenen aquesta facultat de pensar lliurement el que vulguin. El que passa es que els "lliurepensadors" es consideren una mena d'elit, ja que ells son diferents. Per que? Doncs ni idea. Potser es perque els "lliurepensadors" acostumen a auto-denominar-se a ells mateixos com a tals (no tinc coneixement de ningu que m'hagi anomenat a mi o a algu altre com a "lliurepensador") per a sentir que, irrealment, son diferents.
Com acabo de dir, tots els humans tenim la facultat inherent de pensar. Ara be, que alguns ho facin o no, es problema seu. Heus aqui el dilema! Si lliure pensament es pensar lliurement el que vols...per que collons si trio no pensar o pensar coses vulgars, se'm discrimina? Tots aquells humans que trien no pensar, o pensar nomes en futbol, o toros, o en Carmen Ordoñez, etc. son considerats com a "inferiors" per els individuus autodenominats "LP". Per que? Acas algu els ha amenaçat de mort per a que no pensessin en res mes que en aixo? Jo diria que no, que ho han fet lliurement. I aquesta eleccio es la correcta per a ells.
Els "LP" haurien d'estar agraits a aquests altres humans que, com ells, han escollit una linia de pensament propia, igualment valida, pero diferent. Sense aquests humans "inferiors" els "LP" no serien res, no es podrien considerar superiors. Ah, que ara els "LP" s'enfaden? Per que? Si es veritat. Us considereu superiors nomes pel el fet de donar-vos a vosaltres mateixos una definicio diferent a la resta de nosaltres, pobres mortals. I qui digui que no, aixi se li caiguin els ous (homes) o els pits (dones) per putrefaccio inmediata, i per mentir com a bellacus.
Per que tanta tirria als "LP"? Doncs us explico. Fa anys, jo escoltava un programa de radio que dirigia l'Alex Gorina a Catalunya Radio. Es feia a les nits d'estiu, i anava de cinema (principalment) pero podies parlar de qualsevol tema. Em va marcar bastant, ja que en part gracies a aquest programa, vaig decidir que volia ser guionista i vaig acabar matriculant-me a una escola de cinema. Un dia va apareixer un tal Dani, que era una persona negativa. Mes ben dit, negativista. El tipic depre que tot ho veu malament, l'ampolla buida del tot i tal. Molts oients van trucar per animar-lo i reconfortar-lo i fer-li veure que "la vida es bella" (al menys en algun moment), pero ell no. Ell catastrofista a mort. A final de la temporada, en Gorina el va convidar a anar a l'estudi. El noi havia causat sensacio. Fins aqui cap problema. Algu pot pensar "un altre adolescent depre". Es el que penso jo, que tambe he passat, com tot fill de vei, per l'epoca. El problema va venir quan, temps despres, en Gorina va fer un programa a TV3 on es passava una peli, i despres es feia un petit cineforum. Endevineu qui era un dels convidats assidus? Efectivament, en Dani. I a la pastilla que sortia per presentar-lo hi posava: "Dani, lliurepensador". Mare meva! Veure en persona aquell noi que tant furor havia causat mesos enrere amb la seva depressio i la seva visio negativa del mon, amb la seva 'vespa' i la seva pinta de grunge, a la tele i presentant-se com a "LP"...quin engany, quin frau!
Des d'aquell dia li tinc rabia a les persones "LP", que van de guays per la vida. Tota persona que, per a sentir-se quelcom a la vida, hagi de mostrar-se superior a una altra, no em mereix mes que fastic. I es que una cosa es "anar de guays", que comporta tractar d'altres persones com a 'no iguals' pel fet d'haver de diferenciar-se ja que no hi ha una personalitat propia on aferrar-se, i una altra cosa es ser guays, com jo (toma!), que potser tracto de "cholos" o "killos" o "ignorants" a alguns, pero respecto la seva decisio de preferir el futbol, el tunning, els toros o "La granja de tu vida" a aquelles coses que m'agraden a mi. Per que aquesta diferencia? Doncs perque jo se que la meva personalitat es bastant poc estable, soc influenciable tot i que no segueixo les modes, se quins son els meus limits, he sigut futbolero d'anar cada dos caps de setmana al camp a deixar-me la veu i se que i com pensen els futboleros, se la passio que es pot sentir en veure "20 senyors en pantalons curts barallant-se per una pilota" (si senyora si, 20, tot i que els equips siguin formats per 11 jugadors, els porters no intervenen practicament, llavors, son 20), se l'emocio que provoca veure mes de 90mil persones movent-se al mateix temps com una de sola, fins i tot vaig fer campana per anar a veure un partit de la copa d'europa. M'agraden els bous, i tot i que ara estic moderadament en contra de la "fiesta nacional", de petit volia ser torero (no es conya), m'agraden els bous al carrer, he viscut les festes de bous al carrer i parlo amb coneixement de causa: als bous no sel's maltracta, i si passa, la mateixa gent s'encarrega d'estovar al fill de puta que maltracta a l'animal. He estat "pastillero" (que no makinero) i se el (malament) que es passa en aquests estats d'alienacio i se el mal que fan les drogues...
Jo he viscut tot aixo i he decidit el que m'agrada i el que no m'agrada. El que vull fer i el que no vull fer. El que vull pensar i el que no vull pensar. No m'agraden certes coses, pero les tolero (de tolerancia, no de permissivitat). Mentre que vosaltres, "LP", la majoria de vosaltres ni heu anat mai al futbol, ni heu anat mai a cap festa de "bous al carrer" ni heu fet res de res absolutament. Us limiteu a quedar-vos a casa llegint llibres "per a persones cultes", a criticar allo que no heu viscut (i per tant, no en teniu un coneixement directe i veraç), a denominar a la gent a la que li agrada allo que critiqueu, sense coneixement, com a "persones vulgars, basiques, etc" i a omplir-vos la boca amb la paraula "tolerancia". Mes us valdria no mossegar la ma que us dona el menjar, ja que com us he dit abans, per a que vosaltres pugueu estar a casa vostra sentint-vos d'alguna manera superiors, heu de demostrar que hi ha algu que, per força, ha d'estar sota vostre.
De fet, els pensadors lliures som nosaltres, que anem provant coses, escollint mes o menys lliurement el que volem fer, mentre que vosaltres us limiteu a vomitar repetidament les mateixes paraules, tots auto llepant-vos el cul. Qui es, doncs, el borrego que mai surt del ramat? Qui es el que "va de guays"? Qui es l'intolerant?
Jo no, perque jo SOC guay Jo soc normal. Jo estic per sobre de vosaltres i per sobre de tothom. Ja que a mi no em fa falta 'creure' que soc superior a ningu per sentir-me realitzat. Se que tinc un nivell cultural un xic superior a aquests "pobres vulgars", pero tambe se que es totalment circumstancial i temporal. I precisament per aixo no anire a vacil.lar a ningu. No me les he de donar d'absolutament res, perque ja ho soc. Se que soc unic al mon, com tot esser huma. I com a esser huma unic, se que soc diferent, com diferents son tots els essers humans. No em fa falta sentir-me diferent, ho he estat sempre des de que he nascut, com tots. I precisament per aixo, soc igual que tots.
Jo soc un pensador lliure, pero vosaltres, lliurepensadors, heu de pensar per a ser lliures. Aquesta es la nostra diferencia.