Segon post de la serie "coses que em venen al cap mentre treballo".
Ara tocare l'escabros tema del nacionalisme.
Tots els nacionalistes, especialment els catalans, i em refereixo a ells perque son els que "mes" conec, insisteixen en que una nacio, o posem regio, amb cultura, identitat i llengua propies, hauria de ser independent. En aquest cas, escombrem cap a casa, cap a Catalunya i veiem que, efectivament, tenim una identitat propia, una llengua propia i una cultura propia. Si a mes hi sumem que els fets del passat demostren clarament que el pais "Catalunya" ha estat envaït diversos cops, i integrat al pais "Espanya" mes o menys per la força (recordem que al 1714 Catalunya no era propiament un pais, si no una regio amb "govern propi" pero que formava part d'Espanya, i que s'hi va integrar gràcies al capull de Ferranet II the catholic).
Llavors jo em pregunto, que passaria si dema sorgis un partit politic que es digues "Partit per la Independencia de la Vall D'Aran" i reclames l'independencia de la "Republica Aranesa"?
Si ens posem a mirar, alla s'hi parla l'aranes (que ningu em digui que tambe es catala, per favor), tenen tambe una mena de govern propi, i potser tambe fins i tot una cultura propia.
Que dirien els senyors politics nacionalistes catalans en el cas que els nacionalistes (o separatistes?) aranesos esgrimissin els mateixos arguments que fan servir els catalans per a demanar la seva "llibertat"? Doncs posarien el crit al cel, dient que "L'unitat de Catalunya es intocable i inviolable" etc, etc...es a dir, dirien EXACTAMENT allo que diuen els nacionalistes castellano-espanyols quan els nacionalistes catalans reclamen la seva sobirania i de que tant es queixen tot dient allo de "l'espanya mes rancia". Ens trobariem llavors davant "la catalunya mes rancia"?
Potser estic ple d'auto-odi, pero es una questio que, crec, que no s'ha plantejat mai i que m'ha semblat interessant.
Ho va dir arnauh el 20 de Octubre 2004 a las 05:05 PM | TrackBackCom a nacionalista declarat contestaré el teu dubte diguem-ne que... bé, el teu dubte.
En les meves interminables discusions amb suposats "no nacionalistes" espanyols, un dels seus arguments més recurrents és aquest mateix que tu dius: i si demà aparegués un moviment independentista a Villalbotijo de la Izquierda, que tenen una cultura, identitat i història pròpia, i un dialecte diferent que no sembla espanyol? (l'aranès sí és una llengua diferent)
Mireu, qui pot negar que Catalunya és una nació? Tu ets català, segur que això no ho discutiràs. El sentiment de nacionalitat o de pertànyer a una nació no és una cosa que es creï en dos dies; es pot manipular des de dalt tant com vulguis, però és impossible crear un sentiment de nació a voluntat, i generalment no apareix per generació espontània.
Però en l'hipotètic cas que la Vall d'Aran es volgués independitzar d'uns més que utòpics Països Catalans independents, s'hauria d'acceptar la seva decisió, en el benentès que la majoria de la població aranesa ho volgués, esclar. A més a més, sempre quedaria el recurs de confederar-se a Catalunya.
Dius que els nacionalistes "insisteixen en que una nacio, o posem regio, amb cultura, identitat i llengua propies, hauria de ser independent", però et falta dir que ho vulguin ser, d'independents. Des d'enlloc es pot obligar a una cosa ni a una altra.
El tema de l'Espanya aquesta que dius, era més aviat un Estat confederat on diverses corones, en especial la de l'Aragó (els territoris de la qual, a més, gaudien entre si d'un altíssim grau d'autonomia) i la de Castella, convivien amb alts i baixos (per exemple, la corona castellana es va reservar el dret d'explotació i comerç dels territoris descoberts a Amèrica, excloent Catalunya, per exemple). El segle XVI és un segle de pica-baralles contínues entre Catalunya i Castella, passant pel Tractat dels Pirineus, i que acabà com tots sabem. És a dir, que la idea d'Espanya com a nació unitària no existia.
Au, Arnau, adéu-siau.
Ho va dir: Garusi el 20 de Octubre 2004 a las 05:29 PMHome, ja se sap que els polítics fan el que volen. Jo també em sento enganyat per ERC però per altres raons. Tampoc no pots demanar que en un sol any ja t'ho hagin arreglat tot, i més tenint en compte la inestabilitat del govern.
Jo només vull dir-te ara que molts dels nostres problemes només els poden solucionar els nacionalistes. CiU o ERC són els únics que poden plantar cara a Madrid, i malgrat que CiU ja sabem què han estat fent aquests anys i que ERC... bé, i malgrat que ERC sembla que es dilueix al tripartit, els únics que demanaran els diners que ens fan falta per practicar una política catalana social són ells.
Infraestructures i sanitat, que és del que més es parla, és una prioritat per ambdós partits. Ens calen diners per fer ambdues coses, d'aquí ve la polèmica per aquests presupostos generals que s'han d'aprovar d'aquí dues setmanes. Si no hi hagués dèficit de sanitat no haurien apujat els impostos de la benzina...
L'única forma per resoldre definitivament el problema dels calés és un nou Estatut (perquè d'independència, res...), on puguem administrar els nostres diners i donar en concepte de solidaritat el que considerem just i necessari (revisant i aprovant cada projecte de desenvolupament un per un). Quan tinguem un sistema fiscal proper al concert econòmic tindrem més diners per pagar l'atur del teu amic, per millorar la sanitat i per mil coses més.
A banda de tots aquests temes cabdals, ERC i CiU també lluiten pel reconeixement del català a les cambres espanyoles i l'europea. Potser no et sembla important el tema del català, però és essencial per la identitat catalana, i la cooficialitat, a banda d'ajudes i subvencions, juga un paper molt important.
D'altra banda, no trobo gens encertat el teu parer sobre això de parlar en castellà a les cambres espanyoles. S'hauria de poder parlar en totes les llengües oficials al Congrés espanyol i al Senat.
Bé, ja m'he allargat massa.
Au, Arnau, passi-ho bé.
(L'adéu-siau el vaig posar perquè rimava).
Home, ja se sap que els polítics fan el que volen. Jo també em sento enganyat per ERC però per altres raons. Tampoc no pots demanar que en un sol any ja t'ho hagin arreglat tot, i més tenint en compte la inestabilitat del govern.
Jo només vull dir-te ara que molts dels nostres problemes només els poden solucionar els nacionalistes. CiU o ERC són els únics que poden plantar cara a Madrid, i malgrat que CiU ja sabem què han estat fent aquests anys i que ERC... bé, i malgrat que ERC sembla que es dilueix al tripartit, els únics que demanaran els diners que ens fan falta per practicar una política catalana social són ells.
Infraestructures i sanitat, que és del que més es parla, és una prioritat per ambdós partits. Ens calen diners per fer ambdues coses, d'aquí ve la polèmica per aquests presupostos generals que s'han d'aprovar d'aquí dues setmanes. Si no hi hagués dèficit de sanitat no haurien apujat els impostos de la benzina...
L'única forma per resoldre definitivament el problema dels calés és un nou Estatut (perquè d'independència, res...), on puguem administrar els nostres diners i donar en concepte de solidaritat el que considerem just i necessari (revisant i aprovant cada projecte de desenvolupament un per un). Quan tinguem un sistema fiscal proper al concert econòmic tindrem més diners per pagar l'atur del teu amic, per millorar la sanitat i per mil coses més.
A banda de tots aquests temes cabdals, ERC i CiU també lluiten pel reconeixement del català a les cambres espanyoles i l'europea. Potser no et sembla important el tema del català, però és essencial per la identitat catalana, i la cooficialitat, a banda d'ajudes i subvencions, juga un paper molt important.
D'altra banda, no trobo gens encertat el teu parer sobre això de parlar en castellà a les cambres espanyoles. S'hauria de poder parlar en totes les llengües oficials al Congrés espanyol i al Senat.
Bé, ja m'he allargat massa.
Au, Arnau, passi-ho bé.
(L'adéu-siau el vaig posar perquè rimava).